Sobre fotos i fotògrafs

La curiositat em va moure a buscar en el cercador de Flickr, el portal de fotografies per excel·lència la paraula Xile o més exactament CHILE. Allí surten un munt d'àlbums. Vaig estar repassant una mica el que hi havia i he fet una petita tria:

Per exemple, interessant descobriment, el portal de fotografia amateur paisfotografico.cl . Poso la presentació del Flickr. Hi ha gairebé 11.000 fotografies, per tant o t'ho prens amb paciència o fas una tria per temàtica. Però val la pena remenar una estona. Aquí podeu veure la presentació:



La galeria de Marcelo Montecino de qui ja havia parlat en un post anterior. Molt interessant la seva col·lecció : 1973, Chile Before and After the Military Coup

La galeria d'art urbà, Los muros nos hablan, de León Calquin, de qui també havia parlat anteriorment.

No està al Flickr però també existeix i m'ha agradat molt la fotografia de Xavier Espuny i d'altres fotògrafs a la cerca de la paraula Chile al portal d'art en Internet: artelista.com

Funeral de Víctor Jara

Foto: Fundación Víctor Jara.

Un cop realitzada l'autopsia de Víctor Jara, assassinat brutalment fa 36 anys, el seu funeral es realitzarà el proper dia 5 de desembre al cementiri general de Santiago de Xile, un cop s'hagi realitzat el seu velatori a la Fundació Víctor Jara a partir del dia 3 de desembre i fins el dia 5 que serà enterrat.
El cos de l'artista va ser exhumat el mes juny passat quan es van enviar mostres d'ADN extretes de les restes òssies i de familiars del cantautor a l'Institut Genètic de Innsbruck, a Àustria. Es va confirmar que les restes són del cantautor i que, a més a més, la causa de mort va correspondre a múltiples ferides traumàtiques de bala al cap, tòrax, abdomen, cames i braços (La Nación).
Cal recordar, que encara a dia d'avui, el crim de Víctor Jara continua impune.

Fundación Víctor Jara
La funa de Víctor Jara a TV3
Notícia a La Nación

Article relacionat amb el cantautor en aquest bloc: 1 i 2

Sèrie Grandes Chilenos: 8 vídeos. Veure el 1

Quan et prenen tot, encara et queda la dignitat

Fluïda i intensa va ser l'exposició de l'Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d'Elna. Va durar gairebé una hora exacta la seva explicació de com s'havia assabentat de la maternitat d'Elna i de com, pas a pas, va anar reconstruint la història de la Señorita Isabel, l'Elizabeth Eidenbenz.

Desgarradora, com totes aquestes històries de la guerra civil. N'he sentit parlar de moltes i he llegit unes quantes més però d'Elna no havia sentit parlar fins fa aproximadamanet 1 any. L'Assumpta Montellà va presentar el seu llibre a Valls el 12 de maig d'enguany i aleshores no vaig poder anar-hi. Ahir va ser al Palau de Congressos de Tarragona i encara que vaig arribar una mica tard, vaig tenir temps de sobres per commoure'm profundament amb la seva explicació.

Rotunda i contundent però tendra i fantàstica la seva història d'amor. L'Elizabeth Eidenbenz, entre el 1939 i 1944, va salvar 597 fills i filles de refugiades de la Guerra Civil al Camp d'Argelès-sur-mer, i va aprofitar un antic palacete a Elna com a improvisada maternitat. Són aquestes les persones i les històries que et donen confiança en l'ésser humà.

Val la pena saber aquestes cosas, és necessari difondre-les i cal agrair a persones com l'Assumpta Montellà investigar sobre fets com aquests i fer la difusió perquè es coneguin, especialment entre els més joves ja que cal que sàpiguen que la llibertat i la democràcia que avui viuen al seu país va costar moltes vides, molt de patiment i que va haver-hi persones com ara l'Elizabeth Eidenbenz que van fer possible que 597 nens i nenes tinguessin l'oportunitat de néixer i viure perquè de no haver estat per ella, segurament haurien mort, com d'altres nens a les platges del camp d'Argelès.

