Mercedes Sosa, infinita i poderosa, ha marxat per sempre però ens deixa la seva veu inconfusible i tot el seu extraordinari repertori. Per a mí i crec que per a qualsevol llatinoamericà implicat amb el seu temps, ha representat un icono de la cançó llatinoamericana compromesa. Fa un munt d'anys quan acabava d'arribar a Espanya, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, quan col·laborava en un recital dels que aleshores es realitzaven amb solidaritat amb el poble xilè. Parlo dels 80. El festival es realitzava al Rincón de Goya de Saragossa. Conèixer-la pot ser és dir més del que va ser realment. Vaig tenir l'oportunitat de saludar-la i d'intercanviar unes poques paraules amb ella. La seva figura era imponent a l'escenari: enorme, com la seva veu. I jo que l'adorava, em sentia maravellada de aquesta oportunitat. Va patir l'exili quan les dictadures militars assolàven Amèrica Llatina i això i més coses la van fer infeliç. Aquesta setmana ha marxat però ens deixa moltes coses, la seva veu i la seva presència. Però sobre tot, el seu compromís amb les causes justes, especialment amb els pobles del seu continent llatinoamericà.
Més informació a:
A YouTube
I aquí podeu sentir com canta la cançó de León Gieco, Sólo le pido a Dios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada