Pàgines

diumenge, 14 de juny del 2009

Kapuscinski i el compromís d'un reporter

Aquesta setmana vaig rebre per mail les últimes novetats que m'arriben des de Le monde diplomatique. Inclou, entre d'altres temes, la última columna de l'escriptor xilè, Luis Sepúlveda, Quien es Usted, que al·ludeix a un escriptor que justament estic llegint: Ryszard Kapuscinski, autor del meravellós llibre Ebano. Anteriorment, Sepúlveda ja s'havia referit a aquest gran escriptor i periodista polonès, mort fa un parell d'anys i que va rebre el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2003 i de qui s'ha dit que és el millor reporter del món. En el llibre que estic llegint, Ebano, fa un extraordinari retrat de l'Àfrica. Aborda d'una manera amena i senzilla, però a la vegada profunda la complexa realitat del continent africà, el seu procés de descolonització, les guerres posteriors i tot el dramatisme de les seves circumstàncies de vida: la fam, la set, la més absoluta precarietat.
És un periodista compromès amb el seu temps i va cobrir els més importants esdeveniments de la seva època i pel que he pogut saber, també va seguir el procés xilè i el cop militar posterior. El que no he aconseguit és trobar cap referència en aquest sentit a la xarxa. Continuaré indagant.
Sepúlveda ja es va referir a Kapuscinski en el seu article: Simplemente un maestro: un escriptor, un home honest i un periodista compromès que va voler deixar testimoni dels grans fets del seu temps. Com diu ell propi Kapuscinski, quan explica la seva opció de viure entre els africans, com a un més entre ells: "Es cierto que para instalarme podria haber elegido el Ikoi, un barrio seguro y lujoso, habitado por nigeranos ricos, por europeos y diplomáticos, pero es un lugar demasiado artificial, selecto, cerrado y vigilado celosamente, y yo quiero vivir en una ciudad africana, en una calle africana y en una casa africana. ¿Cómo, si no, podria conocer esta ciudad? ¿este continente? Sincerament, crec que ho aconsegueix, la seva aproximació a la crua realitat africana no pot ser més extraordinària.
Sepúlveda també es refereix en el seu article a d'altres periodistes que val la pena esmentar per la seva talla professional i pel seu compromís amb els drets i llibertats democràtiques, el xilens Juan Pablo Cárdenas, Premio Nacional de Periodisme 2005 i José Carrasco, assassinat per la dictadura de Pinochet.

De totes totes, val la pena conèixer a Kapuscinski.
Aquí, una sèrie de vídeos on es pot sentir a Kapuscinski.
Acte d'investidura Honoris Causa a la Universitat Ramon Llull
Discurs de l'escriptor a la UAB: Traduir el món