Programa Actes a Tarragona

Memoria del Exilio

Wikipedia: La maternitat de Elna

Elizabeth Eidenbenz

Bloc de l'autora

Mujeres, República, Exilio, Maternidad de Elna

Escolteu l'Elizabeth Eidendenz en aquest vídeo:

Deia l'Assumpta que l'Elizabeth els posava música a les dones de la maternitat, en especial aquesta peça, la suit núm. 1 per cello de Bach interpretada per Pau Casals. Escolteu-la! part2

Perdida pero no tanto. Parlem de música

De vegades em resulta difícil mantenir una certa continuïtat en aquest bloc (ja m'ha passat més d'una vegada). Els dies van passant i van por tant coses, persones, sorpreses, etc. El tiempo vuela!

Fa no gaire vaig tenir ocasió de conèixer una parella de xilens que viuen des de fa no gaire a Tarragona. Aquest contacte m'ha permès acostar-me a Xile d'una manera una mica més renovada. Al cap i a la fi, fa molt que no sóc allí i els meus records i nostalgies fan una mica olor a naftalina.

M'agrada sentir l'opinió de la gent jove i saber què opinen, com viuen la realitat del seu país, què coses expliquen, quina música escolten, etc. i també, per descomptat què pensen dels actes i commemoracions que es celebren a Europa al voltant de Salvador Allende i com es viu la figura de l'ex-president a Xile. Ja sé que no es pot parlar de joves en general. Hi ha de tota mena i diferents maneres de pensar i sentir. Però és sentir una opinió més.

La cosa és que aquesta parella de nous amics m'ha ajudat a conéixer noves propostes del panorama musical actual a Xile. A partir d'aquí, com sempre, vaig recórrer a la xarxa per posar-me al dia, buscar, escoltar, llegir, etc. i ara vull presentar aquí unes quantes propostes per si algu/na es vol endinsar per aquestes músiques tan boniques.

Canal a YouTube de Bordemar i poso a continuació Tierra adentro amb les fotos de la Isla Grande de Chiloé:

Otra proposta musical: el grupo Charanku. Podeu visitar la seva pàgina, su MySpace i el seu bloc amb unes fotos molt boniques del nord de Xile.

Aquí les podeu sentir en una interpretació de Khespiña:

Khespiña és una preciosa tonada creada i interpretada en charango. És obra de Héctor Soto, un dels principals intèrprets del charango de Xile. Val la pena mirar la seva pàgina charango.cl

Es pot sentir la seva música i veure els seus vídeos aquí

Sentiu la mateixa Khespiña anterior, en la seva interpretació a veure quina us agrada més:

Estupenda acollida als actes del Winnipeg a Valls

"Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece.
Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie." Pablo Neruda




Amb una sala plena es van realitzar els actes commemoratius del 70 anys de l'arribada del Winnipeg a Xile. L'assistència va ser bona i la jornada va acabar amb una nota poètica i musical a càrrec de la Claudia Bini (poesia) i Carlos (guitarra) i Paty (veu). Van animar al públic a cantar i vam acabar amb Gràcias a la vida de la Violeta Parra.

L'exposició romandrà oberta fins el dia 30 d'octubre a l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV)

El poema que va recitar la Clàudia és de Pablo Neruda i el reprodueixo aquí:

Yo reuno
Qué orgullo el mío cuando
palpitaba
el navío
y tragaba
más y más hombres, cuando
llegaban las mujeres
separadas
del hermano, del hijo, del
amor,
hasta el minuto mismo
en que
yo
los reunía,
…y el sol caía sobre el mar
y sobre
aquellos
seres desamparados
que entre lágrimas locas,
entrecortados nombres,
besos con gusto a sal,
sollozos que se ahogaban,
ojos que desde el fuego sólo
aquí se
encontraron;
de nuevo aquí nacieron
resurrectos,
vivientes,
y era mi poesí la bandera
sobre tantas congojas,
la que desde el navío los llamaba
latiendo y acogiendo
los legados
de la descubridora
desdichada,
de la madre remota
que me otorgó la sangre y la palabra

Pablo Neruda, Memorial de Isla Negra, 1966