Centenari Salvador Allende a Valls

Actes commemoratius del Bicentenari de Xile a Valls

2010-09-14T15:23:00.001-07:00

Valls prepara enguany una sèrie d'actes per a commemorar el bicentenari de la independència de Xile.

Els actes incloen, en primer lloc, la inauguració del monòlit dedicat a Salvador Allende a la plaça de l'estació de Valls. Fa un parell d'anys, en el ple de l'ajuntament es va aprovar per unanimitat, la col·locació d'un element d'homenatge permanent a la nostra ciutat, dins dels a actes commemoratius del centenari del naixement del president xilè. Enguany el monòlit, realitzat per l'artista vallenc Francesc Vilà, de la Fundició Vilà de Valls.

Drama dels miners atrapats a Xile

2010-09-14T14:12:00.000-07:00

Dissabte passat es va passar el reportatge dels miners xilens atrapats a la mina al programa de TVE2 Informe Semanal.

Reportatge de El País Agost 2010

Infografia del rescate BBC Mundo:

Mirada crítica a Clarin sobre l'estat de la seguretat a la mineria xilena.
Opinió de Gonzalo Martner a El Mostrador, ex ambaixador de Xile a Espanya i ex President PS, sobre estat de la qüestió de la mineria xilena.

Xile a TVE2: "Paraisos cercanos"

2010-08-06T13:30:00.001-07:00

Xile a tot arreu! Aquí un bonic programa de Xile que van emetre per TV2 el passat 31 de juliol: Chile: el amanecer del mundo. Quines ganes d'anar-hi!

El podeu veure des de TVE a la carta

Xile a "Els nous catalans"

2010-08-06T13:05:00.000-07:00

Recentment va sortir a la tele aquest programa que em penso ja s'havia emés fa algun temps: Xile: mar i muntanya. Ho deixo per si voleu donar una ullada. Cuina rica xilena, mmmmmm..............

Aquí teniu les receptes per si us animeu!

Allende: caso cerrado. Millor reportatge d' investigació en el World Media Festival 2010

2010-06-23T17:15:00.000-07:00

"Allende, caso cerrado" guardonat amb la Medalla d'Or al Millor reportatge d'investigació al World Media Festival 2010, a Hamburgo.

El guió ha estat produït pel José Antonio Guardiola, Director de En Portada, de TV2.

Es pot veure el vídeo aquí
World Media Festival

Font: RTVE

Adeus para sempre Saramago

2010-06-18T16:58:00.000-07:00

Foto: El País

Ja fa temps vaig dedicar un comentari a Saramago i vaig pujar una entrevista que li havien fet a TVE2. Ara toca dir-li adéu. Penso que marxa una persona que ha aportat reflexió i coherència al nostre temps. Marxa ell però queda tota la seva lucidesa en la seva obra i testimonis.

Una mica més a:

Otros cuadernos de Saramago

Fundación Saramago

Especial Saramago El Pais

Especial RTVE

Record de l'escriptor xilè Luis Sepúlveda a Saramago en Le Monde Diplomatique

I una opinió divergent al Diari Avui, de Sebastià Alzamora.

Un adéu amb música a l'estimat Saramago. La seva compatriota Mariza i el meravellós fado:

Ó Gente da Minha Terra

Val la pena: "Contra la impunidad"

2010-06-15T09:33:00.000-07:00

Per no córrer el risc d'oblidar, aquest commovedor vídeo, contra la impunitat, contra totes les impunitats:

II Col·loqui del Memorial Democràtic. Les dictadures al "tapete"

2010-06-09T15:30:00.000-07:00

Foto: Manel Armengol. VEGAP

Avui ha començat el II Col·loqui internacional sobre la repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures al Palau de la Generalitat de Catalunya i amb la presència d'autoritats i especialistes en la matèria.

Avui ha estat el jutge xilè Juan Guzmán Tapia, que ha fet una exposició de l'evolució de la legislació penal internacional i com aquesta evolució ha afavorit els judicis per crims de lesa humanitat.

Estela de Carlotto, ha explicat com es van organitzar les mares de la Plaça de Mayo i com han aconseguit recuperar 101 nens i nenes dels 400 que van ser segrestats i retinguts de las noies empressonades a la dictadura argentina. Va acabar amb el "Nunca más" i va rebre molts aplaudiments de part del públic assistent.

La llàstima és que en aquesta presentació no va haver ocasió a fer perguntes als convidats, encara que més tard va haver una petita recepció al pati de la Generalitat i aquí es va poder accedir a algun dels convidats.

Es pot veure el programa aquí i seguir les activitats al blog obert per al col·loqui.

Web de Memorial democràtic

Xile present a la 2a Mostra de cultures de Valls

2010-06-07T09:17:00.000-07:00

Dissabte passat Xile va estar present a la 2a Mostra de Cultures de Valls. Entre d'altres països van paricipar Colombia, Equador, Paquistan, Catalunya, etc. Va ser una tarde molt amena i va venir molta gent. Va tancar la jornada la música del Senegal amb el grup Djilanding.

Des d'aquí els agraïments a tots els companys i companyes de Xile que van col·laborar i van fer possible la nostra participació i també als nostres amics d'Alax Naira que van posar la nota musical. Agraïm també a la Lorena que va explicar contes a la canalla i a l'Ivan que feia fotos amunt i avall.

Gràcies també a la Regiduria del Barri Antic que ens va convidar a participar. Fins l'any vinent!!

Aquí podeu seguir la jornada en fotos:

Cafè concert

2010-05-28T10:00:00.003-07:00

Avui quedem al Bar de la Colla Vella per passar una estona, gaudir de les empanades xilenes i de molt bona música de la terra amb els amics de Alax naira.

Amb els diners recollits contribuirem al monòlit a Salvador Allende que properament s'inaugurarà a Valls, segons els acords del ple de l'Ajuntament de fa un parell d'anys, amb motiu del centenari del president xilè, mort defensant la libertat i la democràcia al seu país.

Les fotos:

Barcelona per Xile

2010-03-29T11:56:00.000-07:00

Ahir al castell de Montjuïc es va realitzar una jornada de solidaritat amb Xile. Hi havia moltíssima gent. Van actuar diferents grups folklòrics i es van recollir diners per als afectats pel terratrèmol. Podeu veure les fotos:

També afegeixo una cançó que m'agrada molt, interpretada per el Ballet Nacional de Chile, BAFOCHI que fa un parell d'anys va actuar a la Festa major de Montblanc. Ahir la van cantar i ballar, entre d'altres.

Aquí, la versió original, interpretada per Los cuatro cuartos

Gràcies Valls: Ingrès de la recaptació Valls ajuda a Xile

2010-03-24T12:52:00.001-07:00

Valls ajuda a Xile

2010-03-21T15:24:00.000-07:00

La jornada solidària amb Xile va acabar a les 14 hores de dissabte amb una recaptació total de 700,28€ que es va portar la Creu Roja de Valls per a ingresar al banc al compte corresponent.

Gairebé tot el menjar es va vendre. El recompte de la Creu Roja es va fer públic i davant la Núria Segú i el Joan Canela de l'Ajuntament de Valls, i davant meu com a testimonis.

Des d'aquí vull agrair a tothom que d'una manera o una altra va fer possible l'acte de solidaritat amb el poble xilè: Ajuntament, Medi Ambient, Creu Roja, Integral Grup, Proditsa, Èxit, la Colla Vella de Valls, els companys de Tarragona que van portar la seva música, els xilens de Valls i els que van venir de Tarragona a donar un cop de ma, i l'Òscar S. que ens va ajudar tot el matí.

Gràcies a tots i totes!

Valls ajuda a Xile

2010-03-16T15:16:00.000-07:00

Valls també s'adhereix a les diferents mostres de solidaritat amb Xile i els damnificats pel terratrèmol del passat mes de Febrer.

Esteu tots i totes convidats!

Música i menjar de Xile. Esperem la vostra participació i col·laboració.

11 de març: Canvi de Govern a Xile i Atocha en el record

2010-03-11T09:05:00.000-08:00

Foto: AFP

Molt somrient el nou President i molt poc els antics contrincants: Ominami, Frei i Arrate. És el que es va veure en la transmissió en directe per la CNN en la la cerimònia de traspàs del govern de l'actual Michelle Bachelet al president electe Sebastian Piñera a Valparaiso, seu del Parlament de Xile.

A les 12 de Xile i les 16 hores aquí es va poder seguir en directe la cerimònia. Podeu veure el vídeo aquí i alguns altres més d'interès a la pàgina de la CNN.

Bachelet abandona el càrrec amb un 85% de popularitat en les enquestes d'opinió i amb amargor pel terratrèmol que ha assolat Xile recentment.

Piñera, un dels homes més rics de Llatinoamèrica, segons Forbes (núm. 437), serà el president de la reconstrucció de Xile.

La Nación
El País

Per una altra banda, avui es recorda el 6è aniversari dels atemptats de Atocha. Tota la meva solidaritat amb les famílies.

En el seu record i en de les víctimes de Xile, el Cant dels Ocells, interpretat per l'universal i home de l'exili català, Pau Casals.

Acaben els 3 dies de dol oficial a Xile

2010-03-10T14:32:00.000-08:00

Avui s'acaben els 3 dies de dol oficial a Xile. Les xifres encara són confuses ja que, pel que sembla, es van donar per mortes persones desaparegudes i no morts oficials.

Encara queda per saber la xifra oficial perquè no tots els morts han estat identificats. A Chile clic es pot veure el llistat oficial de persones mortes.

Google va posar a la pàgina principal un enllaç a pàgines d'ajuda

Mentres tant renuncia Carmen Fernández, la Directora general de l'ONEMI l'Oficina Nacional de Emergencia i gran polèmica al voltant del nou logo del escut de Xile. Ho diu fins i tot El Mercurio on line, emol.

IMATGE: Pàgina oficial de Sebastian Piñera

Chile ayuda a Chile

2010-03-07T15:58:00.000-08:00

En aquest enllaç es poden veure vídeos i seguir una mica la Teleton organitzada per la televisió xilena per a recollir diners.

Llegeix la notícia a radio.uchile.cl

Madrid i Barcelona celebren actes de solidaritat amb Xile

2010-03-07T15:29:00.000-08:00

Aquest cap de setmana s'han celebrat a Madrid (dissabte 5) i a Barcelona (diumenge 7) actes de solidaritat amb els damnificats pel terratrèmol a Xile.

Avui he estat als actes de Barcelona i no s'hi cabia. Hi havia una impressionant cua de gent esperarnt al carrer sota la pluja per a entrar al Centre Cívic Cotxeres Borrell. Ben bé no sabia el què s'havia organitzat ni qui ni com però sé que pel Facebook s'havia convocat un esdeveniment i es va escampar entre la coloònia de xilens.

Durant tota aquesta setmana, la gent que hem estat pendents de rebre i saber notícies de Xile, crec que estarem tots d'acord en afirmar la fantàstica eina que hem trobat en les xarxes socials com ara Facebook, Twitter o d'altres i fins i tot blocs que s'han creat per a la ocasió. Quan les línies telefòniques encara estàven col·lapsades o no funcionaven, eren les xarxes socials les que permetien a la gent saber i/o preguntar per les seves famílies i amics.

Aquí he pujat unes quantes fotos que he fet a l'acte d'avui. Si hi ha alguna persona que no vulgui que surti la seva foto, que m'ho digui si us plau. Però cerec que val la pena veure la gran afluència de públic al Centre Cívic Cotxeres de Borrell.

Boletin de la Embajada de Chile- Marzo 2010

2010-03-04T10:33:00.001-08:00

BOLETIN MARZO 2010

Xile: tremola i tremola

2010-03-03T13:09:00.000-08:00

M'ha arribat un correu electrònic de SERPAL, amb aquesta imatge, que m'agrada molt i crec representa bé el moment que viu Xile.

També m'ha arribat pel correu, des de l'Agregaduria Cultural de la Embajada de Chile el següent avís:

Per a seguir les notícies del terratrèmol minut a minut

2010-02-28T02:46:00.000-08:00

Links per a seguir la notícia a

El País

El observatorio

Terremotochile

Desoladora imatge de Xile

2010-02-27T12:38:00.001-08:00

Toda nuestra solidaridad con el pueblo de Chile

I el que era previsible va passar...2 part

2010-01-18T14:53:00.000-08:00

Font: Ministerio del Interior Gobierno de Chile

Vídeos per triar a Canal 24 horas de Chile

Espero que aquesta derrota serveiexi per a fer una profunda reflexió, especialment des de l'esquerra i que doni pas a noves veus dins del panorama polític i social del Xile actual.

El Clarin

El Mercurio

La Nación

I un interessant vídeo de la BBC Mundo, a propòsit de la memòria: Chile: La memoria y el voto

La necessitat de la memòria o la memòria contra la impunitat

2010-01-12T11:48:00.000-08:00

Foto: CIPER

Ja som al 2010. El temps vola. Sembla que era ahir quan feiem el canvi de mil·lenni i s'acabava el món. I el món no s'acaba...o sí que s'acaba per a molta gent cada dia. I de vegades d'una manera molt cruel i que queda impune per anys i anys. I d'això justament en volia parlar, perquè l'any comença i moltes coses es presenten en relació a aquest tema. Reprodueixo aquestes frases, extretes del material llegit i exposat:

L'oblit és l'essència de la impunitat
La memòria és la garantia del dret de les víctimes
La veritat no substitueix la justícia
La justícia no és només el càstig...és el reconeixement dels drets de les víctimes

Anem per parts:

Al Tinglado 4 de Costa del Port de Tarragona es va inaugurar el 3 de setembre passat una exposició produïda pel Museu d’Història de Catalunya i l’Associació Amical de Mauthausen: Imatges i memòria de Mauthausen, que aplega una selecció de fotografies, procedents de diferents arxius de França, la República Txeca, els EUA, Àustria i Espanya, recopilades amb motiu del 60è aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi.
L'exposició romandrà oberta fins el proper 31 de gener de 2010 (De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 16 a 19 h i Diumenges i festius: d’11 a 14 h). Vegeu el díptic i llegiu la notícia.

A Xile, ahir es va inaugurar el Museo de la Memoria y los Derechos Humanos, el primer d'Amèrica Llatina. La Presidenta Michelle Bachelet va inaugurar el museu, que formarà part de la xarxa mundial de museus de la memòria. El centre comptarà amb material audiovisual del període de la dictadura militar xilena (1973-1990). L'objectiu del museu és preservar la memòria per a que no es tornin a repetir fets com els lque van a cabar amb 3.195 morts, molts desapareguts i prop de 30.000 torturats, segons la Comisión Nacional sobre Prisión Política y Tortura. Mira el vídeo aquí. Llegeix la notícia a La Nación i a la Fundación Salvador Allende.

A Valls, justament avui, he estat visitant a Casa Caritat, l'exposició Guatemala, recuperar tots els noms, sobre la terrible guerra lliurada a Guatemala.
Un impressionat balanç: 150.000 morts, entre 45.000 i 50.000 desapareguts, 1.000.000 de desplaçats...
Podeu llegir aquí un interessant article de la Revista Envio de la Universitat de Centroamérica (UCA). Impressionant! El 85% dels crims són responsabilitat de l'estat i els paramilitars i el 83% de les víctimes, el poble maia. (Informe de la Comissió Esclariment Històric)

Avui també m'ha arribat un correu del Miquel Torné, amb la notícia de la dissolució dels Marxaires Mataró-Canigó, considerant assolits els objectius inicials: el reconeixement de la ruta del Camí del Nord o del Canigó (GRT-83) i alhora un dels centres d'interès més emblemàtics al voltant de la ruta: les Travesses de l'exili, iniciades al 2003 i que han contribuït en gran part a la recuperació de la memòria històrica.

