Ja fa temps vaig dedicar un comentari a Saramago i vaig pujar una entrevista que li havien fet a TVE2. Ara toca dir-li adéu. Penso que marxa una persona que ha aportat reflexió i coherència al nostre temps. Marxa ell però queda tota la seva lucidesa en la seva obra i testimonis.
Dissabte passat Xile va estar present a la 2a Mostra de Cultures de Valls. Entre d'altres països van paricipar Colombia, Equador, Paquistan, Catalunya, etc. Va ser una tarde molt amena i va venir molta gent. Va tancar la jornada la música del Senegal amb el grup Djilanding.
Des d'aquí els agraïments a tots els companys i companyes de Xile que van col·laborar i van fer possible la nostra participació i també als nostres amics d'Alax Naira que van posar la nota musical. Agraïm també a la Lorena que va explicar contes a la canalla i a l'Ivan que feia fotos amunt i avall.
Gràcies també a la Regiduria del Barri Antic que ens va convidar a participar. Fins l'any vinent!!
Avui quedem al Bar de la Colla Vella per passar una estona, gaudir de les empanades xilenes i de molt bona música de la terra amb els amics de Alax naira.
Amb els diners recollits contribuirem al monòlit a Salvador Allende que properament s'inaugurarà a Valls, segons els acords del ple de l'Ajuntament de fa un parell d'anys, amb motiu del centenari del president xilè, mort defensant la libertat i la democràcia al seu país.
Ahir al castell de Montjuïc es va realitzar una jornada de solidaritat amb Xile. Hi havia moltíssima gent. Van actuar diferents grups folklòrics i es van recollir diners per als afectats pel terratrèmol. Podeu veure les fotos:
També afegeixo una cançó que m'agrada molt, interpretada per el Ballet Nacional de Chile, BAFOCHI que fa un parell d'anys va actuar a la Festa major de Montblanc. Ahir la van cantar i ballar, entre d'altres.
Molt somrient el nou President i molt poc els antics contrincants: Ominami, Frei i Arrate. És el que es va veure en la transmissió en directe per la CNN en la la cerimònia de traspàs del govern de l'actual MichelleBachelet al president electeSebastianPiñera a Valparaiso, seu del Parlament de Xile.
A les 12 de Xile i les 16 hores aquí es va poder seguir en directe la cerimònia. Podeu veure el vídeo aquí i alguns altres més d'interès a la pàgina de la CNN.
Bachelet abandona el càrrec amb un 85% de popularitat en les enquestes d'opinió i amb amargor pel terratrèmol que ha assolat Xile recentment.
Piñera, un dels homes més rics de Llatinoamèrica, segons Forbes (núm. 437), serà el president de la reconstrucció de Xile.
De vegades em resulta difícil mantenir una certa continuïtat en aquest bloc (ja m'ha passat més d'una vegada). Els dies van passant i van por tant coses, persones, sorpreses, etc. El tiempo vuela!
Fa no gaire vaig tenir ocasió de conèixer una parella de xilens que viuen des de fa no gaire a Tarragona. Aquest contacte m'ha permès acostar-me a Xile d'una manera una mica més renovada. Al cap i a la fi, fa molt que no sóc allí i els meus records i nostalgies fan una mica olor a naftalina.
M'agrada sentir l'opinió de la gent jove i saber què opinen, com viuen la realitat del seu país, què coses expliquen, quina música escolten, etc. i també, per descomptat què pensen dels actes i commemoracions que es celebren a Europa al voltant de Salvador Allende i com es viu la figura de l'ex-president a Xile. Ja sé que no es pot parlar de joves en general. Hi ha de tota mena i diferents maneres de pensar i sentir. Però és sentir una opinió més.
La cosa és que aquesta parella de nous amics m'ha ajudat a conéixer noves propostes del panorama musical actual a Xile. A partir d'aquí, com sempre, vaig recórrer a la xarxa per posar-me al dia, buscar, escoltar, llegir, etc. i ara vull presentar aquí unes quantes propostes per si algu/na es vol endinsar per aquestes músiques tan boniques.
Canal a YouTube de Bordemar i poso a continuació Tierra adentro amb les fotos de la Isla Grande de Chiloé:
Otra proposta musical: el grupo Charanku. Podeu visitar la seva pàgina, su MySpace i el seu bloc amb unes fotos molt boniques del nord de Xile.
Aquí les podeu sentir en una interpretació de Khespiña:
Khespiña és una preciosa tonada creada i interpretada en charango. És obra de Héctor Soto, un dels principals intèrprets del charango de Xile. Val la pena mirar la seva pàgina charango.cl
Es pot sentir la seva música i veure els seus vídeos aquí
Sentiu la mateixa Khespiña anterior, en la seva interpretació a veure quina us agrada més:
"Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie." Pablo Neruda
Amb una sala plena es van realitzar els actes commemoratius del 70 anys de l'arribada del Winnipeg a Xile. L'assistència va ser bona i la jornada va acabar amb una nota poètica i musical a càrrec de la Claudia Bini (poesia) i Carlos (guitarra) i Paty (veu). Van animar al públic a cantar i vam acabar amb Gràcias a la vida de la Violeta Parra.
L'exposició romandrà oberta fins el dia 30 d'octubre a l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV)
El poema que va recitar la Clàudia és de Pablo Neruda i el reprodueixo aquí:
Yo reuno Qué orgullo el mío cuando palpitaba el navío y tragaba más y más hombres, cuando llegaban las mujeres separadas del hermano, del hijo, del amor, hasta el minuto mismo en que yo los reunía, …y el sol caía sobre el mar y sobre aquellos seres desamparados que entre lágrimas locas, entrecortados nombres, besos con gusto a sal, sollozos que se ahogaban, ojos que desde el fuego sólo aquí se encontraron; de nuevo aquí nacieron resurrectos, vivientes, y era mi poesí la bandera sobre tantas congojas, la que desde el navío los llamaba latiendo y acogiendo los legados de la descubridora desdichada, de la madre remota que me otorgó la sangre y la palabra
Mercedes Sosa, infinita i poderosa, ha marxat per sempre però ens deixa la seva veu inconfusible i tot el seu extraordinari repertori. Per a mí i crec que per a qualsevol llatinoamericà implicat amb el seu temps, ha representat un icono de la cançó llatinoamericana compromesa. Fa un munt d'anys quan acabava d'arribar a Espanya, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, quan col·laborava en un recital dels que aleshores es realitzaven amb solidaritat amb el poble xilè. Parlo dels 80. El festival es realitzava al Rincón de Goya de Saragossa. Conèixer-la pot ser és dir més del que va ser realment. Vaig tenir l'oportunitat de saludar-la i d'intercanviar unes poques paraules amb ella. La seva figura era imponent a l'escenari: enorme, com la seva veu. I jo que l'adorava, em sentia maravellada de aquesta oportunitat. Va patir l'exili quan les dictadures militars assolàven Amèrica Llatina i això i més coses la van fer infeliç. Aquesta setmana ha marxat però ens deixa moltes coses, la seva veu i la seva presència. Però sobre tot, el seu compromís amb les causes justes, especialment amb els pobles del seu continent llatinoamericà.
Dissabte vaig anar cap a Barcelona perquè em van dir que hi havia una festa xilena organitzada pel grup folklòric Pablo Neruda. En aquest canal de YouTube podeu veure com se balla la cueca xilena.
Vaig sentir i veure ballar la cueca i vaig pendre una rica empanada xilena amb un bon got de vi negre. Quina Nostàlgia!
En aquest vídeo podeu veure a la gran folklorista i investigadora xilena Margot Loyola ballant un pie de cueca:
I aquí la podeu veure al piano en un vídeo de fa 3 anys. Actualment té 91 anys:
Més sobre la Margot a Memoria Viva El canal de la Cecilia Astudillo sobre Folklore chileno I una jota xilena per a que vegeu la fantàstica contaminació cultural que no entén de fronteres ni de drets d'autor.
Amb motiu de la Festa Nacional de Xile s'han realitzat diferents actes a Catalunya i l'estat espanyol. A Barcelona va estar el grupo Illapu el dia 18 de setembre. Deixo aquest vídeo de Youtube pels que no ells coneixeu:
Els nois de l'Inti es fan grans però com el bon vi, diuen els experts, com més grans més bons. No sé si tant, però el cert és que em van agradar molt. Segurament hi ha molt de sentimentallisme en aquesta apreciació.
Doncs sorpresa! el que no sabia jo era que la sala Apolo de Barcelona és com una mena de Bar i no hi ha cadires ni res per seure. Vam haver de sentir el concert seguts a terra tota l'estona i la veritat, al final, ja no sabia ni com posar-me. Com que és una sala petitona, els podia veure i sentir de molt a prop. Em va sorprendre que la majoria dela assistents eren joves. Això em va agradar molt. Nosaltres vam anar la família al complet, 2 grands i 3 joves. L'ambient era molt càlid i com era un espai tan íntim era com estar a casa. Nosaltres, tots 5 vam sortir molts contents.
Els Inti-Illimani històric són 4 dels antics membres: i 3 nous que pertanyen a un grup que es diu Los Bipolares.
També vam poder saludar a l'Eulgio Dàvalos, que, com el van presentar els Inti, va ser el creador del seu nom, que vol dir, sol de Illimani (Illimani és una muntanya de Bolívia)
Podeu sentir aquí aquesta Danza de Cala Luna (La foto no és bona però és autèntica!!!)
El proper dimecres 24 de juny a les 21 hores, al Teatre Apolo de Barcelona estarà Inti-Illimani (històric) No sé si sabeu de la polèmica dels 2 grups: L'històric i el nou. Doncs el que estarà a Bcn és l'històric. Aquí podeu llegir una mica la història del grup. Llàstima , perquè són històries que acaben mal. Per una altra banda, ara tenim 2 maneres de sentir la música del Inti.
Les dades del concert són a la pàgina del Teatre Apolo i es poden comprar les entrades per Internet. Mireu el grup quan van començar i encara eren temps feliços. La foto està extreta de la pàgina web del Inti Illimani- històric. L'altra és una foto actual.
Podeu sentir a YouTube algunes de les seves cançons i aquesta recent del 6 de juny a la Universitat de Concepción, a Xile (el so és bastant deficient) i a Lastfm radio (cal registrar-se)
Dijous a la nit vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure i sentir el concert Música per l'exili, a l'Auditori de Barcelona, dins dels actes commemoratius del 70 aniversari de la guerra civil i començament de l'exili, que ha organitzat Memorial Democràtic i la Generalitat i qu e ja havia avançat en un comentari anterior. Per aquelles coses de la vida, semblava que no podria arribar-hi com estava previst perquè van passar un seguit de coses que em van obligar a canviar de plans a última hora. Finalment a les 22.00 hores posava el peu a l'Auditori. Em va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia. L'Auditori és un recinte molt gran i encara quedava algun seient sense ocupar. Sobre les 10.10 pm va aparèixer el presentador, Enric Majó. Sobre la pantalla de l'escenari es visualitzava una pel·lícula sobre la retirada i l'arribada dels republicans als camps francesos. El presentador va presentar 2 exiliats: la filla de Pi i Sunyer i Sebastià Piera, un ex combatent de la República que es va exiliar a França i Rússia. Va ser molt emotiu sentir-los parlar. Tenien molta cosa a explicar però mai és l'espai adequat, ni el moment...L'espectacle musical havia de començar i les explicacions no es podien allargar. A l'últim convidat, el senyor republicà que tenia moltes ganes d'explicar coses i una memòria extraordinària, s'ho van haver de portar. Des del públic, a dalt de tot, algú amb molta raó va cridar "estem en deute amb ell" i doncs la gent va començar a aplaudir sense parar. I és que és veritat, ja no hi queden gaires persones que puguin parlar i explicar coses, però és que mai no ha estat el moment...per una raó o per una altra de parlar i de dir coses.
La cosa és que l'acte va estar ple de mencions a Xile, com a un dels països més importants d'acollida de l'exili espanyol i català, com a referent de lluita democràtica, etc. etc. Fins i tot a l'acte va intervenir un jove cantautor i músic xilè, Manuel Garcia, Premi Nacional de la Música de Xile, l'any 2008 i director artístic del concert homenatge a Salvador Allende Cien años mil sueños, el passat 7 i 8 de novembre de 2008 a Xile. Total, Xile estava present a tot arreu. Van interpretar la cançó del Silvio Rodríguez, Santiago de Chile ivan fer menció al Víctor Jara, a Neruda, en fi...Xile hi era present a l'acte de moltes maneres.
Com podeu veure em resulta impossible desvincular les 2 memòries perquè d'una manera o una altra sempre van a parar al mateix lloc i són part, d'una mateixa història.
La direcció musical del concert va estar a càrrec d'en Guillamino i del Manuel Garcia, gent jove. Això em va agradar. És bo, jo crec, que intervinguin joves en aquests actes. Aporten una mirada més fresca i més nova.
A l'acte també van participar: Javier Rubial, Silvia Pérez, Refree, Uxia, Kepa Junkera, Eliseo Parra i Maria del Mar Bonet.
L'acte va acabar amb una cançó que m'encanta: Carta a l'exili, interpretada per la Maria del Mar Bonet. No he trobat la cançó a YouTube, però poso la lletra aquí.
Aquest mes d'abril està ple de dates significatives. El dia 1 d'abril passat es va recordar el 70 aniversari del fi de la Guerra Civil Espanyola: Podeu sentir aquí el part oficial de la victòria de l'exèrcit de Franco:
Aquest és un part que va marcar el començament de moltes coses, entre d'altres, l'exili de moltes persones, uns van marxar lluny però d'altres van començar l'exili interior, el del silenci i la por, la misèria i la dura posguerra. Aquest any només en fa 70 anys d'aquell dia, total no res, un sospir. Però cada any n'hi ha gent que sí que s'en recorda d'aquestes dates, com també recordaran el 14 d'abril que per anys i anys ha estat escassament recordat.
Aquest any es celebren diferents actes commemoratius de l'aniversari de la proclamació de la II Republica el 14 d'abril de 1931.
Demà a Barcelona, a les 19h. a la Plaça Sant Jaume, acte públic "Visca la República", convocat per: Unitat Cívica per la República, Assoc. per la recuperació de la memòria històrica-exili republicà amb el suport de Memorial Històric i moltíssims grups més.
No cal dir que enguany es celebren actes semblants a tot arreu de la geografia espanyola.
Finalment, dijous 16 d'abril a l'Auditori de Barcelona, Música per l'exili a les 22h. amb la participació de: Maria del Mar Bonet, Javier Ruibal, Silvia Pérez, Uxia, Kepa Junkera, Eliseo Parra, dins dels actes commemoratius que ha preparat Memorial Històric de la Generalitat de Catalunya.
Als 90 anys ha mort el tio Lalo, el germà de la Violeta Parra. Família de llarga tradició artística i musical: Violeta, Nicanor, Roberto, Lalo...Angel i Isabel Parra, Javiera...
Fa uns quants dies vam quedar a casa meva uns quants amics que, entre d'altres coses, compartim el plaer de la lectura. Triem un llibre entre tots i quedem al cap d'un parell de mesos per comentar-ho i ...per sopar. L'últim dia em tocava ser l'amfitriona. Havíem de comentar el llibre de l'Amos Oz, Contra el fanatisme, assaig de 2006. Anteriorment havíem llegit el llibre de Salah Jamal, representant dels palestins a Catalunya,Palestina, ocupación y resistencia, sobre el conflcte palestí. Ara tocava el punt de vista d'un israelià però d'un israelià que representa la veu de Paz Ahora,
El debat va estar molt animat i va haver opinions molt diverses, gairabé ni una a favor dels plantejaments de l'Amos Oz. De tota manera, a mí em va semblar interessant el seu punt de vista, especialment la primera part, on parla sobre la naturelesa del fanatisme. En aquest sentit, diu textualment: "Creo que la esencia del fanatismo reside en el deseo de obligar a los demás a cambiar. En esa tendenciaa tan común de mejorar al vecino,de enmendar a la esposa, de hacer ingeniero al niño o de enderezaar al hermano en vez de dejarles ser...Quiere salvar tu alma, redimirte. Liberate del pecado, del error, de fumar. Liberarte de tu fe o de tu carencia de fe...Una de dos: o nos echa los brazos al cuello porque nos quiere de verdado se nos lanza a la yugular si somos unos irredentos".
“Traidor —creo— es quien cambia a ojos de aquellos que odian cambiar y no pueden concebir el cambio, a pesar de que siempre quieran cambiarle a uno. En otras palabras, traidor, a ojos del fanático, es cualquiera que cambia (…) No convertirse en fanático significa ser, hasta cierto punto y de alguna forma, en traidor o ojos del fanático”. El cambio és, així, una opció de vida; a diferència d'intransigència o fanatismo.
Continua amb l'argumentació i proposa com a mesura contra el fanatisme el sentit de l'humor, "jamás he visto en mi vida un fanático con sentido del humor. Es relativismo, es la habilidad de verse a sí mismos como los otros te ven" Diu per acabar: "...imaginar al otro, reconocer la península que hay en cada uno de nosotros, puede constitur al menos una defensa parcial contra el gen fanàtico que todos llevamos dntro." (Conferència del 23 de gener de 2001)
En fi, parla d'otredad, el punt de vista de l'altre, de compromís i de negociació. L'Amos Oz va rebre el Premi Príncipe de Asturias de las letras, l'any 2007. A mí em va semblar interessant el llibre i crec que val la pena llegir-lo.
A partir d'aquí vaig anar a mirar a la Gran Enciclopèdia Catalana, la definició dels conceptes de Toleranciaa i Fanatisme. No vaig trobar gaire cosa. Continuaré mirant.
