AUSENC AS

Sí, tranquils, està ben escrit. És així i és una manera perfecta de representar el què vol representar: l'absència desgarradora i en majúscules de la gent que va desaparèixer a Argentina sota la junta militar. Em refereixo a l'exposició fotogràfica que es va inaugurar a Reus la setmana passada al Museu d'Art i Història de Reus.

Em va convidar a la presentació de l'exposició el president del Centre Llatinoamericà de Reus, Carlos Iaquinandi, ja que l'exposicuió està realitzada en col·laboració pel Centre Llatinoamericà de Reus, la Regidoria de Solidaritat i Cooperació de Reus i
la Casa Amèrica de Catalunya, entre d'altres.

El dia de la inauguració no vaig poder anar-hi però vaig anar aquest cap de setmana llarg. Impressiona profundament la mostra fotogràfica, ja que representa el abans i el després d'una perdua. El mateix lloc i les mateixes persones, anys més tard, però amb l'absència d'una o més persones en la segona fotografia.
L'autor de les fotos és Gustavo Germano, i també és germà d'un dels desapareguts de les fotografies.
Val la pena visitar-la. Estarà oberta fins el dia 10 de gener de 2010.

Podeu visitar la pàgina web de Gustavo Germano
Entrevista al fotògraf en YouTube

Un homenatge als desapareguts amb les fotos del Gustavo Germano a YouTube quan es cumplien 33 anys del cop militar argentí:

Com s'ha dit moltes vegades, Ni perdón, ni olvido. Cal justícia, ni més ni menys, com en el cas del Víctor Jara i dels 30.000 desapareguts d'Argentina i dels més de 1000 desapareguts de Xile i com en el cas de tots els desapareguts.

Sobre Detenidos-Desaparecidos a Wikipedia
Documentació desaparecidos Argentina
Foro por la memoria-Argentina
Memòria Viva Chile
Equipo Nizkor de Derechos Humanos
Wikipèdia-Chile
Memòria històrica Catalunya
Foro por la Memoria-España

I per acabar aquest poema de Benedetti:

Están en algún sitio / concertados
desconcertados / sordos
buscándose / buscándonos
bloqueados por los signos y las dudas
contemplando las verjas de las plazas
los timbres de las puertas / las viejas azoteas
ordenando sus sueños sus olvidos
quizá convalecientes de su muerte privada

nadie les ha explicado con certeza
si ya se fueron o si no
si son pancartas o temblores
sobrevivientes o responsos

ven pasar árboles y pájaros
e ignoran a qué sombra pertenecen

cuando empezaron a desaparecer
hace tres cinco siete ceremonias
a desaparecer como sin sangre
como sin rostro y sin motivo
vieron por la ventana de su ausencia
lo que quedaba atrás / ese andamiaje
de abrazos cielo y humo

cuando empezaron a desaparecer
como el oasis en los espejismos
a desaparecer sin últimas palabras
tenían en sus manos los trocitos
de cosas que querían

están en algún sitio / nube o tumba
están en algún sitio / estoy seguro
allá en el sur del alma
es posible que hayan extraviado la brújula
y hoy vaguen preguntando preguntando
dónde carajo queda el buen amor
porque vienen del odio.