A Reus es va clausurar diumenge passat l'exposició sobre Ausencias de la qual ja vam parlar en un post del dia 9 de desembre, sobre els desapareguts a l'Argentina al període de la dictadura militar

A Barcelona el proper 22 de gener, es presenta el llibre La ciutat i la memòria democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència i repressió a Barcelona, resultat de les jornades «La ciutat i la memòria democràtica» que es van celebrar a Barcelona el 20 i el 21 de novembre de 2008 amb l’objectiu de promoure un dels debats pendents en el desplegament de les lleis de memòria: la gestió pública dels espais de memòria democràtica a la ciutat.

Tot apunta al mateix: A la necessitat de no oblidar, al dret de saber i al deure de recordar per a construir un futur més just...que no condemna 2 vegades les seves víctimes : 1 al patiment de la injustícia i una altra, a l'injust oblit.

Modestament, em considero un petit esgraó en aquesta cadena per mantenir la memòria viva.

Avui, Xile entra a la OCD (El País El Clarin.cl) i diumenge 17 de gener, 2a ronda electoral. Continuarà...

Bon Nadal i moltes fotos!

2009-12-26T15:32:00.000-08:00

Foto: Armando Mellado. Fotoespacio

Avui torna a anar de fotos la cosa. Com més miro...més m'agrada el tema.
Armando Mellado: A la sala El Farol del Centro de Extensión Universitaria de la Universidad de Valparaiso es podrà veure fins el dia 15 de gener de 2010 l'exposició d'aquest autor. Pots mirar la mostra al Portal fotoespacio.

Interessant la proposta de la Paz Errázuriz (Premio Altazor a las artes visuales 2005) i la fotopintura de la contemporània Margaritta Dittborn Valle.
El Muro de la memoria de Claudio Pérez (Premio Altazor a las artes visuales 2009) i pots veure també l' Exposició Chilewithin.

Els paissatges de Renato Srepe o aquestes més atrevides i bé tot un munt de coses a Ojo Zurdo.
Per acabar, la foto guanyadora del Concurs Enfoca Chile 2010, organitzat per la Comisión Bicentenario, de Denis Soto de 26 anys i estudiant de Fotografia.
Es pot visitar aquí el catàleg del Centro Nacional de patrimonio fotográfico i el Museo del Arte Virtual de la Fotografia (MAV). Un bon bloc amb informació sobre fotògrafs xilens del Cristian Labarca Bravo: Eso que llamamos (y soñamos) fotografia chilena.

Ah! i no deixeu de mirar les contribucions de la gent amateur al grup de Flickr: Chile foto. He triat les de Santiago. Val la pena entretenir-se a mirar-les. Ja que em deixen fer-ho, les comparteixo amb vosaltres. Gràcies! grup Chile foto:

I tot allò sense oblidar els millors desitjos per aquest Nadal i en especial, pel 2010!

I el que era previsible va passar...

2009-12-15T12:03:00.000-08:00

Font: Ministerio del Interior-Gobierno de Chile

Finalment no ha hagut sorpresa en les eleccions a Xile, al menys en aquesta primera "vuelta". Els resultats han donat com a guanyador al candidat de la dreta Sebastian Piñera amb el 44% dels vots. El 17 de gener s'haurà d'enfrontar amb Eduardo Frei (29%) candidat per la Concertació i a veure què passa i quines alliances es fan. De moment Ominami (20%) dóna als seus seguidors llibertat de vot però ell, diu, no s'adherirà a cap altre grup polític. Ja veurem què passa. Cal esperar el dia 17 de gener. M'imagino que aquest dies seran intensos entre els diferents representants. L'actual Presidenta, Michelle Bachelet afirma avui que buscarà guanyar la confiança dels candidats d 'Ominami i Arrate per donar suport al candidat de la Concertació Eduardo Frei.

Ahir va sortir a el Pais semanal un article de l'actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet presentant l'apartat de Líderes: "Un nuevo liderazgo ciudadano" dins de la sèrie de reportatges, Los100 del año: Es poden veure aquí els diferents articles.

Michelle Bachelet deixa el seu mandat amb un elevat índex de popularitat (Aprox. 80%).

El desgast de 20 anys de la Concertació a Xile s'han deixat veure en aquests resultats.

A 3 dies de les eleccions presidencials a Xile

2009-12-10T09:47:00.000-08:00

Avui acaba la campanya electoral dels candidats xilens a la nova presidència de la República.

Ja fa dies que per Amèrica Llatina s'estan vivint dies d'eleccions presidencials: recentment Urugay i Bolívia. Ara toca anar a votar a Xile...els que hi viuen, perquè els que estem fora, no podem votar. Així està la cosa. Per Internet ha circulat la proposta de anar a fer votacions simbòliques als consulats de Xile pel món.

El proper diumenge 13 es realitzara l'elecció del nou president de Xile pels propers 4 anys i també s'efecturan les eleccions parlamentàries de 18 senadors i 120 diputats.

Mentres tant, la cosa està de la següent manera. Els candidats, per l'ordre de la foto:

Jorge Arrate, (PC) representant del Juntos podemos más. Pàgina electoral de Arrate

Marco Enríquez-Ominami, per Nueva Mayoria para Chile. Pàgina electoral d'Ominami

Eduardo Frei, (PDC) per la Concertació (actualment, el govern de la Michelee Bachelet). Pàgina oficial de Frei

Sebastian Piñera, Coalición por el cambio. Pàgina electoral de Piñera

Les enquestes dónen com a guanyador en "primera vuelta" al representant de la dreta, Sebastian Piñera i en la segona....la cosa no està tan clara. Pot passar Frei (Concertación) o Ominami (Nueva mayoria) a disputar la presidència a Piñera. Encara el nivell d'indecissos pot fer moure la cosa.

Entre enverinaments a expresidents, intrigues i espionatges polítics, etc. etc. Xile s'enfronta a moltes causes obertes: la revisió de l'actual constitució, el conflicte amb els pobles autòctons, la tremenda escletxa entre rics i pobres, la privatització de "lo público", l'ús i abús dels recursos naturals del país, fer justícia als milers de morts i desapareguts durant la dictadura militar, etc. etc. etc. Una panoràmica molt difícil i una oferta presidencial poc atractiva.

Opinión crítica a:

El Ciudadano
Clarin.cl

SERPAL (Agència de Prensa Alternativa)

Radio Universidad de Chile (diario digital)

Sobre Medi ambient:

Patagonia sin represas Greenpeace i patagoniaconrepresas

Pascua-Lama: a favor i en contra Greenpeace

Sobre Conflicto mapuche:

Wikipedia

Manifiesto Mapuche

Sobre Pobresa:

Informe CEPAL : Panorama social América Latina 2009

Indice de Desarrollo humano-Chile

Fundación para la superación de la pobreza

Document (pdf) Umbrales sociales para Chile 2009

Debate presidencial nov 2009 (12 vídeos)

AUSENC AS

2009-12-09T11:46:00.000-08:00

Sí, tranquils, està ben escrit. És així i és una manera perfecta de representar el què vol representar: l'absència desgarradora i en majúscules de la gent que va desaparèixer a Argentina sota la junta militar. Em refereixo a l'exposició fotogràfica que es va inaugurar a Reus la setmana passada al Museu d'Art i Història de Reus.

Em va convidar a la presentació de l'exposició el president del Centre Llatinoamericà de Reus, Carlos Iaquinandi, ja que l'exposicuió està realitzada en col·laboració pel Centre Llatinoamericà de Reus, la Regidoria de Solidaritat i Cooperació de Reus i
la Casa Amèrica de Catalunya, entre d'altres.

El dia de la inauguració no vaig poder anar-hi però vaig anar aquest cap de setmana llarg. Impressiona profundament la mostra fotogràfica, ja que representa el abans i el després d'una perdua. El mateix lloc i les mateixes persones, anys més tard, però amb l'absència d'una o més persones en la segona fotografia.
L'autor de les fotos és Gustavo Germano, i també és germà d'un dels desapareguts de les fotografies.
Val la pena visitar-la. Estarà oberta fins el dia 10 de gener de 2010.

Podeu visitar la pàgina web de Gustavo Germano
Entrevista al fotògraf en YouTube

Un homenatge als desapareguts amb les fotos del Gustavo Germano a YouTube quan es cumplien 33 anys del cop militar argentí:

Com s'ha dit moltes vegades, Ni perdón, ni olvido. Cal justícia, ni més ni menys, com en el cas del Víctor Jara i dels 30.000 desapareguts d'Argentina i dels més de 1000 desapareguts de Xile i com en el cas de tots els desapareguts.

Sobre Detenidos-Desaparecidos a Wikipedia
Documentació desaparecidos Argentina
Foro por la memoria-Argentina
Memòria Viva Chile
Equipo Nizkor de Derechos Humanos
Wikipèdia-Chile
Memòria històrica Catalunya
Foro por la Memoria-España

I per acabar aquest poema de Benedetti:

Están en algún sitio / concertados
desconcertados / sordos
buscándose / buscándonos
bloqueados por los signos y las dudas
contemplando las verjas de las plazas
los timbres de las puertas / las viejas azoteas
ordenando sus sueños sus olvidos
quizá convalecientes de su muerte privada

nadie les ha explicado con certeza
si ya se fueron o si no
si son pancartas o temblores
sobrevivientes o responsos

ven pasar árboles y pájaros
e ignoran a qué sombra pertenecen

cuando empezaron a desaparecer
hace tres cinco siete ceremonias
a desaparecer como sin sangre
como sin rostro y sin motivo
vieron por la ventana de su ausencia
lo que quedaba atrás / ese andamiaje
de abrazos cielo y humo

cuando empezaron a desaparecer
como el oasis en los espejismos
a desaparecer sin últimas palabras
tenían en sus manos los trocitos
de cosas que querían

están en algún sitio / nube o tumba
están en algún sitio / estoy seguro
allá en el sur del alma
es posible que hayan extraviado la brújula
y hoy vaguen preguntando preguntando
dónde carajo queda el buen amor
porque vienen del odio.

Vida endins, crònica d'un exili a Xile

2009-12-08T02:06:00.000-08:00

Dissabte al de matí vaig anar a correus a recollir el llibre que des de Madrid m'enviava la Montserrat Julió, la nostra testimoni dels actes commemoratius de l'arribada del Winnipeg a Xile i que es van realitzar a Valls el passat mes d'octubre.

És un llibre que relata la història del seu exili a Xile i va estar publicat l'any 2003 per l'editorial Viena, dins de la seva col·lecció Memòria Popular i que està actualment esgotat. Per tant, em trobo molt afortunada de poder comptar amb un exemplar dedicat per la seva autora.

L'obra va ser guanyadora ex aequo del Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2002, convocat per l'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès.

El llibre consta de 3 parts i fent una ullada puc avançar que la primera està dedicada als records abans de la partida a l'exili, la segona als records del seu pas per França i la última fa referència a l'exili a Xile. El seu primer capítol d'aquesta 3a part comença així:

" L'escala del Centre Català tenia graons i barana de marbre blanc com d'una sola peça amb una ampla corva que pujava fins el replà. Allà, unes noies joves ben mudades amb vestits típics ens van rebre. Damunt la porta principal de fusta noble les banderes xilenes i catalana s'enllaçaven..."

Al segon capítol fa referència, ni més ni menys, que a Mulchén, el meu preciós i estimat Mulchén. Resulta que per casualitats de la vida el seu punt de partida al seu exili xilè va ser Mulchén, un poble d'aproximadament 30.000 habitants del sud de Xile, on els meus pares tenien uns grans amics.

Continua la Montserrat:

"No feia ni quinze dies que érem al país i el pare consultant el cartell d'anuncis del Centre Català, va llegir que l'amo d'una serradora d'un poble del sud demanava dos manyans experts que poguessin reparar la maquinària de la seva indústria que havia sofert danys a causa d'un incendi. El pare va dir a l'Emili Pou:...Què et sembla si ens posem en contacte amb el tal Josep Eias de Mulchén, província de Bio-Bio?"

El meu pare coneixia al Josep Elias i als de la Vega, una altra família catalana que coneixia d'abans de la guerra, i que l'havíen acollit a casa seva quan treballava a Vallcarca, al Garraf. D'allí va néixer una llarga i duradora amistat, fins el dia d'avui...els que quedem perquè l'Elias i els avís de l'altra família ja no hi són. Queden els fills, els nets i els besnéts.

Coses de la vida, que fa cercles i cercles de coincidències i sorpreses fantàstiques.

Doncs agafaré el llibre de la Montserrat i em submergiré en els seus records...que d'alguna manera, també són meus.

Escolta el relat de la Montserrat Julió

El relat de Montserrat a YouTube

El tren de l'exili a El País

El tren de l'exili a TV3

El meu comentari en aquest bloc sobre el tren de l'exili

Galeria fotògràfica Mulchén

Província de Bio-Bio

2n enterrament de Víctor Jara

2009-12-05T15:09:00.002-08:00

El vídeo dels funerals de Víctor Jara a TV Nacional

El video al diari on line xilè La Nación: lanacion.cl: Videos

El funeral a la pàgina de la Fundación Víctor Jara

Has tingut el reconeixement Víctor. Encara falta que et facin justícia.

El company Carlos Iaquinandi, del Centre Llatinoamericà de Reus ha dedicat avui, al seu programa de ràdio dels dissabtes Cuando la tierra se hace canto a Víctor Jara (99.8 FM puntsisradio: www.punt6camp.com).
Gràcies Carlos per mantenir viva la flama de la memòria al llarg de tants anys i per no deixar de denunciar les injustícies i patiments dels nostres pobles llatinoamericans.

Sobre fotos i fotògrafs

2009-12-04T10:12:00.002-08:00

La curiositat em va moure a buscar en el cercador de Flickr, el portal de fotografies per excel·lència la paraula Xile o més exactament CHILE. Allí surten un munt d'àlbums. Vaig estar repassant una mica el que hi havia i he fet una petita tria:

Per exemple, interessant descobriment, el portal de fotografia amateur paisfotografico.cl . Poso la presentació del Flickr. Hi ha gairebé 11.000 fotografies, per tant o t'ho prens amb paciència o fas una tria per temàtica. Però val la pena remenar una estona. Aquí podeu veure la presentació:

La galeria de Marcelo Montecino de qui ja havia parlat en un post anterior. Molt interessant la seva col·lecció : 1973, Chile Before and After the Military Coup

La galeria d'art urbà, Los muros nos hablan, de León Calquin, de qui també havia parlat anteriorment.

No està al Flickr però també existeix i m'ha agradat molt la fotografia de Xavier Espuny i d'altres fotògrafs a la cerca de la paraula Chile al portal d'art en Internet: artelista.com. Mira les fotos de Xavier Espuny.

Funeral de Víctor Jara

2009-11-30T08:37:00.000-08:00

Foto: Fundación Víctor Jara.

Un cop realitzada l'autopsia de Víctor Jara, assassinat brutalment fa 36 anys, el seu funeral es realitzarà el proper dia 5 de desembre al cementiri general de Santiago de Xile, un cop s'hagi realitzat el seu velatori a la Fundació Víctor Jara a partir del dia 3 de desembre i fins el dia 5 que serà enterrat.
El cos de l'artista va ser exhumat el mes juny passat quan es van enviar mostres d'ADN extretes de les restes òssies i de familiars del cantautor a l'Institut Genètic de Innsbruck, a Àustria. Es va confirmar que les restes són del cantautor i que, a més a més, la causa de mort va correspondre a múltiples ferides traumàtiques de bala al cap, tòrax, abdomen, cames i braços (La Nación).
Cal recordar, que encara a dia d'avui, el crim de Víctor Jara continua impune.

