L'altre dia vaig veure un programa a la TV3, L'hora del lector i entrevistaven, justament a un cantautor aragonès pel qual sento molta estima i respecte. José Antonio Labordeta. La primera notícia que vaig tenir d'ell va ser a Xile. El meu germà em va portar un casset amb algunes de les seves cançons més emblemàtiques des de Veneçuela i em van impactar profundament. Era l'any 78 més o menys.
Quan vaig arribar a Espanya els anys 80 vaig tenir l'oportunitat de veure'l en algun dels concerts i festivals de solidaritat amb Xile que aleshores es celebraven amb certa freqüència. Eren els temps del Quintín Cabrera, Olga Manzano i Manuel Picón, Joaquin Carbonell, La Bullonera, Luis Eduardo Aute, Joaquín Sabina, Inmanol, Paco Ibáñez, Jarcha, etc.
Va ser una mica més tard que vaig conèixer alguns dels integrants de la nova cançó catalana: Serrat, Raimon, Marina Rosell, Maria de Mar Bonet, Ovidi Montllor, Lluis Llach... alguns dels quals també vaig poder veure a Saragossa i més tard aquí a Catalunya.
Va ser una mica més tard que vaig conèixer alguns dels integrants de la nova cançó catalana: Serrat, Raimon, Marina Rosell, Maria de Mar Bonet, Ovidi Montllor, Lluis Llach... alguns dels quals també vaig poder veure a Saragossa i més tard aquí a Catalunya.
Em fa il·lusió recordar aquesta època tan viva i compromesa pel canvi i de tanta implicació sentimental per a mí, una nouvinguda, que venia d'un país en dictadura.
També vull deixar aquí un preciós poema de Miguel Labordeta, germà de JA Labordeta i que va llegir el dia de l'entrevista: Retrospectiva existente.
També vull recordar alguna de les cançons de JA Labordeta
La Albada
Canto a la Libertad
I el seu famós...a la mierda ( segur que es va quedar molt a gust després de dir-ho! Quantes vegades l'hauriem dit nosaltres i a uns quants elements!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada