Estupenda acollida als actes del Winnipeg a Valls

"Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece.
Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie." Pablo Neruda




Amb una sala plena es van realitzar els actes commemoratius del 70 anys de l'arribada del Winnipeg a Xile. L'assistència va ser bona i la jornada va acabar amb una nota poètica i musical a càrrec de la Claudia Bini (poesia) i Carlos (guitarra) i Paty (veu). Van animar al públic a cantar i vam acabar amb Gràcias a la vida de la Violeta Parra.

L'exposició romandrà oberta fins el dia 30 d'octubre a l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV)

El poema que va recitar la Clàudia és de Pablo Neruda i el reprodueixo aquí:

Yo reuno
Qué orgullo el mío cuando
palpitaba
el navío
y tragaba
más y más hombres, cuando
llegaban las mujeres
separadas
del hermano, del hijo, del
amor,
hasta el minuto mismo
en que
yo
los reunía,
…y el sol caía sobre el mar
y sobre
aquellos
seres desamparados
que entre lágrimas locas,
entrecortados nombres,
besos con gusto a sal,
sollozos que se ahogaban,
ojos que desde el fuego sólo
aquí se
encontraron;
de nuevo aquí nacieron
resurrectos,
vivientes,
y era mi poesí la bandera
sobre tantas congojas,
la que desde el navío los llamaba
latiendo y acogiendo
los legados
de la descubridora
desdichada,
de la madre remota
que me otorgó la sangre y la palabra

Pablo Neruda, Memorial de Isla Negra, 1966

El 70 aniversari del Winnipeg a Valls

Finalment tot està a punt per divendres 16 d'octubre a les 19 hores. A Valls tindrem els actes commemoratius que enguany ha preparat la Comissió Salvador Allende de Valls. S'inaugura l'exposició l'Odisea del Winipeg, que romandrà oberta fins el dia 30 d'octubre a l'Institut d'Estudis Vallencs i que ha estat una cl·laboració del Port de Tarragona i de l'Asociación Allende en Tarragona.

Contarem també amb la participació del professor d'História Contemporània de la URV Sr. Josep Sàanchez Cervelló i amb la Senyora Montserrat Julió, viatgera del Winnipeg.

Els actes han comptat amb el suport de l'Antena del Coneixement de la URV a Valls

Webgrafia:
Memoria chilena

Winnipeg.cl

Winnipeg Chile

Wikipedia

Més en aquest bloc

Nuestro Chile

Rediris

La voz de América se apaga para siempre

Mercedes Sosa, infinita i poderosa, ha marxat per sempre però ens deixa la seva veu inconfusible i tot el seu extraordinari repertori. Per a mí i crec que per a qualsevol llatinoamericà implicat amb el seu temps, ha representat un icono de la cançó llatinoamericana compromesa. Fa un munt d'anys quan acabava d'arribar a Espanya, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, quan col·laborava en un recital dels que aleshores es realitzaven amb solidaritat amb el poble xilè. Parlo dels 80. El festival es realitzava al Rincón de Goya de Saragossa. Conèixer-la pot ser és dir més del que va ser realment. Vaig tenir l'oportunitat de saludar-la i d'intercanviar unes poques paraules amb ella. La seva figura era imponent a l'escenari: enorme, com la seva veu. I jo que l'adorava, em sentia maravellada de aquesta oportunitat. Va patir l'exili quan les dictadures militars assolàven Amèrica Llatina i això i més coses la van fer infeliç. Aquesta setmana ha marxat però ens deixa moltes coses, la seva veu i la seva presència. Però sobre tot, el seu compromís amb les causes justes, especialment amb els pobles del seu continent llatinoamericà.

Més informació a:

La seva pàgina web
Wikipedia

LastFM

Cancionero

A YouTube

I aquí podeu sentir com canta la cançó de León Gieco, Sólo le pido a Dios

Vete y vive, els altres exilis

Dilluns vaig tenir l'oportunitat de veure una pel·lícula a TV2 que em va impactar molt. No l'havia vist mai: Vete y vive, una producció de Radu Mihaileanu, que va rebre el Premi del Públic al Festival de cinema de Berlin l'any 2005. No volia deixar passar aquesta oportunitat per comentar el tema d'aquesta pel·lícula, que s'allunya una mica del que habitualment explico en aquest bloc. Però que no s'allunya tant com sembla, perquè en definitiva m'interessa tot el que expressa i posa en evidència les grans causes, les grans lluites, com és el cas del poble germà africà.
La pel·lícula també té a veure amb els altres exilis, no tan sosl els polítics, si no també el que són producte de la deseperació, la guerra, la injustícia permanent i la fam. És a dir les grans migracions humanes. Al fil del comentari anterior sobre Kapuscinski i el continent africà, aquesta proposta cinematogràfica s'endinsa de la ma del protagonista, Schlomo, un jove etíop jueu, falasha, en el que es va anomenar l'operació Moises, que entre els anys 1985 i 1986 va portar a Israel uns 8000 jueus etíops i més tard, als 90 amb l'Operació Salomó, uns 15000 més. En total, hi ha uns 100.000 jueus etíops a Israel.
Schlomo, el jove protagonista, marxa forçat per la seva mare amb l'únic mandat de viure, que és més aviat un "sobreviure", com una mena d'imposició per donar testimoni del seu patiment i sortir de l'infern on viuen. És la història de moltes migracions que traspassen les fronteres del món per accedir a una cultura diferent a la pròpia, i on les dificultats són incomptables.

També del mateix director és El tren de la vida

Adios a Mario Benedetti

Mario Benedetti, un dels grans de les lletres llatinoamericanes ens ha deixat per sempre. Referent ètic i de compromís per les causes justes, Benedetti ha marxat al seu últim vistge. Però ens deixa una extensa obra literària: poesia, taetre, novel·la, assaig, contes...

Home també de l'exili, va haver de marxar del seu país després del cop militar de 1973 i no tornaria fins 10 anys més tard. Amb el Joan Manuel Serrat, van col·laborar en el projecte El Sur también existe. Vegeu aquí les lletres d'aquestes cançons.
Ha rebut molts premis però cap dels principals. De tota manera ha tingut, té i tindrà el major de tots els premis, el respecte i l'afecte de quants l'han llegit amb devoció.
El poeta uruguayà va escriure entre d'altres llibres "Vientos del Exilio" i va ser de la mà de la seva paraula que el passat mes d'octubre, als actes commemoratius del centenari Salvador Allende, organitzats per aquesta comissió a la nostra ciutat, vam sentir, El hombre de la paz, poema dedicat al ex-president xilè. Recordem aquest moment amb la veu de la Claudia Bini i la Coral Terpsícore.

Benedetti a Cervantes Virtual
Foto: La Vanguardia

Sobre la xerrada de Salah Jamal

Tot i que vam arribar tard a la xerrada de Salah Jamal vam estar a temps de gaudir de les seves explicacions sobre el tema de Palestina. Els seus plantejaments van ser contundents i aclaridors, i les respostes a les preguntes del públic assistent van ser directes i precises.
De les 2 hores i mitja que va durar la taula col·loqui, em vull quedar amb algunes de les seves respostes al públic assistent:
- Què espera de Obama i de EU respecte al conflicte palestino israelià?
No res, la política exterior dels EU respecte a l'Orient mitjà no canviarà. La influència del lobby israelià als EU no canviarà amb Obama ni amb ningú.
- Què espera de la UE?
No res, la UE és més europea que unió i amb les coses tal com estan no els hi va malament.
- I, ara per ara, creu que hi ha alguna solució al conflicte?
A banda de l'aplicació de la resolució 242 de la ONU, no
- Doncs, té esperances de que algun dia hi hagi una solució al conflicte?
És clar que sí. La nostra és una causa justa, i com a tal, arribarà un dia o un altre en que veurem el llum. Fins aleshores no tenim cap altra solució que resistir. Ja no ens queda res més.

Va dir moltes coses interessants, però em vaig quedar amb aquestes. I per què ho incloc aquí, al bloc de Salvador Allende? Doncs justament, pel que va dir ell. Perquè la de Palestina és una causa justa i com aquesta, la causa del poble xilè també ho va ser quan va lluitar pel seu alliberament de la dictadura de Pinochet. I perquè no podem, crec, només mirar el passat sense fer cap cas del que passa al present.

El conflicte a EDUALTER

Xerrada-debat: El conflicte a Palestina

Demà al Centre de Lectura de Reus, a les 19h. xerrada-debat sobre el conflicte a Palestina, a càrrec de l'historiador, metge i escriptor Salah Jamal, portaveu de la comunitat palestina a Catalunya.
La xerrada ha esta organitzada per l'Assemblea ciutadana de Reus

Fa uns anys el vaig escoltar en una conferència i va exposar amb molta claredat el conflicte. També vaig llegir Palestina, ocupació i resistència, un petit llibre on explica amb ajuda de dades i mapes el conflicte a Palestina.
Entrevista a Salah Jamal a Kaosenlared
Informació sobre el conflicte a Edualter

Comença el 2009. Rebuig als atacs a Gaza a Valls

Diversos actes de rebuig als atacs israelians a Gaza s'han realitzat aquest cap de setmana a Valls, Reus i Tarragona. Llegiu la notícia a El Punt- VilaWeb.

L'escriptor xilè Luis Sepúlveda opina sobre aquest conflicte a la seva columna al diari Le monde diplomatique.