Tren de l'exili - 2

Bé, el gran dia va arribar. Dissabte 23 de maig a les 8.15 del matí arribàvem a l'estació de França. Allí ja ens vam trobar amb gent que havia matinat més que nosaltres. El tren havia de sortir a les 8.25 i ho va fer amb puntualitat. A nosaltres ens va tocar el 1r vagó i va resultar que era el vagó dels testimonis o sigui que tot el viatge va ser un anar i tornar de periodistes i fotògrafs de diferents mitjans de comunicació. Al vagó viatjaven: la Benita Moreno García, que va marxar dels bombardeigs de Madrid amb la seva família quan tenia 11 anys cap a Barcelona. Quan tenia 13 i durant 3 anys, va passar per diferents camps de refugiats a França. El Amadeo Gracia, va creuar la frontera amb el seu pare i 2 germans. Tenia 4 anys, i havia perdut la mare . La seva germana, havia perdut la cama i ell, un peu. Són la família de la foto. El Josep Prats, acabava de complir els 18 quan va marxara l'exili, la Josefina Piquet Ibáñez, marxa a França amb la seva mare i ha estat coordinadora de l'Associació Dones del 36 fins a la seva dissolució l'any 2007. Finalment, la Montserrat Julio Nonell, tenia 10 anys quan va passar a França. Es va exiliar a Xile a bord del Winnipeg i va viure allí 18 anys, on va estudiar i va començar la carrera d'actriu. Jo havia posat la bandera de Xile al respatller del seient i quan la Montserrat va pujar al vagó va preguntar: què fa aquesta bandera de Xile aquí? Li vaig explicar...Va somriure i va dir " Viva Chile, mierda!" (Aquesta, encara que no ho sembli, és una expressió d'afecte molt coneguda a Xile).
A les 9.36 el tren va arribar a Girona on va pujar, entre d'altres diputats i representants polítics, Joan Saura, Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. El tren va continuar la marxa i els periodistes, com vaig dir abans, no paraven de fer fotos i entrevistes als testimonis.
Finalment, a les 10.37 el tren va arribar a Portbou. Allí esperaven el alcalde i d'altres autoritats entre les quals hi era el representant del Consell General de l'Ariège. Es van dirigir a la premsa i la gent del tren vam aprofitar d'esmorzar alguna cosa per poder continuar amb la jornada.
A les 11.10 ens posem en marxa. Els testimonis i la gent gran van pujar a l'autobus i la resta caminant cap al Coll de Belitres. Va ser una caminada d'una horeta aproximadament. Hi havien moltes banderes i jo vaig desplegar la meva, la de Xile, la única que hi havia. N'hi havia de catalanes, un munt de republicanes, alguna anglesa...però no gaires d'altres llocs.
Un cop al coll, vam poder veure els monòlits i cartelles commemoratius, van parlar les autoritats de la zona i el Joan Saura. Després va parlar la Montserrat Julio. Per acabar l'acte, es va fer una actuació poètic-musical a càrrec de Susana Azquinezer que va narrar una història com n'hi ha moltes de l'exili. La Susana és argentina i a la seva narració no van faltar múltiples al·lusions a Xile, Neruda, el Winnipeg...No res, ja dic, són 2 històries germanes la de Xile i la guerra civil. Va ser molt emotiva la seva narració.
Un cop acabada la seva interpretació vam tornar a Portbou on s'havia preparat una gran tenda per dinar. Alli ens esperava un grup musical: Lisboa Zentral Café, molt bo per cert, que ens va amenitzar el dinar. En acabar el dinar es van dirigir als presents els organitzadors de l'acte i diferents convidats: FFREE, el Miquel Torné, representant dels marxaires de Mataró. etc. La Benita (testimoni) va recitar una poesía escrita per a l'ocasió. Per finalitzar l'acte els músics van tocar Els Segadors.
Com teniem una hora o així per agafar el tren que ens portava cap a Barcelona, hi va haver un grupet que es va animar i va començar a cantar cançons de la república. Va ser aquest mateix grup que va continuar la sessió musical en eltren de tornada a Barcelona.
Vam arribar a l'estació de França a les 8pm aprox. Estava rendida però contenta. Havia esta una jornada molt emotiva i m'havia sentit molt acompanyada per moltes persones en una causa comuna, la reivindicació de la memòria històrica.

Als diaris avui hi surten notícies del tren de l'exili:
La Vanguardia
Vídeo a El Periodico
El Pais
Fotos de El Pais
Vídeos a la carta:






I per acabar el meu reportatge: