Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pel·lícules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pel·lícules. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 d’octubre del 2009

El baile de la victoria a Hollywood

Recentmenta ha sortit als diferents mitjans de comunicació que la pel·lícula El baile de la victoria ha estat seleccionada per a representar a Espanya als premis Oscar. Basada en la novela homònima de l'Antonio Skarmeta, escriptor xilè del qual ja vam parlar en un comentari anterior.
La pel·lícula, dirigida per Fernando Trueba, ha estat una coproducció espanyola-argentina i ha estat rodada íntegrament a Xile.
La notícia a:
La Vanguardia i vídeo
Público
Europapress
Comentari de "la Victoria", la prota de la pel·li
Trailer
Notes del Director
No he llegit el llibre encara i les crítiques que he llegit de l'adaptació del llibre a la pel·lícula són irregulars. Serà cosa de veure-la i valorar cadascú. Però mai no ha estat feina fàcil l'adaptació al cinema d'un llibre i sempre genera opinions molt diverses.

dimarts, 16 de juny del 2009

Vete y vive, els altres exilis

Dilluns vaig tenir l'oportunitat de veure una pel·lícula a TV2 que em va impactar molt. No l'havia vist mai: Vete y vive, una producció de Radu Mihaileanu, que va rebre el Premi del Públic al Festival de cinema de Berlin l'any 2005. No volia deixar passar aquesta oportunitat per comentar el tema d'aquesta pel·lícula, que s'allunya una mica del que habitualment explico en aquest bloc. Però que no s'allunya tant com sembla, perquè en definitiva m'interessa tot el que expressa i posa en evidència les grans causes, les grans lluites, com és el cas del poble germà africà.
La pel·lícula també té a veure amb els altres exilis, no tan sosl els polítics, si no també el que són producte de la deseperació, la guerra, la injustícia permanent i la fam. És a dir les grans migracions humanes. Al fil del comentari anterior sobre Kapuscinski i el continent africà, aquesta proposta cinematogràfica s'endinsa de la ma del protagonista, Schlomo, un jove etíop jueu, falasha, en el que es va anomenar l'operació Moises, que entre els anys 1985 i 1986 va portar a Israel uns 8000 jueus etíops i més tard, als 90 amb l'Operació Salomó, uns 15000 més. En total, hi ha uns 100.000 jueus etíops a Israel.
Schlomo, el jove protagonista, marxa forçat per la seva mare amb l'únic mandat de viure, que és més aviat un "sobreviure", com una mena d'imposició per donar testimoni del seu patiment i sortir de l'infern on viuen. És la història de moltes migracions que traspassen les fronteres del món per accedir a una cultura diferent a la pròpia, i on les dificultats són incomptables.

També del mateix director és El tren de la vida

dilluns, 20 d’abril del 2009

Antonio Skármeta i Catalunya a la Casa de América de Madrid

A partir d'avui i fins el proper dissabte es pot seguir una sèrie de xerrades i activitats a la Casa de América de Madrid dedicades a l'escriptor xilè Antonio Skármeta. Mireu el programa d'actes.
L'Antonio Skármeta és un dels escriptors més coneguts de Xile. Segurament heu sentit parlar de la pel·lícula que es va fer del poeta Pablo Neruda: Il Postino, de Michael Radford, que va rebre diversos premis i nominacions. La pel·lícula és una lliure adaptació de la novel·la de Skármeta Ardiente paciencia. La pel·lícula està bé i em va agradar, però, com en d'altres ocasions, em va agradar més el llibre. També està l'adaptació teatral El cartero de Neruda, de José Sámano , basada en la mateixa obra.
D'altres títols de l'autor: El baile de la victoria, La velocidad del amor, etc.
L'Antonio Skármeta ha estat exiliat a Alemanya i ha estat Ambaixador de Xile en aquest país amb el govern de Ricardo Lagos.
Més sobre Atonio Skármeta a Memoria Chilena
Crítiques literàries de l'obra de Skármeta (DIBAM: Dir. Bibliotecas y Museos de Chile)
Un interessant recull de e-libros a DIBAM.

