Els nois de l'Inti es fan grans però com el bon vi, diuen els experts, com més grans més bons. No sé si tant, però el cert és que em van agradar molt. Segurament hi ha molt de sentimentallisme en aquesta apreciació.
Doncs sorpresa! el que no sabia jo era que la sala Apolo de Barcelona és com una mena de Bar i no hi ha cadires ni res per seure. Vam haver de sentir el concert seguts a terra tota l'estona i la veritat, al final, ja no sabia ni com posar-me. Com que és una sala petitona, els podia veure i sentir de molt a prop. Em va sorprendre que la majoria dela assistents eren joves. Això em va agradar molt. Nosaltres vam anar la família al complet, 2 grands i 3 joves. L'ambient era molt càlid i com era un espai tan íntim era com estar a casa. Nosaltres, tots 5 vam sortir molts contents.
Els Inti-Illimani històric són 4 dels antics membres: i 3 nous que pertanyen a un grup que es diu Los Bipolares.
També vam poder saludar a l'Eulgio Dàvalos, que, com el van presentar els Inti, va ser el creador del seu nom, que vol dir, sol de Illimani (Illimani és una muntanya de Bolívia)
Podeu sentir aquí aquesta Danza de Cala Luna (La foto no és bona però és autèntica!!!)
El proper dimecres 24 de juny a les 21 hores, al Teatre Apolo de Barcelona estarà Inti-Illimani (històric) No sé si sabeu de la polèmica dels 2 grups: L'històric i el nou. Doncs el que estarà a Bcn és l'històric. Aquí podeu llegir una mica la història del grup. Llàstima , perquè són històries que acaben mal. Per una altra banda, ara tenim 2 maneres de sentir la música del Inti.
Les dades del concert són a la pàgina del Teatre Apolo i es poden comprar les entrades per Internet. Mireu el grup quan van començar i encara eren temps feliços. La foto està extreta de la pàgina web del Inti Illimani- històric. L'altra és una foto actual.
Podeu sentir a YouTube algunes de les seves cançons i aquesta recent del 6 de juny a la Universitat de Concepción, a Xile (el so és bastant deficient) i a Lastfm radio (cal registrar-se)
Dijous a la nit vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure i sentir el concert Música per l'exili, a l'Auditori de Barcelona, dins dels actes commemoratius del 70 aniversari de la guerra civil i començament de l'exili, que ha organitzat Memorial Democràtic i la Generalitat i qu e ja havia avançat en un comentari anterior. Per aquelles coses de la vida, semblava que no podria arribar-hi com estava previst perquè van passar un seguit de coses que em van obligar a canviar de plans a última hora. Finalment a les 22.00 hores posava el peu a l'Auditori. Em va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia. L'Auditori és un recinte molt gran i encara quedava algun seient sense ocupar. Sobre les 10.10 pm va aparèixer el presentador, Enric Majó. Sobre la pantalla de l'escenari es visualitzava una pel·lícula sobre la retirada i l'arribada dels republicans als camps francesos. El presentador va presentar 2 exiliats: la filla de Pi i Sunyer i Sebastià Piera, un ex combatent de la República que es va exiliar a França i Rússia. Va ser molt emotiu sentir-los parlar. Tenien molta cosa a explicar però mai és l'espai adequat, ni el moment...L'espectacle musical havia de començar i les explicacions no es podien allargar. A l'últim convidat, el senyor republicà que tenia moltes ganes d'explicar coses i una memòria extraordinària, s'ho van haver de portar. Des del públic, a dalt de tot, algú amb molta raó va cridar "estem en deute amb ell" i doncs la gent va començar a aplaudir sense parar. I és que és veritat, ja no hi queden gaires persones que puguin parlar i explicar coses, però és que mai no ha estat el moment...per una raó o per una altra de parlar i de dir coses.
La cosa és que l'acte va estar ple de mencions a Xile, com a un dels països més importants d'acollida de l'exili espanyol i català, com a referent de lluita democràtica, etc. etc. Fins i tot a l'acte va intervenir un jove cantautor i músic xilè, Manuel Garcia, Premi Nacional de la Música de Xile, l'any 2008 i director artístic del concert homenatge a Salvador Allende Cien años mil sueños, el passat 7 i 8 de novembre de 2008 a Xile. Total, Xile estava present a tot arreu. Van interpretar la cançó del Silvio Rodríguez, Santiago de Chile ivan fer menció al Víctor Jara, a Neruda, en fi...Xile hi era present a l'acte de moltes maneres.
Com podeu veure em resulta impossible desvincular les 2 memòries perquè d'una manera o una altra sempre van a parar al mateix lloc i són part, d'una mateixa història.
La direcció musical del concert va estar a càrrec d'en Guillamino i del Manuel Garcia, gent jove. Això em va agradar. És bo, jo crec, que intervinguin joves en aquests actes. Aporten una mirada més fresca i més nova.
A l'acte també van participar: Javier Rubial, Silvia Pérez, Refree, Uxia, Kepa Junkera, Eliseo Parra i Maria del Mar Bonet.
L'acte va acabar amb una cançó que m'encanta: Carta a l'exili, interpretada per la Maria del Mar Bonet. No he trobat la cançó a YouTube, però poso la lletra aquí.
Avui a les 20:00 hores al Teatre Cinema del Casal Montblanquí, espectacle folklòric: Bafochi, el Ballet Folclórico de Chile a la Festa major de Montblanc.
Aquest és un bloc que vaig començar al juny de 2008
amb la voluntat de recollir els actes commemoratius
del centenari de Salvador Allende a la ciutat de
Valls.
Acabats els actes commemoratius, el bloc és un vol lliure de la seva autora entre 2 memòries que es vinculen i relacionen de manera persistent.
Grandes Chilenos
Documental de la serie Grandes Chilenos de Nuestra Historia sobre el ex presidente Salvador Allende.