Fundación Víctor Jara
La funa de Víctor Jara a TV3
Notícia a La Nación

Article relacionat amb el cantautor en aquest bloc: 1 i 2

Sèrie Grandes Chilenos: 8 vídeos. Veure el 1

Quan et prenen tot, encara et queda la dignitat

2009-11-22T10:00:00.000-08:00

Fluïda i intensa va ser l'exposició de l'Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d'Elna. Va durar gairebé una hora exacta la seva explicació de com s'havia assabentat de la maternitat d'Elna i de com, pas a pas, va anar reconstruint la història de la Señorita Isabel, l'Elizabeth Eidenbenz.

Desgarradora, com totes aquestes històries de la guerra civil. N'he sentit parlar de moltes i he llegit unes quantes més però d'Elna no havia sentit parlar fins fa aproximadamanet 1 any. L'Assumpta Montellà va presentar el seu llibre a Valls el 12 de maig d'enguany i aleshores no vaig poder anar-hi. Ahir va ser al Palau de Congressos de Tarragona i encara que vaig arribar una mica tard, vaig tenir temps de sobres per commoure'm profundament amb la seva explicació.

Rotunda i contundent però tendra i fantàstica la seva història d'amor. L'Elizabeth Eidenbenz, entre el 1939 i 1944, va salvar 597 fills i filles de refugiades de la Guerra Civil al Camp d'Argelès-sur-mer, i va aprofitar un antic palacete a Elna com a improvisada maternitat. Són aquestes les persones i les històries que et donen confiança en l'ésser humà.

Val la pena saber aquestes cosas, és necessari difondre-les i cal agrair a persones com l'Assumpta Montellà investigar sobre fets com aquests i fer la difusió perquè es coneguin, especialment entre els més joves ja que cal que sàpiguen que la llibertat i la democràcia que avui viuen al seu país va costar moltes vides, molt de patiment i que va haver-hi persones com ara l'Elizabeth Eidenbenz que van fer possible que 597 nens i nenes tinguessin l'oportunitat de néixer i viure perquè de no haver estat per ella, segurament haurien mort, com d'altres nens a les platges del camp d'Argelès.

Programa Actes a Tarragona

Memoria del Exilio

Wikipedia: La maternitat de Elna

Elizabeth Eidenbenz

Bloc de l'autora

Mujeres, República, Exilio, Maternidad de Elna

Escolteu l'Elizabeth Eidendenz en aquest vídeo:

Deia l'Assumpta que l'Elizabeth els posava música a les dones de la maternitat, en especial aquesta peça, la suit núm. 1 per cello de Bach interpretada per Pau Casals. Escolteu-la! part2

Perdida pero no tanto. Parlem de música

2009-11-15T14:44:00.000-08:00

De vegades em resulta difícil mantenir una certa continuïtat en aquest bloc (ja m'ha passat més d'una vegada). Els dies van passant i van por tant coses, persones, sorpreses, etc. El tiempo vuela!

Fa no gaire vaig tenir ocasió de conèixer una parella de xilens que viuen des de fa no gaire a Tarragona. Aquest contacte m'ha permès acostar-me a Xile d'una manera una mica més renovada. Al cap i a la fi, fa molt que no sóc allí i els meus records i nostalgies fan una mica olor a naftalina.

M'agrada sentir l'opinió de la gent jove i saber què opinen, com viuen la realitat del seu país, què coses expliquen, quina música escolten, etc. i també, per descomptat què pensen dels actes i commemoracions que es celebren a Europa al voltant de Salvador Allende i com es viu la figura de l'ex-president a Xile. Ja sé que no es pot parlar de joves en general. Hi ha de tota mena i diferents maneres de pensar i sentir. Però és sentir una opinió més.

La cosa és que aquesta parella de nous amics m'ha ajudat a conéixer noves propostes del panorama musical actual a Xile. A partir d'aquí, com sempre, vaig recórrer a la xarxa per posar-me al dia, buscar, escoltar, llegir, etc. i ara vull presentar aquí unes quantes propostes per si algu/na es vol endinsar per aquestes músiques tan boniques.

Canal a YouTube de Bordemar i poso a continuació Tierra adentro amb les fotos de la Isla Grande de Chiloé:

Otra proposta musical: el grupo Charanku. Podeu visitar la seva pàgina, su MySpace i el seu bloc amb unes fotos molt boniques del nord de Xile.

Aquí les podeu sentir en una interpretació de Khespiña:

Khespiña és una preciosa tonada creada i interpretada en charango. És obra de Héctor Soto, un dels principals intèrprets del charango de Xile. Val la pena mirar la seva pàgina charango.cl

Es pot sentir la seva música i veure els seus vídeos aquí

Sentiu la mateixa Khespiña anterior, en la seva interpretació a veure quina us agrada més:

Estupenda acollida als actes del Winnipeg a Valls

2009-10-25T12:01:00.000-07:00

"Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece.
Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie." Pablo Neruda

Amb una sala plena es van realitzar els actes commemoratius del 70 anys de l'arribada del Winnipeg a Xile. L'assistència va ser bona i la jornada va acabar amb una nota poètica i musical a càrrec de la Claudia Bini (poesia) i Carlos (guitarra) i Paty (veu). Van animar al públic a cantar i vam acabar amb Gràcias a la vida de la Violeta Parra.

L'exposició romandrà oberta fins el dia 30 d'octubre a l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV)

El poema que va recitar la Clàudia és de Pablo Neruda i el reprodueixo aquí:

Yo reuno
Qué orgullo el mío cuando
palpitaba
el navío
y tragaba
más y más hombres, cuando
llegaban las mujeres
separadas
del hermano, del hijo, del
amor,
hasta el minuto mismo
en que
yo
los reunía,
…y el sol caía sobre el mar
y sobre
aquellos
seres desamparados
que entre lágrimas locas,
entrecortados nombres,
besos con gusto a sal,
sollozos que se ahogaban,
ojos que desde el fuego sólo
aquí se
encontraron;
de nuevo aquí nacieron
resurrectos,
vivientes,
y era mi poesí la bandera
sobre tantas congojas,
la que desde el navío los llamaba
latiendo y acogiendo
los legados
de la descubridora
desdichada,
de la madre remota
que me otorgó la sangre y la palabra

Pablo Neruda, Memorial de Isla Negra, 1966

El 70 aniversari del Winnipeg a Valls

2009-10-13T13:21:00.000-07:00

Finalment tot està a punt per divendres 16 d'octubre a les 19 hores. A Valls tindrem els actes commemoratius que enguany ha preparat la Comissió Salvador Allende de Valls. S'inaugura l'exposició l'Odisea del Winipeg, que romandrà oberta fins el dia 30 d'octubre a l'Institut d'Estudis Vallencs i que ha estat una cl·laboració del Port de Tarragona i de l'Asociación Allende en Tarragona.

Contarem també amb la participació del professor d'História Contemporània de la URV Sr. Josep Sàanchez Cervelló i amb la Senyora Montserrat Julió, viatgera del Winnipeg.

Els actes han comptat amb el suport de l'Antena del Coneixement de la URV a Valls

Webgrafia:
Memoria chilena

La voz de América se apaga para siempre

2009-10-09T16:08:00.000-07:00

Mercedes Sosa, infinita i poderosa, ha marxat per sempre però ens deixa la seva veu inconfusible i tot el seu extraordinari repertori. Per a mí i crec que per a qualsevol llatinoamericà implicat amb el seu temps, ha representat un icono de la cançó llatinoamericana compromesa. Fa un munt d'anys quan acabava d'arribar a Espanya, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, quan col·laborava en un recital dels que aleshores es realitzaven amb solidaritat amb el poble xilè. Parlo dels 80. El festival es realitzava al Rincón de Goya de Saragossa. Conèixer-la pot ser és dir més del que va ser realment. Vaig tenir l'oportunitat de saludar-la i d'intercanviar unes poques paraules amb ella. La seva figura era imponent a l'escenari: enorme, com la seva veu. I jo que l'adorava, em sentia maravellada de aquesta oportunitat. Va patir l'exili quan les dictadures militars assolàven Amèrica Llatina i això i més coses la van fer infeliç. Aquesta setmana ha marxat però ens deixa moltes coses, la seva veu i la seva presència. Però sobre tot, el seu compromís amb les causes justes, especialment amb els pobles del seu continent llatinoamericà.

Més informació a:

La seva pàgina web
Wikipedia

LastFM

Cancionero

A YouTube

I aquí podeu sentir com canta la cançó de León Gieco, Sólo le pido a Dios

Presentació del llibre Salvador Allende a Tarragona

2009-10-03T03:56:00.000-07:00

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre Salvador Allende, un assaig biogràfic del president xilè, escrit per l'escriptor asturià, José Jesús Manuel Martínez. El llibre ha estat guardonat amb el Premio Internacional de Ensayo Jovellanos 2009.
L'acte va estar organitzat per l'AsosociacióAllende de Tarragona i es va realitzar a la Llibreria La Rambla de Tarragona . A la presentació hi era l'autor que va fer una estupenda presentació del llibre i de les causes que el van impulsar a escriure'l.
L'autor va dirigir durant el Govern de la Unidad Popular de Salvador Allende la productora estatal de Chile Films que presidía aleshores el director de cinema Miguel Littín. També va participar als òrgans directius de l'editorial Quimantú, de gran trascendència al període de la Unidad Popular per la voluntat del govern d'acostar la cultura i les arts als més desfavorits.

Podeu llegir més sobre l'autor i el llibre aquí.
Editorial Quimantú a Memoria chilena
Chile Films

El bloc del Centenari a Sense Embuts

2009-10-03T03:47:00.000-07:00

L'altre dia el Jaume Pros em va convidar a participar al seu bloc amb una enquesta que feia a diferents bloggers del Camp de Tarragona. La sèrie es diu El bloc i la persona. La podeu seguir al seu bloc Sense embuts.

Per la meva part, agrair públicament el seu interès pel bloc del Centenari i per les seves recomanacions.

Aquí podeu lleguir l'enquesta i el seu comentari.

El baile de la victoria a Hollywood

2009-10-03T03:00:00.000-07:00

Recentmenta ha sortit als diferents mitjans de comunicació que la pel·lícula El baile de la victoria ha estat seleccionada per a representar a Espanya als premis Oscar. Basada en la novela homònima de l'Antonio Skarmeta, escriptor xilè del qual ja vam parlar en un comentari anterior.
La pel·lícula, dirigida per Fernando Trueba, ha estat una coproducció espanyola-argentina i ha estat rodada íntegrament a Xile.

La notícia a:
La Vanguardia i vídeo
Público
Europapress
Comentari de "la Victoria", la prota de la pel·li
Trailer
Notes del Director
No he llegit el llibre encara i les crítiques que he llegit de l'adaptació del llibre a la pel·lícula són irregulars. Serà cosa de veure-la i valorar cadascú. Però mai no ha estat feina fàcil l'adaptació al cinema d'un llibre i sempre genera opinions molt diverses.

La cuina xilena a Karakia

2009-09-21T08:26:00.000-07:00

La passada setmana vam tenir l'oportunitat de tornar a veure a Karakia un parell de programes amb la cuina tradicional de Xile. Deixo aquí els vídeos de Karakia a Vídeos a la carta de TV3 i us recomano vívament veure'ls.

Vídeo 1- Arrels de la terra llarga

Informació complementària

Vídeo 2- Arrels de la terra llarga:

Informació complementària

Valls dedicarà una placa commemorativa a Salvador Allende

2009-09-20T16:18:00.000-07:00

Cuecas, empanadas y vino en la fiesta chilena de Barcelona

2009-09-20T09:37:00.000-07:00

Dissabte vaig anar cap a Barcelona perquè em van dir que hi havia una festa xilena organitzada pel grup folklòric Pablo Neruda. En aquest canal de YouTube podeu veure com se balla la cueca xilena.

Vaig sentir i veure ballar la cueca i vaig pendre una rica empanada xilena amb un bon got de vi negre. Quina Nostàlgia!

En aquest vídeo podeu veure a la gran folklorista i investigadora xilena Margot Loyola ballant un pie de cueca:

I aquí la podeu veure al piano en un vídeo de fa 3 anys. Actualment té 91 anys:

Més sobre la Margot a Memoria Viva
El canal de la Cecilia Astudillo sobre Folklore chileno
I una jota xilena per a que vegeu la fantàstica contaminació cultural que no entén de fronteres ni de drets d'autor.

18 de setembre. Festa Nacional de Xile a Barcelona

2009-09-20T08:59:00.000-07:00

Amb motiu de la Festa Nacional de Xile s'han realitzat diferents actes a Catalunya i l'estat espanyol. A Barcelona va estar el grupo Illapu el dia 18 de setembre.
Deixo aquest vídeo de Youtube pels que no ells coneixeu:

Podeu veure més a Chilenos en Catalunya

1939 - 2009 70 anys de l'arribada del Winnipeg a Xile

2009-09-20T08:57:00.000-07:00

El passat 15 de setembre es va inaugurar l'Exposisció sobre el Winnipeg que realitza el Port de Tarragona i l'Associació Allende d'aquesta ciutat. A l'acte va estar present l'historiador xilè Jaime Ferrer Mir que ha escrit un llibre amb els resultats de la seva investigació: Winnipeg, el barco de la esperanza. A l'acte van estar presents com a testimonis la Margarita Sancho i la Carmen Blasco, 2 passatgeres del Winnipeg que va marxar a Xile amb 2563 refugiats de la Guerra Civil des del port de Trompeloup-Pauillac a França un 4 d'agost de 1939 i va arribara Xile el 3 de setembre del mateix any.

Aquí podeu veure la presentació del historiador Jaime Ferrer Mir:

Winnipeg V2003

View more presentations from Viatoris.

Enguany es celebren els 70 anys d'aquest episodi i tant aquí com allà, a Xile, es recorda aquesta data tan significativa i la figura del Pablo Neruda que va ser possible aquesta obra humanitària.

A Valls també es recordarà aquesta data i s'anunciarà properament el programa d'actes.

Per llegir més sobre el tema:

Memoria viva: Los refugiados españoles en Chile

Wikipedia

Notícia a la Gen Cat

Bloc del Jaime Ferrer Mir i l'Associació de Amigos del Winnipeg de Chile

Las dificultades del Winipeg, por Julio Galvez

Homenatge del Govern de Xile

11 de Setembre a Tarragona

2009-09-20T08:42:00.000-07:00

El passat divendres 11 de setembre, data de molts esdeveniments i records, la Diada, les torres bessones, també arriba el moment de tornar a recordar Xile i el seu 11. Dolorós sempre i pels que d'una manera o d'una altra el vam viure és una ferida difícil de curar. Però en fi, els anys passen i passen i enguany celebrem el 36 aniversari del cop militar i de la mort del President a Xile.

A Xile es va fer un homenatge a Allende i a tot el món se'l va recordar amb diferents actes. A Tarragona es va realitzar una ofrena florar a la qual vam estar present en nom de la Comissió Salvador Allende de Valls.

Deixo aquí el testimoni visual:

Deixo aquí l'enllaç a l'Associació Allende en Tarragona

11 de setembre a Xile, La Moneda 36 anys després

2009-09-11T11:23:00.000-07:00

Paraules de la Presidenta Bachelet en entrevista Radio Cooperativa
Més sobre la jornada a 24 horas.cl

El juez y el general

2009-07-20T15:02:00.000-07:00

Inpressionant! M'acaben de passar aquest documental sobre el procés a Pinochet pel jutge Guzman. Val la pena mirar-ho. És un documental coproduït pel xilè Patricio Lanfranco i la estaunidense Elizabeth Farnswort.

Més sobre el documental a Chile.com

Allende, caso cerrado

2009-07-05T07:30:00.000-07:00

Pels que no vau poder veure aquest documental la vegada anterior (març 2009), avui es torna a emetre a les 21.30h. a TV2 al programa En portada.

Sobre aquest documental ja vam parlar quan el van passar fa uns quants mesos. Podeu veure la informació aquí i el documental a Internet.

Un siglo con Allende

2009-07-01T10:37:00.000-07:00

Avui a les 19.30h en el Ateneo de Madrid, es presenta el llibre Un siglo con Allende amb la participació de l'ambaixador de Xile, Gonzalo Martner Fanta i José Luis Ábalos, Esteban Valenzuela y Edison Ortiz. Modera Carlos Danilo Aravena Ross. Sala de Conferencias. 19.30 horas.

Podeu accedir al pdf del llibre aquí
Un document interessant: la tesi de Salvador Allende per accedir al títol de Metge, l'any 1933 Higiene mental y delencuencia.

Homenatge a Katia Olevskaia a Xile

2009-07-01T10:06:00.000-07:00

Sembla ser que últimament es va recuperant part de la memòria de Xile dels anys 70 i 80 i amb ella a les persones que van jugar un paper significatiu en aquella època. Ja fa uns quants dies vaig escriure un comentari sobre la Katia Olevskaia, morta recentment.

Avui a Xile, el Colegio de Periodistas i el Círculo de Periodistas de Chile, rendeixen un homenatge a aquesta dona, la "veu de Xile" i locutora del programa Escucha Chile, que diarimanet transmitia desde l'ex-URSS, informació sobre la realitat de Xile durant els anys de la dictadura militar.

La informació la podeu ampliar amnb el reportatge del Juan Franco Crespo al seu Radioblog

Podeu veure també aquest blog de Escucha Chile.

Allende: 100+1

2009-06-28T02:43:00.000-07:00

El passat dia 26 de juny es va recordar novament l'aniversari d'Allende. Enguany ens toca fer seguiment dels compromisos adquirits de fer l'homenatge permanent al nostre president, que l'any passat es va aprovar per unanimitat al ple de l'Ajuntament de Valls.

Enguany el tancament de les actes commemoratius del centenari de Salvador Allende, es vinculen també a la mort de la seva vídua Hortensia Bussi als 94 anys, el passat 18 e juny.

La Fundación Salvador Allende va tancar el passat 25/juny/09 aquest any de commemoracions. El nou President de la Fundació és Osvaldo Puccio ex-ambaixador de Xile a Espanya.

No cal dir que el fet que es tanqui aquest any de commemoracions suposi de cap manera l'oblit de la figura de Salvador Allende. Crec que allò no ha de ser així. Contrariament, hem de mantenir viva la seva figura i la seva causa: la lluita per la construcció d'un món millor, d'un Xile millor.

Intentarem, des d'aquest modest espai, mantenir viu el seu esperit, mirant amb expectació i esperança la construcció de noves alternatives que porten a Xile a una realitat de més igualtat i justícia social.

Recordem també que en aquest any de commemoracions s'ha exhuma t el cadàver de Víctor Jara i s'ha empressonat a un dels seus assassins. La investigació continua en busca dels responsables. També al mes de juny es va fer efectiva la nacionalitat xilena a la seva vídua, Joan Jara.

També crec que és molt important mostrar l'estreta vinculació entre les 2 memòries històriques que apareixen en aquest bloc, perquè els fluxos migratoris no acaben mai. Avui sóm aquí i demà no sabem on anirem a parar. Properament es celebraran el 70 anys de l'arribada del Winnipeg a Xile amb 2500 refugiats de la guerra civil, procedents des de França i que va llogar Pablo Neruda, aleshores cònsul de Xile a França. Sobre aquest tema, continuarem parlant.

Inti-Illimani 2

2009-06-25T08:33:00.000-07:00

Els nois de l'Inti es fan grans però com el bon vi, diuen els experts, com més grans més bons. No sé si tant, però el cert és que em van agradar molt. Segurament hi ha molt de sentimentallisme en aquesta apreciació.

Doncs sorpresa! el que no sabia jo era que la sala Apolo de Barcelona és com una mena de Bar i no hi ha cadires ni res per seure. Vam haver de sentir el concert seguts a terra tota l'estona i la veritat, al final, ja no sabia ni com posar-me. Com que és una sala petitona, els podia veure i sentir de molt a prop. Em va sorprendre que la majoria dela assistents eren joves. Això em va agradar molt. Nosaltres vam anar la família al complet, 2 grands i 3 joves. L'ambient era molt càlid i com era un espai tan íntim era com estar a casa. Nosaltres, tots 5 vam sortir molts contents.

Els Inti-Illimani històric són 4 dels antics membres: i 3 nous que pertanyen a un grup que es diu Los Bipolares.

També vam poder saludar a l'Eulgio Dàvalos, que, com el van presentar els Inti, va ser el creador del seu nom, que vol dir, sol de Illimani (Illimani és una muntanya de Bolívia)

Podeu sentir aquí aquesta Danza de Cala Luna
(La foto no és bona però és autèntica!!!)

Inti-Illimani (històric) a Barcelona

2009-06-22T14:32:00.000-07:00

El proper dimecres 24 de juny a les 21 hores, al Teatre Apolo de Barcelona estarà Inti-Illimani (històric) No sé si sabeu de la polèmica dels 2 grups: L'històric i el nou. Doncs el que estarà a Bcn és l'històric. Aquí podeu llegir una mica la història del grup. Llàstima , perquè són històries que acaben mal. Per una altra banda, ara tenim 2 maneres de sentir la música del Inti.

Les dades del concert són a la pàgina del Teatre Apolo i es poden comprar les entrades per Internet.
Mireu el grup quan van començar i encara eren temps feliços. La foto està extreta de la pàgina web del Inti Illimani- històric. L'altra és una foto actual.

Podeu sentir a YouTube algunes de les seves cançons i aquest a recent del 6 de juny a la Universitat de Concepción, a Xile (el so és bastant deficient) i a Lastfm radio (cal registrar-se)

Mor Hortensia Bussi, la "Tencha", vídua d'Allende

2009-06-21T03:22:00.000-07:00

El passat dijous 18 de juny va morir a Santiago de Xile, Hortensia Bussi Soto, vídua del president xilè Salvador Allende als 94 anys d'edat.

Al moment del cop militar xilè es trobava a la seva casa de Tomas Moro, que va ser brutalment bombardejada per avions de les Forces aèries xilenes.
La Tencha, acompanyada tan sols per un nebot i vigilada pels militars en tot moment, va estar present en l'enterrament del seu marit a Valparaiso i un cop allí, va cridar: “aquí enterramos a Salvador Allende, Presidente de Chile”.

Va marxar a l'exili mexicà amb 2 de les seves 3 filles. No tornaria fins 17 anys més tard, l'any 1988. Lluitadora incansable, des d'allí va defensar la causa del poble xilè i va denunciar les greus violacions dels drets humans a Xile.

L'any 1990 crea juntament amb les seves filles Isabel i Carmen Paz i el seu net Gonzalo Meza Allende, la Fundación Salvador Allende a Xile amb l'objectiu de promoure els valors de justícia social, solidaritat i llibertat que van inspirar la vida del President Salvador Allende, de cara a les noves generacions del sàgle XXI.

Compañera Hortensia Bussi, te recordaremos siempre.

Pots deixar les teves condolències aquí a la FSA

Reportatge en YouTube de la TV xilena:

Nota a la Fundación Salvador Allende
Presidencia de Chile
La Tencha a YouTube
Paraules de la seva filla Isabel i l'escriptora Mónica Echeverria
Notícia a la premsa:
Nota del Dr. Oscar Soto al diari El País
Fitxa documental a El País
La Vanguardia
Público
Kaosenlared
Resum a soitu.es
Un bloc homenatge
Prensa xilena:
La Nación
El Mercurio

Foto: extreta de la pàgina de la FSA

Vete y vive, els altres exilis

2009-06-16T15:15:00.000-07:00

Dilluns vaig tenir l'oportunitat de veure una pel·lícula a TV2 que em va impactar molt. No l'havia vist mai: Vete y vive, una producció de Radu Mihaileanu, que va rebre el Premi del Públic al Festival de cinema de Berlin l'any 2005. No volia deixar passar aquesta oportunitat per comentar el tema d'aquesta pel·lícula, que s'allunya una mica del que habitualment explico en aquest bloc. Però que no s'allunya tant com sembla, perquè en definitiva m'interessa tot el que expressa i posa en evidència les grans causes, les grans lluites, com és el cas del poble germà africà.
La pel·lícula també té a veure amb els altres exilis, no tan sosl els polítics, si no també el que són producte de la deseperació, la guerra, la injustícia permanent i la fam. És a dir les grans migracions humanes. Al fil del comentari anterior sobre Kapuscinski i el continent africà, aquesta proposta cinematogràfica s'endinsa de la ma del protagonista, Schlomo, un jove etíop jueu, falasha, en el que es va anomenar l'operació Moises, que entre els anys 1985 i 1986 va portar a Israel uns 8000 jueus etíops i més tard, als 90 amb l'Operació Salomó, uns 15000 més. En total, hi ha uns 100.000 jueus etíops a Israel.
Schlomo, el jove protagonista, marxa forçat per la seva mare amb l'únic mandat de viure, que és més aviat un "sobreviure", com una mena d'imposició per donar testimoni del seu patiment i sortir de l'infern on viuen. És la història de moltes migracions que traspassen les fronteres del món per accedir a una cultura diferent a la pròpia, i on les dificultats són incomptables.

També del mateix director és El tren de la vida

Kapuscinski i el compromís d'un reporter

2009-06-14T13:49:00.000-07:00

Aquesta setmana vaig rebre per mail les últimes novetats que m'arriben des de Le monde diplomatique. Inclou, entre d'altres temes, la última columna de l'escriptor xilè, Luis Sepúlveda, Quien es Usted, que al·ludeix a un escriptor que justament estic llegint: Ryszard Kapuscinski, autor del meravellós llibre Ebano. Anteriorment, Sepúlveda ja s'havia referit a aquest gran escriptor i periodista polonès, mort fa un parell d'anys i que va rebre el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2003 i de qui s'ha dit que és el millor reporter del món. En el llibre que estic llegint, Ebano, fa un extraordinari retrat de l'Àfrica. Aborda d'una manera amena i senzilla, però a la vegada profunda la complexa realitat del continent africà, el seu procés de descolonització, les guerres posteriors i tot el dramatisme de les seves circumstàncies de vida: la fam, la set, la més absoluta precarietat.
És un periodista compromès amb el seu temps i va cobrir els més importants esdeveniments de la seva època i pel que he pogut saber, també va seguir el procés xilè i el cop militar posterior. El que no he aconseguit és trobar cap referència en aquest sentit a la xarxa. Continuaré indagant.
Sepúlveda ja es va referir a Kapuscinski en el seu article: Simplemente un maestro: un escriptor, un home honest i un periodista compromès que va voler deixar testimoni dels grans fets del seu temps. Com diu ell propi Kapuscinski, quan explica la seva opció de viure entre els africans, com a un més entre ells: "Es cierto que para instalarme podria haber elegido el Ikoi, un barrio seguro y lujoso, habitado por nigeranos ricos, por europeos y diplomáticos, pero es un lugar demasiado artificial, selecto, cerrado y vigilado celosamente, y yo quiero vivir en una ciudad africana, en una calle africana y en una casa africana. ¿Cómo, si no, podria conocer esta ciudad? ¿este continente? Sincerament, crec que ho aconsegueix, la seva aproximació a la crua realitat africana no pot ser més extraordinària.
Sepúlveda també es refereix en el seu article a d'altres periodistes que val la pena esmentar per la seva talla professional i pel seu compromís amb els drets i llibertats democràtiques, el xilens Juan Pablo Cárdenas, Premio Nacional de Periodisme 2005 i José Carrasco, assassinat per la dictadura de Pinochet.

De totes totes, val la pena conèixer a Kapuscinski.
Aquí, una sèrie de vídeos on es pot sentir a Kapuscinski.
Acte d'investidura Honoris Causa a la Universitat Ramon Llull
Discurs de l'escriptor a la UAB: Traduir el món

Lliurament de la medalla Salvador Allende a 3 figures públiques de Tarragona

2009-06-08T14:20:00.000-07:00

Aquesta tarda vaig participar en un acte organitzat per l'Associació Salvador Allende de Tarragona en que es lliurava per primer cop la medalla Salvador Allende a 3 figures de l'àmbit públic de la ciutat: Josep Félix Ballesteros, Alcalde de Tarragona; Xavier Sabaté, Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona; y Josep Antón Burgaset, President de la Autoritat Portuaria, per la seva contribució a la difusió de la figura de Salvador Allende.

L'acte es va realitzar al Saló de plens del Palau Municipal i va contar amb la presència de l'Ambaixador de Xile a Espanya, Gonzalo Martner. Els guardonats i l'ambaixador van dir unes paraules als assistents i es va projectar un petit vídeo del bombardeig a La Moneda. Posteriorment, es va oferir als assistents un vi i unes empanades xilenes. Tot molt bo, per cert!

Mantenir viva la memòria del President Allende és un lloc comú de tots els que vam viure el cop militar a Xile i de tots aquells que el van sentir com a cosa seva. Són moltíssims els actes que s'han fet a Catalunya, a l'estat espanyol i al món per recordar la seva figura al llarg de la celebració d'aquest centenari. Allende, no ens oblidem de tu, ara i sempre, compañero Presidente.

L'acte va acabar i es va oferir als assistents un vi i unes empanades xilenes. Tot molt bo, per cert!

L'Associació té un un bloc: http://allendeentarragona.blogspot.com/ i està molt actiu a Facebook.

Tren de l'exili - 3 i L'exili català a Xile

2009-06-07T14:26:00.000-07:00

Tan sols incorporar el material audiovisual de la Gen Cat. sobre el tren de l'exili i anunciar els propers actes, destacant especialment un: Repressió i exili: l'empremta del franquisme a Xile, que es realitzarà a Lleida el 18 i 19 de juny:
18 de Juny: L'empremta catalana a Xile. Exposició fotogràfica
Taula rodona: L'exili a Xile
19 de juny presentació del llibre: La memòria històrica de Cristià Aguadé

El 17 de juny a Xile es realitzarà un homenatge a Sigfrid Grimau Miquel, actual President del Centre Català a Xile i a Cristià Aguadé Cortés, fill del 1r alcalde de Barcelona, a l'adveniment de la República de 1931.

Escoltar entrevista a Montserrat Julio: Embarcamos a Chile en el barco que fletó Pablo Neruda.

Informació a Memorial Democràtic
Fotos
Vídeos

Programa dels propers actes a 70anysaniversariexili

Tren de l'exili - 2

2009-05-24T15:26:00.000-07:00

Bé, el gran dia va arribar. Dissabte 23 de maig a les 8.15 del matí arribàvem a l'estació de França. Allí ja ens vam trobar amb gent que havia matinat més que nosaltres. El tren havia de sortir a les 8.25 i ho va fer amb puntualitat. A nosaltres ens va tocar el 1r vagó i va resultar que era el vagó dels testimonis o sigui que tot el viatge va ser un anar i tornar de periodistes i fotògrafs de diferents mitjans de comunicació. Al vagó viatjaven: la Benita Moreno García, que va marxar dels bombardeigs de Madrid amb la seva família quan tenia 11 anys cap a Barcelona. Quan tenia 13 i durant 3 anys, va passar per diferents camps de refugiats a França. El Amadeo Gracia, va creuar la frontera amb el seu pare i 2 germans. Tenia 4 anys, i havia perdut la mare . La seva germana, havia perdut la cama i ell, un peu. Són la família de la foto. El Josep Prats, acabava de complir els 18 quan va marxara l'exili, la Josefina Piquet Ibáñez, marxa a França amb la seva mare i ha estat coordinadora de l'Associació Dones del 36 fins a la seva dissolució l'any 2007. Finalment, la Montserrat Julio Nonell, tenia 10 anys quan va passar a França. Es va exiliar a Xile a bord del Winnipeg i va viure allí 18 anys, on va estudiar i va començar la carrera d'actriu. Jo havia posat la bandera de Xile al respatller del seient i quan la Montserrat va pujar al vagó va preguntar: què fa aquesta bandera de Xile aquí? Li vaig explicar...Va somriure i va dir " Viva Chile, mierda!" (Aquesta, encara que no ho sembli, és una expressió d'afecte molt coneguda a Xile).
A les 9.36 el tren va arribar a Girona on va pujar, entre d'altres diputats i representants polítics, Joan Saura, Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. El tren va continuar la marxa i els periodistes, com vaig dir abans, no paraven de fer fotos i entrevistes als testimonis.
Finalment, a les 10.37 el tren va arribar a Portbou. Allí esperaven el alcalde i d'altres autoritats entre les quals hi era el representant del Consell General de l'Ariège. Es van dirigir a la premsa i la gent del tren vam aprofitar d'esmorzar alguna cosa per poder continuar amb la jornada.
A les 11.10 ens posem en marxa. Els testimonis i la gent gran van pujar a l'autobus i la resta caminant cap al Coll de Belitres. Va ser una caminada d'una horeta aproximadament. Hi havien moltes banderes i jo vaig desplegar la meva, la de Xile, la única que hi havia. N'hi havia de catalanes, un munt de republicanes, alguna anglesa...però no gaires d'altres llocs.
Un cop al coll, vam poder veure els monòlits i cartelles commemoratius, van parlar les autoritats de la zona i el Joan Saura. Després va parlar la Montserrat Julio. Per acabar l'acte, es va fer una actuació poètic-musical a càrrec de Susana Azquinezer que va narrar una història com n'hi ha moltes de l'exili. La Susana és argentina i a la seva narració no van faltar múltiples al·lusions a Xile, Neruda, el Winnipeg...No res, ja dic, són 2 històries germanes la de Xile i la guerra civil. Va ser molt emotiva la seva narració.
Un cop acabada la seva interpretació vam tornar a Portbou on s'havia preparat una gran tenda per dinar. Alli ens esperava un grup musical: Lisboa Zentral Café, molt bo per cert, que ens va amenitzar el dinar. En acabar el dinar es van dirigir als presents els organitzadors de l'acte i diferents convidats: FFREE, el Miquel Torné, representant dels marxaires de Mataró. etc. La Benita (testimoni) va recitar una poesía escrita per a l'ocasió. Per finalitzar l'acte els músics van tocar Els Segadors.
Com teniem una hora o així per agafar el tren que ens portava cap a Barcelona, hi va haver un grupet que es va animar i va començar a cantar cançons de la república. Va ser aquest mateix grup que va continuar la sessió musical en eltren de tornada a Barcelona.
Vam arribar a l'estació de França a les 8pm aprox. Estava rendida però contenta. Havia esta una jornada molt emotiva i m'havia sentit molt acompanyada per moltes persones en una causa comuna, la reivindicació de la memòria històrica.

Als diaris avui hi surten notícies del tren de l'exili:
La Vanguardia
Vídeo a El Periodico
El Pais
Fotos de El Pais
Vídeos a la carta:

I per acabar el meu reportatge:

El tren de l'exili Barcelona-Portbou a punt de marxar

2009-05-21T11:16:00.000-07:00

M'acaben d'enviar per correu la nota de premsa: Memorial Democràtic commemora els 70 anys de l'exili amb un tren simbòlic que refarà el trajecte Barcelona- Portbou. El recorregut es farà el proper dissabte. Jo hi seré. Ja explicaré com va el trajecte.

Aquí està el programa
Podeu llegir continuació el comunicat de premsa aquí.

70aniversariexili
Memòria Democràtica a Gen Cat

Adios a Mario Benedetti

2009-05-18T07:35:00.000-07:00

Mario Benedetti, un dels grans de les lletres llatinoamericanes ens ha deixat per sempre. Referent ètic i de compromís per les causes justes, Benedetti ha marxat al seu últim vistge. Però ens deixa una extensa obra literària: poesia, taetre, novel·la, assaig, contes...

Home també de l'exili, va haver de marxar del seu país després del cop militar de 1973 i no tornaria fins 10 anys més tard. Amb el Joan Manuel Serrat, van col·laborar en el projecte El Sur también existe. Vegeu aquí les lletres d'aquestes cançons.
Ha rebut molts premis però cap dels principals. De tota manera ha tingut, té i tindrà el major de tots els premis, el respecte i l'afecte de quants l'han llegit amb devoció.
El poeta uruguayà va escriure entre d'altres llibres "Vientos del Exilio" i va ser de la mà de la seva paraula que el passat mes d'octubre, als actes commemoratius del centenari Salvador Allende, organitzats per aquesta comissió a la nostra ciutat, vam sentir, El hombre de la paz, poema dedicat al ex-president xilè. Recordem aquest moment amb la veu de la Claudia Bini i la Coral Terpsícore.

Benedetti a Cervantes Virtual
Foto: La Vanguardia

"Escucha Chile" i Katya Olievskaya

2009-05-14T14:15:00.000-07:00

Des de Le Monde Diplomatique m'ha arribat la notícia de la mort de Katia Olievskaya. No la coneixia però pel que he estat llegint, Katia Olievskaya va ser una locutora de la ràdio rusa "Chile escucha", programa que s'emetia des de Rúsia i s'adressava a l'exili xilè i la gent que des del propi Xile la podia seguir.

L'escriptor xile, Luis Sepúlveda li dedica un escrit molt bonic al seu bloc. Buscant per la xarxa he trobat aquesta pàgina de la Asociación de Chilenos en Rusia.

Em sembla curiosa i tendra la situació, perquè jo no vaig viure l'exili xilè. Jo no sóc una exiliada xilena. Però sí sóc la filla d'un exiliat republicà a Xile, que mentre hi era al seu exili escoltava la ràdio amb devoció, assegut amb l'orella pegada a la ràdio i escoltant amb molta atenció perquè de vegades ni tans sols se sentia. Puc entendre perfectament el sentiment de la gent que des del seu exili escoltava "Escucha Chile", perquè crec que el sentiment de l'exili és el mateix, aquí o allà i el vincle que s'estableix entre l'exiliat i la ràdio no canvia gaire.

Participo del sentiment de simpatia i gratitud que com d'altres xilens, en aquests moments recorden a la Katia Olievskaya i la seva veu a "Escucha Chile".

Aquí a Radio Tierra, podeu sentir una mica de la història del programa

Radio Chile a Wikipedia

25/06/09 : Afegeixo una ampliació sobre la Katya enviada per Juan Franco Crespo! en el seu Radioblog

Cap a Toulouse, camins de l'exili

2009-05-12T12:56:00.000-07:00

Com ja tinc per costum des de fa algun temps, en aquesta busca i captura del temps i la memòria, vaig voler aprofitar el cap de setmana de l'1 de maig per anar a visitar a una antiga amiga de la meva família. D'edat molt avençada i fins ara, una font viva d'història, que em proveïa d'allò que necessito saber i que ella em podia explicar. Malgrat els seus 96 el seu cap es mantenia íntegre. Però hi arriba un punt a la vida, i ja ha arribat, que això es comença a diluir i tot és confusió i ombres. A poc a poc els seus records es desdibuixen de la seva memòria i el silenci es posa als seus lavis i es queda penjada i perduda en els seus pensaments o desmemòria. Qui sap on va, quan marxa d'aquesta manera... Ara el silenci és el guardian dels seus secrets.

Vaig haver de renunciar a saber i a preguntar però em vaig sentir feliç de poder-la abraçar amb la quasi certessa de que no la tornaria a veure o al menys a trobar-la amb aquest grau de conciència que encara li queda. Va ser una mena de comiat, triste sens dubte. Al cap i a la fi, sempre contava amb ella. Encara que no la veia amb freqüència, ella estava allí per explicar-me. Encara hi és però ha començat a marxar-se'n. I al perdre-la, torno a perdre al meu pare. El seu home i el meu pare haurien d'haver explicat les seves històries i pel que he descobert recentment, ja havien començat a fer-ho. Ara hauré descobrir tota sola aquella part de la història que em falta.

Com que amb la meva interlocutora habitual no vaig poder parlar gaire per les raons que he comentat, vaig parlar amb el seu fill, qui va començar a buscar papers i fotos i coses que mai no havia tocat. Ara els records són responsabilitat seva. He trobat un bon aliat.

De camí cap allà, vaig veure anunciats per la carretera un munt de llocs molt significatius. Llocs pels quals hauré de tornar a passar i que hauré de visitar. En aquesta ocasió no m'era posible.

A la Jonquera em vaig deixar enrrera el Museu memorial de l'exili , que actualment i fins el 17 de maig presenta l' Exposició Els passos de frontera amb fotografies d’Alfred Mauve sobre els passos de l’exili des d’una òptica poètica i contemporània.: “jo fotografio l’herba que ha rebrotat damunt d’aquesta història, la seva ombra, alguna cosa ha sobreviscut”

Foto: les muntanyes nevades des del cotxe, just abans de passar la frontera. Un cop vam creuar la frontera asomaven:

Colliure, (Camp d'internament per a "extremistes i perillosos"). Allí va morir l'any 1939 a l'exili Antonio Machado un cop ocupada Barcelona per les tropes franquistes.

Argeles-sur-Mer, Camp d'internament de 100.000 republicans exiliats:

"A la mémoire des 100.000 Républicans Espagnols, internés dans le camp d'Argelès, lors de la RETIRADA de Février 1939. Leur malheur: avoir lutté pour défendre la Démocratie et la République contre le fascisme en Espagne de 1936 à 1939. Homme libre, souviens toi"

Actualment en preparació un documental sobre aquest camp. A vídeos a la carta

Elna, Avui justament ha estat a l'IEV de Valls la Montserrat Montellà, l'autora del llibre La maternitat d'Elna Bresol dels exiliats, dins del cicle de xerrades"L'exili en femení"

Saint Cyprien, Perpignan, Narbonne, Carcassonne....i per fi Toulouse.

Camps d'internament a França.

Wikipedia

Mapes de l'exili

La maternitat d'Elna

Wikipedia

El llegat de la maternitat d'Elna. Videos a la carta

Vídeo a Google

Vídeo a YouTube

Sobre Antonio Machado

articles de Machado a La Vanguardia

Cantares, Serrat

Gabriela Mistral i Guernica.

2009-05-05T12:07:00.000-07:00

Fa no gaire vaig llegir que recentment s'havia publicat un llibre amb poemes inèdits de la nostra gran i desconeguda poetessa xilena Gabriela Mistral i Premi Nobel de Literatura l'any 1945. La notícia va sortir a la premsa l'octubre de l'any passat però el llibre, de moment, té una tirada reduïda que ha anat a parar a Biblioteques i centres de documentació. El llibre en qüestió es diu Almácigo i l'editor i compilador del llibre ha estat Luis Vargas Saavedra, poeta i estudiós de l'obra de la Gabriela Mistral.

La història mateixa de la gestació del llibre resulta curiosa i la seva recuperació ha estat possible gràcies a la donació que dels manuscrits va fer recentment Doris Atkinson, neboda de la Secretària i marmessor (albacea) de la Gabriela, Doris Dana.

Aquests escrits sembla ser, pels comentaris que he anat llegint, ensenyen la part més compromesa de l'autora davant dels fets bèl·lics que marquen l'època que li va tocar viure i posen en evidència la seva ferma aposta per la pau. He pogut trobar el poema Árbol de Guernica, poema dedicat al bombardeig d'aquesta ciutat, que es va recordar el passat 26 d'abril en el seu 72 aniversari.
L'últim viatge que vaig fer a Xile vaig tenir l'oportunitat de conèixer la meravellosa terra de la Gabriela : Vicuña i el Valle del Elqui, el museu i la seva casa. Les fotos són d'aquest viatge. La foto de l'arbre de Guernica, també és meva d'un viatge fet fa uns quants anys a Guernica.

El poema és aquest:

Árbol de Guernica

Volverá a ser verde y ancho
el roble, el roble nuestro.
Mordido de la metralla,
no del rayo de los cielos,
volverá a brotar contadas
una hoja por cada Euskaro
y será a la semejanza
nuestra y tierno.

Mientras, andamos errantes
sin criar roble en otros suelos,
con un gajo sollamado
que se aprieta contra el pecho.

Volverá a ser en Euskadia
el abra, el árbol y el ruedo
del corro de manos dadas,
y el himno al Dios verdadero,
confesado y silencioso
como la encina sin viento.

Los heridos y aventados
y los que a mitad de ruta
dizque se quedaron muertos,
todos volveremos, todos,
el árbol, al ruedo.

Mientras tanto parecemos
casa en noche de saqueo.
Y desvariados que dicen
en refrán “Guernica” y “fuego”.

Sigue entero y da, mascado
en un brote verde
un sabor de salmuera que resbala
si lo muerden niño o viejo.
Y con él, caído el sol,
comulgan y esperan ellos.

Mientras tanto caminamos
tocando a puertas de acero
de los que han la libertad
y siguen sordos y ciegos.

Crece con nuestras fés
y voluntades y tuétanos.
Crece al día y a la noche
aunque le den pez y fuego
y aunque zumben su despojo
alguaciles y patán ebrio.

Mientras tanto le rezamos
sobre el jergón a dos leños:
el de Cristo y el de Ignacio
entrecruzados y ardiendo.

Por islas, por archipiélagos,
al asar pez y catar
vino bárbaro tenemos
sobre nosotros la sombra
del buen roble que da silbo y oreo.

Cortados como la sarta
y la madeja,
escupidos en la noche tártara
partida del bombardeo,
cada uno caminó
cargando flor y madero
cortado de él y llevándolo.

Mientras que cortamos el aire,
en la lengua sin orígenes
decimos el Padrenuestro
y el roble allá lo corea,
fiel, hirviendo y recto.

Gabriela Mistral

La notícia del llibre a la premsa xilena:
El Mercurio
La Tercera

Sobre la Gabriela Mistral:
Portal Universidad de Chile
Patrimonio Cultural deChile
Centro Virtual Cervantes
Portal Gabriela Mistral
Museo Gabriela Mistral-Vicuña
Videos de Gabriela a Grandes Chilenos

Sobre poetes, llibres i més coses a:
Jardines errantes, el bloc del'escriptor xilè Omar Pérez Santiago

Forcall, Valls i la doble "LL"

2009-04-26T04:33:00.000-07:00

No sé per quina mena de circumstància, els topònims que em vinculen més profundament a aquesta península són per a mi i jo crec que, en general, per a qualsevol llatinoamericà, profundament difícils de pronunciar. El meu punt d'arribada inicial, terra d'origen de la meva mare i adoptiva del meu pare, va ser Saragossa, que en castellà és Zaragoza i no sé quina de les 2 maneres és més difícil de pronunciar. Però, de totes totes, la "Z" és un so absolutament impossible per a mí, encara ara, gairé be 30 anys després d'haver arribat aquí.

El mateix em passa amb la pronunciació correcta de la "LL"" final catalana: Valls, Forcall... No hi ha res a fer. Quan estudiava aquesta llengua, a banda de moltes altres coses (diguem per citar algun exemple: pronoms febles i relatius, accents oberts i tancats, dobles "ss" i "s", etc. etc. ) podia escoltar i arribar a descobrir com s'havia d'escriure una paraula si sentia la pronunciació de la professora. En solitari, havia de recórrer a l'aprenentatge memorístic. En fi, s'ha fet el que s'ha pogut. Per tant si veieu algun "pufo", perdoneu a aquesta aprenent perpètua de la llengua que fa un veritable esforç per escriure en català, vigilant tant com pot la correcció lingüística i amb els traductors sempre a mà per resoldre dubtes.
Tot allò era un preàmbul per a explicar el que volia veritablement explicar, la meva visita fa un parell de setmanes a Forcall, poble del meu pare i uns dels orígens d'aquesta ciutadana del món.

Foto: Pàgina web de l'Ajuntament de Forcall

Forcall és un petit poble de Castelló, situat al mig del meravellós Maestrat (Maestrazgo, en castellà). Forcall te una població de 540 habitants (encara que a l'estiu i en festes es multiplica) i està envoltada per 4 moles o roques: Mola de Garumba o Roca del migdia, Mola de San Pere o de Roc, Mola de San Marc o Mola de la Vila i Mola d'Encamaràs o Roca Roja. Té el forn en funcionament més antic d'Europa i encara que ara, pel tema de higiene alimentària i aquestes coses, no es pot accedir al seu interior, quan jo vaig arribar allà pels 80 la gent acostumava a portar al forn les seves safates amb pastissos i biscochos. Era absolutament fantàstic! Em semblava que em transportava en el temps a una època anterior fascinant i desconeguda. Encara tenia algun tiet i tieta vius, molts grans però no pertanyien a aquest món. Vestien de negre i la meva tieta, amb un mocador al cap. Ella no havia sortit mai del poble. El tiet sí que havia sortit per fer la mili i més tard per fer la guerra. La seva llar era un museu de coses antigues. No havien tingut fills i no s'havien "reciclat" com d'altres parents que sí ho havien fet per la l'evolució i modernització que sol acompanyar l'arribada dels fills.
Forcall als 80 era un poble vell i poc arreglat. Avui dia, en canvi, amb el turisme rural, les subvencions i el retorn als pobles sembla una altra cosa. Cada vegada que vaig em trobo més i més cases arreglades.
Doncs va ser fantàstic anar-hi. Va coincidir amb la Setmana Santa i vam passar allí un parell de dies. Havia nevat per tot arreu i les muntanyes estaven precioses. El riu portava aigua i el poble feia goig. No em va importar ni la pluja ni el fred i poder passejar una mica quan escampava la pluja va ser un plaer autèntic.
Aquí poso algunes de les fotos del poble que vaig fer amb el mòbil. No són gens bones perquè estan fetes amb pluja. Forcall va ser terra d'emigrants i fins i tot a Valls he trobat algun forcallà. També va ser terra de maquis, tot s'ha de dir. D'aquells pobles on el jovent va marxar per poder trobar oportunitats d'una feina i una vida de més qualitat. Allò va ser el que va obligar al meu pare i d'altres joves a marxar d'allí.

Forcall a la Vikipèdia
Sobre els Maquis:
Vikipèdia i Wikipèdia
Gran Enciclopèdia Aragonesa
Bloc: Espacios del Maestrazgo
Las ilusiones perdidas a YouTube

Antonio Skármeta i Catalunya a la Casa de América de Madrid

2009-04-20T10:51:00.000-07:00

A partir d'avui i fins el proper dissabte es pot seguir una sèrie de xerrades i activitats a la Casa de América de Madrid dedicades a l'escriptor xilè Antonio Skármeta. Mireu el programa d'actes.

L'Antonio Skármeta és un dels escriptors més coneguts de Xile. Segurament heu sentit parlar de la pel·lícula que es va fer del poeta Pablo Neruda: Il Postino, de Michael Radford, que va rebre diversos premis i nominacions. La pel·lícula és una lliure adaptació de la novel·la de Skármeta Ardiente paciencia. La pel·lícula està bé i em va agradar, però, com en d'altres ocasions, em va agradar més el llibre. També està l'adaptació teatral El cartero de Neruda, de José Sámano , basada en la mateixa obra.
D'altres títols de l'autor: El baile de la victoria, La velocidad del amor, etc.

L'Antonio Skármeta ha estat exiliat a Alemanya i ha estat Ambaixador de Xile en aquest país amb el govern de Ricardo Lagos.

Més sobre Atonio Skármeta a Memoria Chilena

Crítiques literàries de l'obra de Skármeta (DIBAM: Dir. Bibliotecas y Museos de Chile)

Un interessant recull de e-libros a DIBAM.

Aquestes activitats coincideixen amb la Setmana de la cultura catalana a Madrid i la xerrada Catalans en el exili llatinoamericà a càrrec de l'escriptor Jordi Soler, autor de Los rojos de ultramar.

Música per l'exili

2009-04-19T05:03:00.000-07:00

Dijous a la nit vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure i sentir el concert Música per l'exili, a l'Auditori de Barcelona, dins dels actes commemoratius del 70 aniversari de la guerra civil i començament de l'exili, que ha organitzat Memorial Democràtic i la Generalitat i qu e ja havia avançat en un comentari anterior.
Per aquelles coses de la vida, semblava que no podria arribar-hi com estava previst perquè van passar un seguit de coses que em van obligar a canviar de plans a última hora. Finalment a les 22.00 hores posava el peu a l'Auditori. Em va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia. L'Auditori és un recinte molt gran i encara quedava algun seient sense ocupar. Sobre les 10.10 pm va aparèixer el presentador, Enric Majó. Sobre la pantalla de l'escenari es visualitzava una pel·lícula sobre la retirada i l'arribada dels republicans als camps francesos. El presentador va presentar 2 exiliats: la filla de Pi i Sunyer i Sebastià Piera, un ex combatent de la República que es va exiliar a França i Rússia. Va ser molt emotiu sentir-los parlar. Tenien molta cosa a explicar però mai és l'espai adequat, ni el moment...L'espectacle musical havia de començar i les explicacions no es podien allargar. A l'últim convidat, el senyor republicà que tenia moltes ganes d'explicar coses i una memòria extraordinària, s'ho van haver de portar. Des del públic, a dalt de tot, algú amb molta raó va cridar "estem en deute amb ell" i doncs la gent va començar a aplaudir sense parar. I és que és veritat, ja no hi queden gaires persones que puguin parlar i explicar coses, però és que mai no ha estat el moment...per una raó o per una altra de parlar i de dir coses.

La cosa és que l'acte va estar ple de mencions a Xile, com a un dels països més importants d'acollida de l'exili espanyol i català, com a referent de lluita democràtica, etc. etc. Fins i tot a l'acte va intervenir un jove cantautor i músic xilè, Manuel Garcia, Premi Nacional de la Música de Xile, l'any 2008 i director artístic del concert homenatge a Salvador Allende Cien años mil sueños, el passat 7 i 8 de novembre de 2008 a Xile. Total, Xile estava present a tot arreu. Van interpretar la cançó del Silvio Rodríguez, Santiago de Chile i van fer menció al Víctor Jara, a Neruda, en fi...Xile hi era present a l'acte de moltes maneres.

Com podeu veure em resulta impossible desvincular les 2 memòries perquè d'una manera o una altra sempre van a parar al mateix lloc i són part, d'una mateixa història.

La direcció musical del concert va estar a càrrec d'en Guillamino i del Manuel Garcia, gent jove. Això em va agradar. És bo, jo crec, que intervinguin joves en aquests actes. Aporten una mirada més fresca i més nova.

A l'acte també van participar: Javier Rubial, Silvia Pérez, Refree, Uxia, Kepa Junkera, Eliseo Parra i Maria del Mar Bonet.

L'acte va acabar amb una cançó que m'encanta: Carta a l'exili, interpretada per la Maria del Mar Bonet. No he trobat la cançó a YouTube, però poso la lletra aquí.

La notícia a 3cat24.cat

Entrevista a Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic

Especial Guerra Civil a 3cat24

Manuel Garcia a YouTube

Abril, mes de commemoracions

2009-04-13T09:06:00.000-07:00

Aquest mes d'abril està ple de dates significatives. El dia 1 d'abril passat es va recordar el 70 aniversari del fi de la Guerra Civil Espanyola:
Podeu sentir aquí el part oficial de la victòria de l'exèrcit de Franco:

Aquest és un part que va marcar el començament de moltes coses, entre d'altres, l'exili de moltes persones, uns van marxar lluny però d'altres van començar l'exili interior, el del silenci i la por, la misèria i la dura posguerra. Aquest any només en fa 70 anys d'aquell dia, total no res, un sospir. Però cada any n'hi ha gent que sí que s'en recorda d'aquestes dates, com també recordaran el 14 d'abril que per anys i anys ha estat escassament recordat.

Aquest any es celebren diferents actes commemoratius de l'aniversari de la proclamació de la II Republica el 14 d'abril de 1931.

Demà a Barcelona, a les 19h. a la Plaça Sant Jaume, acte públic "Visca la República", convocat per: Unitat Cívica per la República, Assoc. per la recuperació de la memòria històrica-exili republicà amb el suport de Memorial Històric i moltíssims grups més.

A Tarragona es celebraran difernets actes commemoratius a la URV.

No cal dir que enguany es celebren actes semblants a tot arreu de la geografia espanyola.

Finalment, dijous 16 d'abril a l'Auditori de Barcelona, Música per l'exili a les 22h. amb la participació de: Maria del Mar Bonet, Javier Ruibal, Silvia Pérez, Uxia, Kepa Junkera, Eliseo Parra, dins dels actes commemoratius que ha preparat Memorial Històric de la Generalitat de Catalunya.

Webgrafia:

Arxiu doumental de RTVE

Memorial democràtic

I com d'altres vegades...una nota de música, d'un il·lustre exiliat, l'universal Pau Casals

Documental sobre els drets dels fills d'exiliats espanyols a TV2

2009-04-08T09:20:00.000-07:00

Des d'una altra llista a la que estic suscrita, exiliats.org m'ha arribat informació sobre un parell de documentals per fer-ne difusió, especialment un que fa referència als drets legals dels fills d'exiliats espanyols quant al tema de la nacionalitat. Crec que pot ser d'interès per alguna persona que no l'hagi vist a la tele.

El primer documental es va passar al programa de TV2 el 15 de març de 2009: Con todos los acentos

El segon es va passar a la TV sueca : Mari Carmen España, the end of the silence i és sosbre el Valle de los caidos

Mort de Lalo Parra (Tio Lalo)

2009-04-07T13:48:00.000-07:00

Als 90 anys ha mort el tio Lalo, el germà de la Violeta Parra. Família de llarga tradició artística i musical: Violeta, Nicanor, Roberto, Lalo...Angel i Isabel Parra, Javiera...

Escolteu la cueca de Los 8 Parras de Chillán
Homenatge a Lalo Parra a YouTube

Sobre la Violeta

Biografia-1

Biografia-2

Dedicaré un comentari especial als grans folkloristes de Xile.

Foto: Claudio Vera

Aunque me cueste la vida

2009-04-07T12:24:00.000-07:00

Regularment m'arriba un butlletí de l'edició xilena de L e monde diplomatique amb notícies d'activitats que es realitzen a Santiago de Xile: documentals, xerrades, llibres, etc. i voldria compartir amb vosaltres alguna d'aquestes novetats: el documental que dona nom a aquest comentari: Aunque me cueste la vida, que relata la vida del camarògraf argentí Leonardo Henrichsen, qui va filmar la seva pròpia mort el 29 de juny de 1973 a Santiago, en el Tanquetazo, assaig general del que seria el cop militar de l'11 de setembre. És segur que heu vist la famosa imatge. El documental està fet pels argentins Pablo Espejo i Silvia Maturana i està basat en les investigacions fetes per Ernesto Carmona y Modesto Emilio Garrido. Narra la formació de Henrichsen i el moment polític que vivia Llatinoamèrica. Aquest documental es passarà a Xile aquest mes d'abril.

Sobre el documental a la Fundació Salvador Allende
Sobre la mort del periodista a Niskor (Morir es la noticia)

A YouTube:
Leonardo Henrichsen, su asesinato
Funa a Bustamante Gómez, el pressumpte assasí de Henrichsen

El Tanquetazo
Museo de la prensa (Escuela de Periodismo Universidad Diego Portales)
Wikipedia
YouTube

Els oblidats de la batalla

2009-03-30T11:17:00.000-07:00

Podeu veure el vídeo a Internet (Vídeos a la carta) del documental que van passar ahir a la nit a TV3.

Allende, caso cerrado

2009-03-30T08:48:00.000-07:00

Ja es pot veure a Internet el documental que van emetre ahir a la nit a TV2 Allende, caso cerrado

Fitxa tècnica del programa
Mireu el documental aquí

Segons PiensaChile.com, el caso encara no queda tancat.
Sobre el llibre: Las muertes de Salvador Allende.

Els oblidats de la batalla

2009-03-29T10:05:00.000-07:00

Avui diumenge a les 21.45 h. al programa de TV3 30 minuts es podrà veure el documental Els oblidats de la batalla, quan es compleixen 70 anys de l'acabament de la Guerra Civil.
És un reportatge de: Santiago Torres i Ramon Vallès.

Per aquelles coses de la vida, l'horari d'aquest programa coincideix amb el programa de TVE 2 En Portada amb el documental sobre de la mort d'Allende a Xile: Allende, caso cerrado.

Haurem de preparar el vídeo per gravar o mirar més tard per Internet a vídeos a la carta.

També d'interès i a TV3:
Picaso, pintura de guerra que el 27 d'abril de 2007 es van complir 70 anys del bombardeig de Guernica. Fitxa tècnica del programa amb més informació.
Les fosses del silenci 2, i 1, emès el 2005 i 2004, respectivament.
Els últims morts de Franco, emès el 2004
Els nens perduts del franquisme 1 i 2, emès el 2004

Foto estreta de la pàgina web de TV3

Labordeta a L'hora del lector a TV3

2009-03-29T04:26:00.000-07:00

L'altre dia vaig veure un programa a la TV3, L'hora del lector i entrevistaven, justament a un cantautor aragonès pel qual sento molta estima i respecte. José Antonio Labordeta. La primera notícia que vaig tenir d'ell va ser a Xile. El meu germà em va portar un casset amb algunes de les seves cançons més emblemàtiques des de Veneçuela i em van impactar profundament. Era l'any 78 més o menys.

Quan vaig arribar a Espanya els anys 80 vaig tenir l'oportunitat de veure'l en algun dels concerts i festivals de solidaritat amb Xile que aleshores es celebraven amb certa freqüència. Eren els temps del Quintín Cabrera, Olga Manzano i Manuel Picón, Joaquin Carbonell, La Bullonera, Luis Eduardo Aute, Joaquín Sabina, Inmanol, Paco Ibáñez, Jarcha, etc.
Va ser una mica més tard que vaig conèixer alguns dels integrants de la nova cançó catalana: Serrat, Raimon, Marina Rosell, Maria de Mar Bonet, Ovidi Montllor, Lluis Llach... alguns dels quals també vaig poder veure a Saragossa i més tard aquí a Catalunya.

Em fa il·lusió recordar aquesta època tan viva i compromesa pel canvi i de tanta implicació sentimental per a mí, una nouvinguda, que venia d'un país en dictadura.

També vull deixar aquí un preciós poema de Miguel Labordeta, germà de JA Labordeta i que va llegir el dia de l'entrevista: Retrospectiva existente.

També vull recordar alguna de les cançons de JA Labordeta
La Albada
Canto a la Libertad

I el seu famós...a la mierda ( segur que es va quedar molt a gust després de dir-ho! Quantes vegades l'hauriem dit nosaltres i a uns quants elements!!)

Un munt de coses...2a part

2009-03-27T11:24:00.000-07:00

Continuem, doncs. Habitualment m'arriba de l'Agregaduria Cultural de Chile a Madrid, un butlletí electrònic amb activitats que es realitzen a Madrid, Barcelona, Lleida, etc. relacionades amb el món de la cultura. Algunes activitats m'interessen més, d'altres no tant i d'altres em fan pensar que estic molt lluny de conèixer la realitat de Xile i de les seves expressions culturals i que m'he de documentar al respecte perquè estic desfasada. Em vaig posant al dia, però costa molt, des de tan lluny...és difícil. Per exemple, m'han arribat notícies de:

Cicle Alejandro Jodorski a Barcelona. Ho conec poc i a més a més, no sé si m'acaba d'agradar o no sé si acabo d'entendre la seva genialitat.

També va estar el Quilapayun (que finalment no el vaig poder veure) a TGN i BCN

En Peter Gabriel ha estat recentment a Xile al festival de Pepsi Fest

Va rebre el premi Rey de España de Periodismo 2009, el documental xilè Guantánamo, de Amaro Gómez Pablos. de TV Nacional de Chile.

Per aquest cap de setmana, més coses:

15a Mostra de cinema llatinoamericà a Lleida, amb exhibició de cine xilè: Diario de guerra de un payaso, 199 recetas para ser feliz, La buena vida, Tony Manero. Cal dir que he trobat opinions de tota mena i que no he vist cap ni una d'aquestes pel·lícules, però alguns dels enllaços porten al trailer i si no ...ja sabeu, a YouTube es poden trobar, generalment.
Aquesta mostra es realitza el 30, 31 de març i 1 d'abril a la ciutat de Lleida

Cumbre de líderes progresistas a Xile (També. opinions de tota mena...) Notícia a:
EL Pais
La vanguardia
Clarin
Radio de la Universidad de Chile
La Nación (Chile)
El Mercurio
El Mostrador
Rebelión
Kaosenlared

Per acabar, Diumenge a TVE2, a les 21.30 al progrma En Portada, es podrà veure el documental Allende, caso cerrado, sobre la mort de Salvador Allende (Si es va suicidar o el van assassinar, etc. A veure si d'una vegada s'acaba amb aquest tema i el deixem decansar en pau, s'ho mereix. La seva vida i la seva lluita crec que van molt més enllà d'aquesta llarga polèmica)

Un munt de coses...1a part

2009-03-27T11:05:00.000-07:00

Acabo de llegir l'últim article del Jaume Pros sobre el món dels blocs: recomanacions per fer un bon bloc, etc. i sobre el temor a la "pàgina en blanc". M'ha fet pensar. Ja fa dies que jo no escrivia en aquest bloc però la veritat és que la última cosa que desitjo és agobiar-me pel bloc. És per a mí un espai distès i de plaer, en el sentit que em permet viatjar "d'acà per allà", averiguar coses, accedir a fonts d'informació, veure, escoltar, etc. etc. I de vegades, no tinc ganes de fer res, em sento cansada i senzillament no tinc ganes d'escriure i no per què no passen coses ni hagi novetats dels temes que m'agrada parlar. Senzillament no en tinc ganes de fer-ho. I com aquesta feina d'escriure el bloc és voluntària i a més m'agrada, però és una feina afegida a una llarga llista de deures, i sóc conscient que tampoc tinc una audiència deseperada per llegir-me, doncs em relaxo i deixo còrrer els dies. Avui, en canvi tinc ganes d'explicar coses, entre d'altres, que de vegades em sento absolutament "infoxicada digitalment". Milers de correus que no pots ni llegir-te, milers de powers points que No miro (es necessitesn hores i hores per fer-ho), aportacions al facebook, amics que apareixen per tot arreu i no sé qui són i no tinc clar si vull saber-lo, etc. etc. I si, a més a més, ja estas en el mundillo aquest de les TIC i t'has de posar al dia i llegir articles, formar-te, etc. ni t'explico. I-N-F-O-X-I-C-A-D-A.

Contra el fanatisme

2009-03-19T11:02:00.000-07:00

Fa uns quants dies vam quedar a casa meva uns quants amics que, entre d'altres coses, compartim el plaer de la lectura. Triem un llibre entre tots i quedem al cap d'un parell de mesos per comentar-ho i ...per sopar. L'últim dia em tocava ser l'amfitriona. Havíem de comentar el llibre de l'Amos Oz, Contra el fanatisme, assaig de 2006. Anteriorment havíem llegit el llibre de Salah Jamal, representant dels palestins a Catalunya, Palestina, ocupación y resistencia, sobre el conflcte palestí. Ara tocava el punt de vista d'un israelià però d'un israelià que representa la veu de Paz Ahora,

El debat va estar molt animat i va haver opinions molt diverses, gairabé ni una a favor dels plantejaments de l'Amos Oz. De tota manera, a mí em va semblar interessant el seu punt de vista, especialment la primera part, on parla sobre la naturelesa del fanatisme. En aquest sentit, diu textualment: "Creo que la esencia del fanatismo reside en el deseo de obligar a los demás a cambiar. En esa tendenciaa tan común de mejorar al vecino,de enmendar a la esposa, de hacer ingeniero al niño o de enderezaar al hermano en vez de dejarles ser...Quiere salvar tu alma, redimirte. Liberate del pecado, del error, de fumar. Liberarte de tu fe o de tu carencia de fe...Una de dos: o nos echa los brazos al cuello porque nos quiere de verdado se nos lanza a la yugular si somos unos irredentos".

“Traidor —creo— es quien cambia a ojos de aquellos que odian cambiar y no pueden concebir el cambio, a pesar de que siempre quieran cambiarle a uno. En otras palabras, traidor, a ojos del fanático, es cualquiera que cambia (…) No convertirse en fanático significa ser, hasta cierto punto y de alguna forma, en traidor o ojos del fanático”. El cambio és, així, una opció de vida; a diferència d'intransigència o fanatismo.

Continua amb l'argumentació i proposa com a mesura contra el fanatisme el sentit de l'humor, "jamás he visto en mi vida un fanático con sentido del humor. Es relativismo, es la habilidad de verse a sí mismos como los otros te ven" Diu per acabar: "...imaginar al otro, reconocer la península que hay en cada uno de nosotros, puede constitur al menos una defensa parcial contra el gen fanàtico que todos llevamos dntro." (Conferència del 23 de gener de 2001)

En fi, parla d'otredad, el punt de vista de l'altre, de compromís i de negociació. L'Amos Oz va rebre el Premi Príncipe de Asturias de las letras, l'any 2007. A mí em va semblar interessant el llibre i crec que val la pena llegir-lo.

A partir d'aquí vaig anar a mirar a la Gran Enciclopèdia Catalana, la definició dels conceptes de Toleranciaa i Fanatisme. No vaig trobar gaire cosa. Continuaré mirant.

També parlava de tolerància i d'otredad, la pel·lícula que van passar dijous al Cine Club de Valls: Al otro lado, de Fatih Akin, un berlinès de pares turcs que va néixer l'any 1973. Parla de la mort, de 2 cultures com ara l'alemanya i la turca i de la convivència entre cultures. La pel·lícula va ser Premi Millor Guió, Cannes 2007.

2 propostes musicals turques:
Omar Faruk (sitio oficial) i YouTube
Taksim trio

Quilapayún a Tarragona i Barcelona

2009-03-17T15:12:00.000-07:00

Quilapayún actuarà el proper 20 de març a l'Auditori Josep Carreras de Vila-Seca, juntament amb l' Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a Tarragona i el 21 de març a Barcelona, dins del festival Barna Sants al Teatre Auditori de San Cugat.

...coincidint amb el centenari de la matança de 3.500 treballadors a l’escola de Santa María, a la ciutat xilena d’Iquique, per reivindicar una millora dels seus drets fonamentals el 1907 i, en el marc d’una gira mundial, Quilapayún, considerats els pares de la cançó llatinoamericana contemporània, arriben a Sant Cugat per oferir-nos aquesta cèlebre cantata, composta per Luis Advis l’any 1969...

Encara que la xifra de morts no ha estat mai aclarida, van ser milers els que van ser brutalment assassinats a la ciutat minera d'Iquique.

Matanza a Wikipedia

Cantata de Santa Maria de Iquique a Wikipedia

Cantata a Youtube -Part I, Part II, Part III, Part IV

Adios a Quintín Cabrera

2009-03-13T10:44:00.000-07:00

Avui quan venia cap a casa he sentit a la ràdio del cotxe la notícia de la mort del Quintín Cabrera. No ho sabia. Havia mort ahir i el que sonava a la ràdio era el programa Discopolis que li dedicava un programa especial. Ja sabia de la seva malaltia i de la seva gravetat, però mai no t'imagines que les coses arriben tan ràpid. El Quintín Cabrera ha estat un home sempre vinculat a la causa de Llatinoamèrica i en general, solidari amb totes les bones causes. Jo vaig saber d'ell quan vaig arribar a Espanya, l'any 1980, perquè sempre participava als concerts de solidaritat amb Xile, entre d'altres. Va arribar a Barcelona l'any 1968 i es va traslladar més tard a Madrid, ciutat en la qual va a morir ahir a la tarda. Sens dubte era un home conseqüent amb les seves idees. Hasta siempre Quintín!

Una frase per a recordar:

Las ciudades son libros que se leen con los pies

Noticia a Rebelion

Notícia a Kaosenlared

Quintin a YouTube:

Que vidas más diferentes

No puedo hablar

La seva pàgina web

Més sobre Víctor Jara

2009-03-11T13:16:00.000-07:00

Resulta que l'altre dia no vaig poder incloure la nota de premsa que ara incloc perquè no va haver manera de trobar-la. Però ha hagut sort i remanant papers al final ha sortit.

La nota que tinc és del Diari quinzenal L'opció del dia 26 de setembre de 2003 i fa referència a l'escultura de Víctor Jara que es va fer a la Foneria artística Estivill al Polígon Industrial de Valls. L'escultura és obra de l'escultor xilè, Lautaro Díaz Silva, establert a Catalunya. Del taller d'Estivill han sortit també altres obres del mateix escultor, com l'escultures de Salvador Allende de Tarragona , Barcelona i Lleida.
L'escultura d'en Víctor Jara va anar a la Universidad de Santiago de Chile (USACH), la combativa ex Universidad Ténica del Estado (UTE), de la qual parlaré un altre dia. El Víctor Jara va ser membre d'aquesta Universitat i d'aquí va sortir el dia 11 de setembre de 1973 per a no tornar mai més. 30 anys més tard torna en la figura d'aquesta escultura de Lautaro Díaz, feta a la ciutat de Valls. Llegeix tota la notícia a Universia. i Chile.com. També 30 anys després, com a homenatge pòstum, es va posar el seu nom al Estadio Chile, centre de detenció i tortura, on va ser detingut i assassinat i per on van passar milers de xilens després del cop militar. Llegeix el seu últim poema, escrit al Estadio Chile: Somos cinco mil

Obres de Lautaro Díaz: Parella (Bcn) Salvador Allende (Bcn i Tgn)

Atorguen la nacionalitat xilena a la Joan Jara

2009-03-06T12:56:00.000-08:00

El Congrès dels Diputats de Xile va aprovar el passat 4 de març la moció presentada pel Govern de Xile de concedir per gràcia la nacionalitat xilena a Joan Turner, la vídua del cantautor xilè Víctor Jara. Resta ara la continuació del tràmit al Senat.

Mireu la notícia a la Biblioteca del Congrès
Notícia a El Clarin.cl

L'any 1973 marxa a l'exili al seu país, fins l'any 1985, data en la qual retorna a Xile. La Joan ha portat a terme una imparable tasca de difusió de la vida i l'obra d'en Víctor Jara. L'any 1983 va publicar Víctor Jara, un canto inconcluso.
L'any 2003 vam tenir l'ocasió de contar amb la presència de la Joan Jara als actes commemoratius del 30 aniversari del cop militar xilè que es van organitzar a Valls.
Fundación Víctor Jara
Víctor a YouTube

Travessa Setanta anys d'exili

2009-03-05T09:47:00.000-08:00

En aquest viatge per la memòria i investigant aquí i allà, i a partir d'una consulta feta recentment a la Generalitat de Catalunya sobre un acte en concret, es va posar en contacte amb mi el Miquel Torné, dels Amics del camí del Nord, una associació que com ells defineixen molt bé "Som una entitat nascuda per imperatiu legal, temporal i amb voluntat de traspàs per convertir-nos, amb els Amics del Camí del Nord, en una sola associació que vetlli pel manteniment i la millora d’aquesta ruta, tot refermant llaços d’identitat i agermanament que ens permeten endinsar-nos per la nostra terra i la nostra història"
La cosa és que aquest grup ha organitzar entre d'altres activitats, la Travessa de l'exili. Aquí podeu veure el tríptic de la travessa d'enguany que es va acabar el passat 19 de febrer. A partir d'aquest contacte amb els Amics del camí del Nord, el Miquel Torné, m'ha permès informar-me d'una sèrie de coses i em va adreçar a la FFREEE, Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l'Exode, de França. Aquí podeu veure l'àlbum de fotos dels actes del 14 de febrer en record dels 70 anys de la Retirada, que va organitzar aquesta associació.
A partir de la web de la FFREEE he sabut que demà divendres 5 de març, a Argelès sur mer, faran un espectacle musical d'homenatge, Retirada: illusions perdues.

Fins el 30 de juny d'enguany, es continuaran portant a terme diferents activitats commemoratives.
Mireu el programa d'actes.

Des d'aquesta pàgina he pogut accedir a d'altres llocs web molt interessants:

Memòries de la nostra infantessa: Els nens de la guerra
Argelés 1939
Batalla del Ebro
Portal del exilio
Biblioteca Cervantes sobre el exilio

Xile: patrimoni cultural

2009-03-02T12:09:00.000-08:00

Com és freqüent en el món d'Internet o al menys a mi em passa, buscant una cosa, he trobat una altra i la trobo molt interessant. Es tracta del lloc web del patrimoni cultural xilè. Aquí es pot trobar un interessant recull de fotografies de la Companyia xilena d'electricitat, Chilectra. Són fotografies antigues de la capital, Santiago i mostren el seu trànsit vers la modernitat.

I del vell Santiago a les propostes del León Calquin Mireu la seva gal·leria a Flickr.

Especialment atractiva és la seva mostra de Los muros nos hablan. Una mostra d'art urbà (grafitis) de molta actualitat.

