A última hora em vaig apuntar a la caminada popular al Pont del Goi, organitzada a Valls per commemorar el bicentenari de la batalla que es va lliurar en aquest lloc. La caminada va estar organitzada conjuntament per l'Ajuntament de Valls, el Patronat Municipal d'Esports i la Federació d'Associacions de Veïns de Valls.No sabia de què batalla es tractava ni on parava realment el Pont del Goi. Però vam sortir cap allí amb el grup de veïns del meu barri. A la Plaça del Blat es va ajuntar una gentada. La marxa va començar a les 9.30 del matí , segons estava previst. La veritat és que el recorregut em va agradar molt, però el que més em va agradar va ser "l'ambientillo" que hi havia. Xerra per aquí, xerra per allà, et trobaves amb un conegut i desprès amb un altre. Total, el camí se'm va fer no res i vam arribar al destí al cap de 1 hora 30 més o menys. Allí ens esperava la coca i la xocolata. Un dels organitzadors va comentar per l'altaveu que havien fet un reconte de 1305 participants. Un cop vam acabar d'esmorzar, vaig preguntar a la meva companya de viatge, on parava el famós pont del Goi i es va quedar tota parada perquè no l'havia vist. Amb tanta conversa, havia passat pel pont sense adonar-me que l'estava creuant. A la tornada sí que em vaig fixar i vaig descobrir un bonic pont de tres ulls.
Resum: m'ho vaig passar molt bé, per la caminada i pel paisatge, però, principalment, per l'experiència col·lectiva d'estar participant en una aventura que compartia amb més gent. En definitiva, em vaig sentir part d'alguna cosa i part d'algun lloc i això, no és qualsevol cosa, especialment quan una persona ha viscut aquí i allà i quan arriba un punt de la vida en que no saps si ets d'algun lloc, de cap o de tots alhora. Va ser una bona experiència.
Sobre les 13.30 vaig arribar a casa, cansada però contenta. A banda de tot allò, ja sabia on era el Pont del Goi i quina batalla s'havia lliurat allí.
(Pensareu...Ara sí que aquesta s'ha marxat del tot del tema Allende, Xile, etc. Doncs, no. Com deia en algun altre comentari, tot té a veure: si el meu pare no s'haguès marxat a l'exili a França i d'allí cap a Xile, jo no seria aquí i no em donaria per pensar i sentir aquestes coses, què voleu que us digui?)
Foto El Vallenc 06/03/09 (Foto afegida posteriormenr al post)
Resum: m'ho vaig passar molt bé, per la caminada i pel paisatge, però, principalment, per l'experiència col·lectiva d'estar participant en una aventura que compartia amb més gent. En definitiva, em vaig sentir part d'alguna cosa i part d'algun lloc i això, no és qualsevol cosa, especialment quan una persona ha viscut aquí i allà i quan arriba un punt de la vida en que no saps si ets d'algun lloc, de cap o de tots alhora. Va ser una bona experiència.
Sobre les 13.30 vaig arribar a casa, cansada però contenta. A banda de tot allò, ja sabia on era el Pont del Goi i quina batalla s'havia lliurat allí.
(Pensareu...Ara sí que aquesta s'ha marxat del tot del tema Allende, Xile, etc. Doncs, no. Com deia en algun altre comentari, tot té a veure: si el meu pare no s'haguès marxat a l'exili a França i d'allí cap a Xile, jo no seria aquí i no em donaria per pensar i sentir aquestes coses, què voleu que us digui?)
Foto El Vallenc 06/03/09 (Foto afegida posteriormenr al post)
4 comentaris:
que bonito como expresas tus emociones! yo he llegado a pensar que lo mejor es pensar que somos un poco de cada parte y que sacamos lo mejor de cada una de ellas. no nos queda otra. por suerte el mundo se hace cada vez mas pequeño y se nos hace posible estar en varios lados sin que sea una "expedicion".
seria fantastico que pudieras "urgar" mas en la historia de tus padres y contarnos mas de como fue esa tremenda vivencia que les toco vivir a ellos.
un abrazo
Cheche
Gracias Cheché. Tú me puedes entender bien, verdad? Has vivido cosas parecidas.
Luisa
luisa, potser som del lloc on hi tenim un amic. una abraçada.
francesca.
Pot ser sí Francesca. Això ha quedat molt bonic.
Luisa
Publica un comentari a l'entrada