Aquestes activitats coincideixen amb la Setmana de la cultura catalana a Madrid i la xerrada Catalans en el exili llatinoamericà a càrrec de l'escriptor Jordi Soler, autor de Los rojos de ultramar.

divendres, 27 de març del 2009

Un munt de coses...2a part

Continuem, doncs. Habitualment m'arriba de l'Agregaduria Cultural de Chile a Madrid, un butlletí electrònic amb activitats que es realitzen a Madrid, Barcelona, Lleida, etc. relacionades amb el món de la cultura. Algunes activitats m'interessen més, d'altres no tant i d'altres em fan pensar que estic molt lluny de conèixer la realitat de Xile i de les seves expressions culturals i que m'he de documentar al respecte perquè estic desfasada. Em vaig posant al dia, però costa molt, des de tan lluny...és difícil. Per exemple, m'han arribat notícies de:

Cicle Alejandro Jodorski a Barcelona. Ho conec poc i a més a més, no sé si m'acaba d'agradar o no sé si acabo d'entendre la seva genialitat.

També va estar el Quilapayun (que finalment no el vaig poder veure) a TGN i BCN

En Peter Gabriel ha estat recentment a Xile al festival de Pepsi Fest

Va rebre el premi Rey de España de Periodismo 2009, el documental xilè Guantánamo, de Amaro Gómez Pablos. de TV Nacional de Chile.

Per aquest cap de setmana, més coses:

15a Mostra de cinema llatinoamericà a Lleida, amb exhibició de cine xilè: Diario de guerra de un payaso, 199 recetas para ser feliz, La buena vida, Tony Manero. Cal dir que he trobat opinions de tota mena i que no he vist cap ni una d'aquestes pel·lícules, però alguns dels enllaços porten al trailer i si no ...ja sabeu, a YouTube es poden trobar, generalment.
Aquesta mostra es realitza el 30, 31 de març i 1 d'abril a la ciutat de Lleida

Cumbre de líderes progresistas a Xile (També. opinions de tota mena...) Notícia a:
EL Pais
La vanguardia
Clarin
Radio de la Universidad de Chile
La Nación (Chile)
El Mercurio
El Mostrador
Rebelión
Kaosenlared

Per acabar, Diumenge a TVE2, a les 21.30 al progrma En Portada, es podrà veure el documental Allende, caso cerrado, sobre la mort de Salvador Allende (Si es va suicidar o el van assassinar, etc. A veure si d'una vegada s'acaba amb aquest tema i el deixem decansar en pau, s'ho mereix. La seva vida i la seva lluita crec que van molt més enllà d'aquesta llarga polèmica)

dijous, 19 de març del 2009

Contra el fanatisme

Fa uns quants dies vam quedar a casa meva uns quants amics que, entre d'altres coses, compartim el plaer de la lectura. Triem un llibre entre tots i quedem al cap d'un parell de mesos per comentar-ho i ...per sopar. L'últim dia em tocava ser l'amfitriona. Havíem de comentar el llibre de l'Amos Oz, Contra el fanatisme, assaig de 2006. Anteriorment havíem llegit el llibre de Salah Jamal, representant dels palestins a Catalunya, Palestina, ocupación y resistencia, sobre el conflcte palestí. Ara tocava el punt de vista d'un israelià però d'un israelià que representa la veu de Paz Ahora,
El debat va estar molt animat i va haver opinions molt diverses, gairabé ni una a favor dels plantejaments de l'Amos Oz. De tota manera, a mí em va semblar interessant el seu punt de vista, especialment la primera part, on parla sobre la naturelesa del fanatisme. En aquest sentit, diu textualment: "Creo que la esencia del fanatismo reside en el deseo de obligar a los demás a cambiar. En esa tendenciaa tan común de mejorar al vecino,de enmendar a la esposa, de hacer ingeniero al niño o de enderezaar al hermano en vez de dejarles ser...Quiere salvar tu alma, redimirte. Liberate del pecado, del error, de fumar. Liberarte de tu fe o de tu carencia de fe...Una de dos: o nos echa los brazos al cuello porque nos quiere de verdado se nos lanza a la yugular si somos unos irredentos".

“Traidor —creo— es quien cambia a ojos de aquellos que odian cambiar y no pueden concebir el cambio, a pesar de que siempre quieran cambiarle a uno. En otras palabras, traidor, a ojos del fanático, es cualquiera que cambia (…) No convertirse en fanático significa ser, hasta cierto punto y de alguna forma, en traidor o ojos del fanático”. El cambio és, així, una opció de vida; a diferència d'intransigència o fanatismo.

Continua amb l'argumentació i proposa com a mesura contra el fanatisme el sentit de l'humor, "jamás he visto en mi vida un fanático con sentido del humor. Es relativismo, es la habilidad de verse a sí mismos como los otros te ven" Diu per acabar: "...imaginar al otro, reconocer la península que hay en cada uno de nosotros, puede constitur al menos una defensa parcial contra el gen fanàtico que todos llevamos dntro." (Conferència del 23 de gener de 2001)

En fi, parla d'otredad, el punt de vista de l'altre, de compromís i de negociació. L'Amos Oz va rebre el Premi Príncipe de Asturias de las letras, l'any 2007. A mí em va semblar interessant el llibre i crec que val la pena llegir-lo.

A partir d'aquí vaig anar a mirar a la Gran Enciclopèdia Catalana, la definició dels conceptes de Toleranciaa i Fanatisme. No vaig trobar gaire cosa. Continuaré mirant.

També parlava de tolerància i d'otredad, la pel·lícula que van passar dijous al Cine Club de Valls: Al otro lado, de Fatih Akin, un berlinès de pares turcs que va néixer l'any 1973. Parla de la mort, de 2 cultures com ara l'alemanya i la turca i de la convivència entre cultures. La pel·lícula va ser Premi Millor Guió, Cannes 2007.

2 propostes musicals turques:
Omar Faruk (sitio oficial) i YouTube
Taksim trio

dimarts, 3 de febrer del 2009

Goya a una pel·lícula xilena

La pel·lícula xilena La buena vida, del director xilè, Andrés Wood, ha guanyat el premi Goya 2009 a la millor pel·lícula hispanoamericana. El seu director, Andrés Wood va dirigir també la pel·lícula Machuca, de la qual vam fer un comentari quan es va passar a Valls amb motiu del 3r festival de cinema internacionalista, organitzat per l'Assembles de joves de Valls, al juliol de 2008.
A veure quan podem veure aquí La buena vida!!

Mira a la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España: academiadecine.com
Fitxa Tècnica de la pel·lícula
Mira el trailer de la pel·lícula

diumenge, 18 de gener del 2009

El largo exilio de Ariel Dorfman

Continuant amb el post anterior, parlem de l'escriptor xilè, Ariel Dorfman. Segurament heu sentit parlar le la seva obra La muerte y la princesa, que va portar al cine el director Roman Polanski.
L'any 2007, basat en les seves memòries: Rumbo al sur el director canadenc, Peter Raymont, va dirigir el documental El largo exilio de Ariel Dorman: una voz contra el olvido
Vegeu el trailer a YouTube
Si voleu podeu accedir a la pàgina de Dorfman a la Universitat de Duke als EU, on treballa actualment.

Més sobre Ariel Dorfman

diumenge, 5 d’octubre del 2008

"Calle Santa Fe" a la Casa de América de Madrid

Aquest dissabte es va projectar la pel·lícula "Calle Santa Fe" de Carmen Castillo a la Casa de América, de Madrid.
La pel·lícula es va presentar recentment al Festival de Cannes amb molt bona acollida. Podeu llegir aquí més sobre el tema.

dimecres, 16 de juliol del 2008

Mon Amic Machuca al Casal Popular La Turba

L'Assemblea de Joves de Valls organitza el 3r Cicle de Cinema Internacionalista a Valls. El proper dijous 17 de juliol a dos quarts de vuit de la tarda al Casal Popular la Turba podrem veure: Mon Amic Machuca.

La pel·lícula d'aquest dijous és Machuca, que ens relata la realitat xilena durant l'època transformadora que va iniciar Salvador Allende als anys 70 fins que va ser truncada pel cop d'estat d'Augusto Pinochet.

Per a més informació podeu anar a la pàgina de l'Associació: http://ajvalls.blogspot.com