També parlava de tolerància i d'otredad, la pel·lícula que van passar dijous al Cine Club de Valls: Al otro lado, de Fatih Akin, un berlinès de pares turcs que va néixer l'any 1973. Parla de la mort, de 2 cultures com ara l'alemanya i la turca i de la convivència entre cultures. La pel·lícula va ser Premi Millor Guió, Cannes 2007.
Avui quan venia cap a casa he sentit a la ràdio del cotxe la notícia de la mort del Quintín Cabrera. No ho sabia. Havia mort ahir i el que sonava a la ràdio era el programa Discopolis que li dedicava un programa especial. Ja sabia de la seva malaltia i de la seva gravetat, però mai no t'imagines que les coses arriben tan ràpid. El Quintín Cabrera ha estat un home sempre vinculat a la causa de Llatinoamèrica i en general, solidari amb totes les bones causes. Jo vaig saber d'ell quan vaig arribar a Espanya, l'any 1980, perquè sempre participava als concerts de solidaritat amb Xile, entre d'altres. Va arribar a Barcelona l'any 1968 i es va traslladar més tard a Madrid, ciutat en la qual va a morir ahir a la tarda. Sens dubte era un home conseqüent amb les seves idees. Hasta siempre Quintín!
Dins de la llarga carrera de Serrat, es conten un gran nombre de viatges a Xile, país amb el qual té una llarga història d'amistat i complicitat, especialment pel que fa al seu compromís per la defensa del drets humans en temps de la dictadura militar a Xile. En aquesta ocasió vitja al Festival de la Canción Viña del Marque celebra el seu 50 aniversari. Demà 23 de febrer Serrat serà l'artista encarregat d'obrir aquest festival. Anteriorment ja hi havia participats els anys 1970, 1971 i 1993. El passat 7 i 8 de novembre de 2008 va participar en el concert que es va organitzar per celebrar el centenari de Salvador Allende al Estadio Nacional de Xile.
Fa una setmana el meu amic i company de grup de lectura, Juan J. em va regalar un petit llibre que es diu Tejas verdes, de l'escriptor Fermín Cabal. Em va dir, t'agradarà. I Juan, m'ha agradat. I què és Tejas verdes i qui és Fermin Cabal? Tejas verdes va ser un dels centres de detenció i tortura de la dictadura xilena i per allí van passar moltes persones. Molts dels testimonis d'aquestes persones han quedat a Internet. El Fermín Cabal és un dramaturg espanyol, que per encàrrec del xilè EugenioAmaya, de la companyia de teatre de Badajoz, AránDramática, escriu aquesta obra i per fer-la s'inspira en alguns dels testimonis que recull a la xarxa. L'obra es va representar fa poc al Círculo de BellasArtes de Madrid. A través de 7 monòlegs de 7 dones i des de diferents perspectives d'un mateix drama, explica una realitat obscura i dolorosa, la tortura. Hi ha un altre llibre. de Hernán Valdés:Tejas Verdes, Diario de un Campo de Concentración en Chile, (Editorial Ariel, Barcelona 1974.)
(Contra el horror de la tortura, la bellesa de la música: estic escoltant a RichardGalliano interpretant a Piazzolla (Piazzolla for ever). Piazzolla va ser per molt de temps un incomprès, especialment pels seus contemporanis, músics i compositors de tango. Però, com ell mateix va expressar alguna vegada, la seva màxima aspiració havia estat sempre fer música i no tango. Crec que ho va aconseguir i que el temps li va situar al lloc que li pertoca, com a tants d'altres creadors i innovadors.) 2 versions de Libertango: RichardGalliano Piazzolla I... la Milonga del angel....
La Casa d'Amèrica de Catalunya va celebrar ahir el seu concert de Nadal al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. A la segona part del concert el guitarrista Eulogio Dávalos i l'Agrupació Cono Sur van interperpretar cançons de Atahualpa Yupanqui, cantautor, compositor i guitarrista argentí, compromés amb el seu poble i amb el continent llatinoamericà, que aquest any també ha estat el seu centenari. Atahualpa a You Tube
Aquest és un bloc que vaig començar al juny de 2008
amb la voluntat de recollir els actes commemoratius
del centenari de Salvador Allende a la ciutat de
Valls.
Acabats els actes commemoratius, el bloc és un vol lliure de la seva autora entre 2 memòries que es vinculen i relacionen de manera persistent.
Grandes Chilenos
Documental de la serie Grandes Chilenos de Nuestra Historia sobre el ex presidente Salvador Allende.
