Com ja tinc per costum des de fa algun temps, en aquesta busca i captura del temps i la memòria, vaig voler aprofitar el cap de setmana de l'1 de maig per anar a visitar a una antiga amiga de la meva família. D'edat molt avençada i fins ara, una font viva d'història, que em proveïa d'allò que necessito saber i que ella em podia explicar. Malgrat els seus 96 el seu cap es mantenia íntegre. Però hi arriba un punt a la vida, i ja ha arribat, que això es comença a diluir i tot és confusió i ombres. A poc a poc els seus records es desdibuixen de la seva memòria i el silenci es posa als seus lavis i es queda penjada i perduda en els seus pensaments o desmemòria. Qui sap on va, quan marxa d'aquesta manera... Ara el silenci és el guardian dels seus secrets. Vaig haver de renunciar a saber i a preguntar però em vaig sentir feliç de poder-la abraçar amb la quasi certessa de que no la tornaria a veure o al menys a trobar-la amb aquest grau de conciència que encara li queda. Va ser una mena de comiat, triste sens dubte. Al cap i a la fi, sempre contava amb ella. Encara que no la veia amb freqüència, ella estava allí per explicar-me. Encara hi és però ha començat a marxar-se'n. I al perdre-la, torno a perdre al meu pare. El seu home i el meu pare haurien d'haver explicat les seves històries i pel que he descobert recentment, ja havien començat a fer-ho. Ara hauré descobrir tota sola aquella part de la història que em falta.
Com que amb la meva interlocutora habitual no vaig poder parlar gaire per les raons que he comentat, vaig parlar amb el seu fill, qui va començar a buscar papers i fotos i coses que mai no havia tocat. Ara els records són responsabilitat seva. He trobat un bon aliat.
De camí cap allà, vaig veure anunciats per la carretera un munt de llocs molt significatius. Llocs pels quals hauré de tornar a passar i que hauré de visitar. En aquesta ocasió no m'era posible.
A la Jonquera em vaig deixar enrrera el Museu memorial de l'exili , que actualment i fins el 17 de maig presenta l' Exposició Els passos de frontera amb fotografies d’Alfred Mauve sobre els passos de l’exili des d’una òptica poètica i contemporània.: “jo fotografio l’herba que ha rebrotat damunt d’aquesta història, la seva ombra, alguna cosa ha sobreviscut”
Foto: les muntanyes nevades des del cotxe, just abans de passar la frontera. Un cop vam creuar la frontera asomaven:Colliure, (Camp d'internament per a "extremistes i perillosos"). Allí va morir l'any 1939 a l'exili Antonio Machado un cop ocupada Barcelona per les tropes franquistes.
Argeles-sur-Mer, Camp d'internament de 100.000 republicans exiliats:
"A la mémoire des 100.000 Républicans Espagnols, internés dans le camp d'Argelès, lors de la RETIRADA de Février 1939. Leur malheur: avoir lutté pour défendre la Démocratie et la République contre le fascisme en Espagne de 1936 à 1939. Homme libre, souviens toi"
Actualment en preparació un documental sobre aquest camp. A vídeos a la carta
Elna, Avui justament ha estat a l'IEV de Valls la Montserrat Montellà, l'autora del llibre La maternitat d'Elna Bresol dels exiliats, dins del cicle de xerrades"L'exili en femení"
Saint Cyprien, Perpignan, Narbonne, Carcassonne....i per fi Toulouse.
Camps d'internament a França.
La maternitat d'Elna
El llegat de la maternitat d'Elna. Videos a la carta
Vídeo a YouTube
Sobre Antonio Machado
articles de Machado a La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada