Ja fa temps vaig dedicar un comentari a Saramago i vaig pujar una entrevista que li havien fet a TVE2. Ara toca dir-li adéu. Penso que marxa una persona que ha aportat reflexió i coherència al nostre temps. Marxa ell però queda tota la seva lucidesa en la seva obra i testimonis.
Fluïda i intensa va ser l'exposició de l'Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d'Elna. Va durar gairebé una hora exacta la seva explicació de com s'havia assabentat de la maternitat d'Elna i de com, pas a pas, va anar reconstruint la història de la Señorita Isabel, l'Elizabeth Eidenbenz.
Desgarradora, com totes aquestes històries de la guerra civil. N'he sentit parlar de moltes i he llegit unes quantes més però d'Elna no havia sentit parlar fins fa aproximadamanet 1 any. L'Assumpta Montellà va presentar el seu llibre a Valls el 12 de maig d'enguany i aleshores no vaig poder anar-hi. Ahir va ser al Palau de Congressos de Tarragona i encara que vaig arribar una mica tard, vaig tenir temps de sobres per commoure'm profundament amb la seva explicació.
Rotunda i contundent però tendra i fantàstica la seva història d'amor. L'Elizabeth Eidenbenz, entre el 1939 i 1944, va salvar 597 fills i filles de refugiades de la Guerra Civil al Camp d'Argelès-sur-mer, i va aprofitar un antic palacete a Elna com a improvisada maternitat. Són aquestes les persones i les històries que et donen confiança en l'ésser humà.
Val la pena saber aquestes cosas, és necessari difondre-les i cal agrair a persones com l'Assumpta Montellà investigar sobre fets com aquests i fer la difusió perquè es coneguin, especialment entre els més joves ja que cal que sàpiguen que la llibertat i la democràcia que avui viuen al seu país va costar moltes vides, molt de patiment i que va haver-hi persones com ara l'Elizabeth Eidenbenz que van fer possible que 597 nens i nenes tinguessin l'oportunitat de néixer i viure perquè de no haver estat per ella, segurament haurien mort, com d'altres nens a les platges del camp d'Argelès.
Deia l'Assumpta que l'Elizabeth els posava música a les dones de la maternitat, en especial aquesta peça, la suit núm. 1 per cello de Bach interpretada per Pau Casals. Escolteu-la!part2
Mario Benedetti, un dels grans de les lletres llatinoamericanes ens ha deixat per sempre. Referent ètic i de compromís per les causes justes, Benedetti ha marxat al seu últim vistge. Però ens deixa una extensa obra literària: poesia, taetre, novel·la, assaig, contes...
Home també de l'exili, va haver de marxar del seu país després del cop militar de 1973 i no tornaria fins 10 anys més tard. Amb el Joan Manuel Serrat, van col·laborar en el projecte El Sur también existe. Vegeu aquí les lletres d'aquestes cançons. Ha rebut molts premis però cap dels principals. De tota manera ha tingut, té i tindrà el major de tots els premis, el respecte i l'afecte de quants l'han llegit amb devoció. El poeta uruguayà va escriure entre d'altres llibres "Vientos del Exilio" i va ser de la mà de la seva paraula que el passat mes d'octubre, als actes commemoratius del centenari Salvador Allende, organitzats per aquesta comissió a la nostra ciutat, vam sentir, El hombre de la paz, poema dedicat al ex-president xilè. Recordem aquest moment amb la veu de la Claudia Bini i la Coral Terpsícore.
Aquest és un bloc que vaig començar al juny de 2008
amb la voluntat de recollir els actes commemoratius
del centenari de Salvador Allende a la ciutat de
Valls.
Acabats els actes commemoratius, el bloc és un vol lliure de la seva autora entre 2 memòries que es vinculen i relacionen de manera persistent.
Grandes Chilenos
Documental de la serie Grandes Chilenos de Nuestra Historia sobre el ex presidente Salvador Allende.