Foto: León Calquin (Flickr) Lluvia en Santiago

Foto: León Calquin (Flickr) Ventana en Quetalco (Chiloe - Chile)

Foto: León Calquin (Flickr) Paila y Teteras en Vichuquen

Quant a la fotografia documental, cal parlar de Antonio Quintana, Marcos Chamudes i Sergio Larrain Echeñique.
Pots veure l'àlbum Valparaiso de S. Larrain

La Batalla de la memòria

2009-02-26T11:28:00.000-08:00

Ahir a TV3 van passar un documental sobre la Batalla de l'Ebre: El documental fa una lectura, en clau ebrenca, d'una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'una aproximació molt local a un conflicte civil amb implicacions continentals, i, al mateix temps, és una reflexió sobre la universalitat de la violència. (Notícia de TV3.cat)

Els assessors històrics del documental han estat el Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua Micola. Del JSC ja em parlat en moltes ocasions en aquest bloc perquè va ser col·laborador de la Comissió Centenari Salvador Allende i va a participar als actes celebrats a Valls i al setembre i octubre de 2008. També cal dir que és un dels principals col·laboradors dels actes commemoratius de No més en fa 70 a Tarragona.

JSC i Pere Clua han escrit un petit llibre molt interessant La Batalla del Ebro: Un rio de sangre. Els 2 autors són del territori del conflicte i expliquen les causes de la batalla, els preparatius de l'ofensiva, les fases, aspectes humans, etc. i també inclou mapes i fotografies. És llegeix ràpid i et dona una idea del que va passar allí. La Batalla de l'Ebre va ser la més llarga i cruenta de tota la guerra i serà la que avançarà la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana.

El podeu veure en Vídeos a la carta a TV3
Llegiu aquí el comentari del documental

També són d'interès i dintre d'aquesta temàtica:

El Llegat de la maternitat d'Elna
Memòria de l'infern sobre el camp de Mauthausen
Els mestres catalans, de la guerra a l'exili

Serrat torna a Xile

2009-02-21T03:36:00.000-08:00

Dins de la llarga carrera de Serrat, es conten un gran nombre de viatges a Xile, país amb el qual té una llarga història d'amistat i complicitat, especialment pel que fa al seu compromís per la defensa del drets humans en temps de la dictadura militar a Xile.
En aquesta ocasió vitja al Festival de la Canción Viña del Mar que celebra el seu 50 aniversari. Demà 23 de febrer Serrat serà l'artista encarregat d'obrir aquest festival. Anteriorment ja hi havia participats els anys 1970, 1971 i 1993.
El passat 7 i 8 de novembre de 2008 va participar en el concert que es va organitzar per celebrar el centenari de Salvador Allende al Estadio Nacional de Xile.

Luis Sepúlveda guanya el Premio Primavera 2009

2009-02-21T02:37:00.000-08:00

L'escriptor xilè Luis Sepúlveda del que vam parlar no fa gaire ha guanyat el premi Primavera que atorga l'Editorial Espasa Calpe i Ambito Cultural del Corte Inglés. L'escriptor xilè narra en el seu llibre La sombra de lo que fuimos, una novel·la sobre la memòria política en Xile.
Fa uns quants anys vaig llegir Un viejo que leia novelas de amor i Nombre de torero. Em va agradar, especialment la primera. A partir d'aquí l'he perdut la pista. Serà cosa d'esperar l'edició d'aquest nou llibre.
Pel que es veu, bona part d'una generació de xilens porten a l'esquena una gran motxilla de records que necessiten treure de sobre. Jo també m'incloc dins d'aquesta generació.

Foto: Escritores.cl

Notícia:
La Vanguardia
El País
El Mercurio
Sobre l'autor:
Wikipedia
Escritores.cl
Lecturalia
Sobre el llibre premiat:
El País
Columna de l'autor:
Le Monde Diplmatique-cl

Una mirada a França

2009-02-17T10:58:00.000-08:00

A França també es celebren molts actes commemoratius de la Retirada i la Guerra Civil. Aquí podeu veure l'Agenda d'activitats. Una d'aquestes activitats és la inauguració a Pamiers (Ariège) de l'exposició Le camp de concentració du Vernet d'Ariège. Fa uns quants anys , en el meu segon viatge a Toulouse, vam anar a visitar el Camp de Vernet. Va ser molt emotiu. Estava ple de tombes amb noms de persones desconegudes però que em resultaven molt properes. En aquest camp va ser-hi el meu pare. No sé quant de temps. És una de les coses que voldria aclarir. Vam veure també un petit museu que ens va permetre visitar una senyora molt amable que ens va obrir el museu fora del seu horari habitual. En finalitzar la visita, ens va convidar a café a casa seva. Va ser molt acollidora. El primer viatge a Toulouse va ser per Nadal de l'any 1980, als 6 mesos d'arribar a Espanya. Inoblidable. Aquest viatge, pot ser ho explicaré alguna altra vegada.
El 23 de Maig , si puc, agafaré el tren de l'exili, que sortirà de Barcelona:

Tren de l’exili. Jornada commemorativa
23 de maig, Pas de la frontera a Portbou – Coll de Balitres

El “Tren de l’exili”, un tren amb capacitat per a 250 persones, sortirà el 23 de maig al matí de Barcelona i refarà el trajecte que van fer molt exiliats catalans : Bcn-Girona-Portbou. La jornada inclourà la inauguració d’un monòlit i d’una exposició permanent de fotografies de l’exili al Coll de Balitres amb la presència d’autoritats dels dos costats de la frontera. L’objectiu és que hi participin molts dels homes, dones i nens que van fer aquell trajecte ara fa 70 anys. (Font: Nopasaran36.org)

Intentaré agafar aquest tren, no voldria que aquest se m'escapés. Es fan moltes coses, aquí i de l'altra part de la frontera.

Pàgina francesa: Espanye au coeur i Agenda d'actes 2009

Web Memoria del exilio

Museu Memorial de l'exili - MUME (La Jonquera)

El pont del Goi

2009-02-16T12:17:00.000-08:00

A última hora em vaig apuntar a la caminada popular al Pont del Goi, organitzada a Valls per commemorar el bicentenari de la batalla que es va lliurar en aquest lloc. La caminada va estar organitzada conjuntament per l'Ajuntament de Valls, el Patronat Municipal d'Esports i la Federació d'Associacions de Veïns de Valls.

No sabia de què batalla es tractava ni on parava realment el Pont del Goi. Però vam sortir cap allí amb el grup de veïns del meu barri. A la Plaça del Blat es va ajuntar una gentada. La marxa va començar a les 9.30 del matí , segons estava previst. La veritat és que el recorregut em va agradar molt, però el que més em va agradar va ser "l'ambientillo" que hi havia. Xerra per aquí, xerra per allà, et trobaves amb un conegut i desprès amb un altre. Total, el camí se'm va fer no res i vam arribar al destí al cap de 1 hora 30 més o menys. Allí ens esperava la coca i la xocolata. Un dels organitzadors va comentar per l'altaveu que havien fet un reconte de 1305 participants. Un cop vam acabar d'esmorzar, vaig preguntar a la meva companya de viatge, on parava el famós pont del Goi i es va quedar tota parada perquè no l'havia vist. Amb tanta conversa, havia passat pel pont sense adonar-me que l'estava creuant. A la tornada sí que em vaig fixar i vaig descobrir un bonic pont de tres ulls.
Resum: m'ho vaig passar molt bé, per la caminada i pel paisatge, però, principalment, per l'experiència col·lectiva d'estar participant en una aventura que compartia amb més gent. En definitiva, em vaig sentir part d'alguna cosa i part d'algun lloc i això, no és qualsevol cosa, especialment quan una persona ha viscut aquí i allà i quan arriba un punt de la vida en que no saps si ets d'algun lloc, de cap o de tots alhora. Va ser una bona experiència.
Sobre les 13.30 vaig arribar a casa, cansada però contenta. A banda de tot allò, ja sabia on era el Pont del Goi i quina batalla s'havia lliurat allí.
(Pensareu...Ara sí que aquesta s'ha marxat del tot del tema Allende, Xile, etc. Doncs, no. Com deia en algun altre comentari, tot té a veure: si el meu pare no s'haguès marxat a l'exili a França i d'allí cap a Xile, jo no seria aquí i no em donaria per pensar i sentir aquestes coses, què voleu que us digui?)
Foto El Vallenc 06/03/09 (Foto afegida posteriormenr al post)

Escoles d'altres mons

2009-02-12T09:03:00.001-08:00

Dissabte a la tarde vaig anar a veure una exposició fotogràfica del Kim Manres a, al Palau de la Diputació de Tarragona.
En Kim és un fotògraf nascut a Barcelona que presenta, amb el suport d'Unicef, una preciosa mostra fotogràfica Escoles d'altres mons.

Podeu veure aquí la galeria fotogràfica
Entrevista al Kim Manresa en la revista Fusión on es pot apreciar el compromís del fotògraf pels temes socials.

L'exposició em va agradar molt . Val la pena visitar-la. Posa en evidència el que ja sabem, la precarietat de moltes escoles arreu del món. No hi ha fotos d'escoles xilenes però tant se val. Surten escoles d'Àfrica i Llatinoamèrica. És encomiable la tasca d'aquests mestres i és meravellós el somriure d'aquesta canalla.

Krassnoff, vida d'un torturador

2009-02-12T09:02:00.000-08:00

Acabo de terminar un llibre que em van recomanar des de Xile i que em va portar el meu nebot el passat mes de gener. Es tracta de Miguel Krassnoff, arrastrado por su destino. El llibre està escrit per la Mónica Echeverria, mare de la Carmen Castillo, companyera del Miguel Enríquez, màxim responsable del MIR que va morir en un enfrontament amb la DINA en el qual va intervenir de manera directa M.Krassnoff .
De la Carmen Castillo vaig parlar en algun comentari anterior pel seu documental Calle Santa Fe i per haver estat inclosa en una llista dels 100 personatges del 2008 al dominical de El País.

El llibre explica la vida de Miguel Krassnoff Martchenko, un dels principals responsables de la DINA, la policia secreta i principal aparell de repressió al començament de la dictadura militar xilena: La DINA empleó el secuestro, la tortura y el asesinato como métodos de acción. Muchos de los detenidos siguen hoy desaparecidos (Wikipedia).

Crec que el llibre és una necessitat personal de l'autora de conèixer de prop la figura sinistra d'aquest personatge, responsable de molts casos de tortura a Xile. Mónica Echeverria fa un recorregut per la història familiar de Krassnoff i inclou els testimonis d'algunes de les seves víctimes. Van ser justament aquests testimonis el que més em va impactant del llibre. No és possible justificar de cap manera el comportament d'aquest home ni tampoc el d'altres persones que van participar d'una manera o d'un altra en aquesta tenebrosa espiral de crim i violència. No més resta manifestar tot el meu respecte i solidaritat a les víctimes d'aquest horror i l'esperança de que aquests crims quedin esclarits per la justícia el més aviat possible.

Presentació del llibre en YouTube
Entrevista Mónica Echeverria Ràdio Cooperativa
Comentari en memoriando.com

Documents d'interès:
Web de la Assoc. de Detenidos-desaparecidos en Chile
Derechos Humanos-Chile
Mapa de campos de concentració a Xile
Sobre centres de tortura i testimonis: memoriaviva
Krassnoff a memoriaviva
ArchivoChile
Centros de tortura en Google Earth
Informe Retting- Wikipedia: de l'any 1991 sobre violacions als drets humans a Xile, preparat per la Comisión Nacional de Verdad y Reconciliación.
Informe Retting, document original
Informe Valech-Wikipedia, revisa al 2003 les limitacions de l'informe anterior sobre les violacions dels drets humans a Xile
Informe de la Comisión de Prisión Política y Tortura-Comisión Valech: La Comisión recibió testimonios a través de entrevistas personales en todo el territorio de la República, durante un período de seis meses, y en más de 40 países, donde las personas entregaron sus testimonios por escrito. Al final del proceso, fueron reconocidas como víctimas de prisión política y tortura 28.459 personas, que corresponden a 34.690 detenciones. Del total de personas, 1.244 eran menores de 18 años y de éstas 176 eran menores de 13 años. El 12,72%, que equivale a 3.621 personas, son mujeres....

El bloc del centenari a SENSE EMBUTS

2009-02-10T09:59:00.000-08:00

Avui he tingut una agradable sorpresa. En Jaume Pros ha fet un comentari d'aquest bloc, al seu, Sense Embuts.
Des del seu bloc ja havia fet referència als actes de la comissió Salvador Allende a Valls.
Vull agrair les seves paraules i pot ser m'anima a continuar en aquesta mena d'espai "públic-privat" on trobo via per fer una mirada personal a les circumstàncies que han acompanyat i acompanyen la meva vida.
El bloc se'm quedava una mica estret i he volgut ampliar les seves fronteres. Pot ser ha estat un atreviment, no sigui el cas que ara em vagi gran i no en sàpiga per on tirar. En tot cas, el bloc està fet amb molta estima i és una mena de viatge personal per retrobar-me amb fets que m'han marcat i que trobo necessari recordar per a no perdre'm en aquest món tan complicat i així poder mirar amb més claredat el futur.
Espero aportar alguna cosa des d'aquest mirador, que situat a Valls em porta de viatge en un vol que, almenys per a mí, em permeto dir, és lliure.

A 70 anys de l'exili republicà

2009-02-05T10:12:00.000-08:00

Ahir 5 de febrer van començar oficialment els actes commemoratius dels 70n anys de l'exili republicà. Com sabeu, Xile va ser un dels països acollidors, juntament amb Argentina, Mèxic, Veneçuela, etc.

El Memorial Democràtic de la Generalitat ha donat avui, 5 de febrer, el tret de sortida a la programació d’actes per commemorar el 70è aniversari de l’exili republicà. La programació s’extendrà durant tot l’any 2009 i inclou la senyalització de les rutes de l’exili de l’Empordà, a més d’homenatges, exposicions, i altres activitats commemoratives. En la roda de premsa de presentació dels actes commemoratius, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Miquel Caminal, ha destacat que “l’exili és la permanència de la guerra i la impossibilitat de tornar” i “la negació de la llibertat, perquè l’exili no permet continuar amb la pròpia identitat”. Caminal ha reivindicat la necessitat de “fer pedagogia de l’exili” i homenatjar els exiliats i als qui han lluitat per la llibertat.
Llegiu més a la pàgina de la Generalitat de Catalunya
Descarrega't el programa
Podeu veure el web creat pel Memorial democràtic: http://www.70aniversariexili.cat/

Goya a una pel·lícula xilena

2009-02-03T11:06:00.001-08:00

La pel·lícula xilena La buena vida, del director xilè, Andrés Wood, ha guanyat el premi Goya 2009 a la millor pel·lícula hispanoamericana. El seu director, Andrés Wood va dirigir també la pel·lícula Machuca, de la qual vam fer un comentari quan es va passar a Valls amb motiu del 3r festival de cinema internacionalista, organitzat per l'Assembles de joves de Valls, al juliol de 2008.
A veure quan podem veure aquí La buena vida!!

Mira a la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España: academiadecine.com
Fitxa Tècnica de la pel·lícula
Mira el trailer de la pel·lícula

La memòria històrica: camí d'anada i tornada. Xile-Valls-La Guerra Civil

2009-02-01T13:33:00.000-08:00

La història no para mai de sorprender-me. Continuant amb el comentari anterior: Tot té a veure...Mireu...

Fa molt poc vaig retrobar el diari del meu pare i, en una de les seves anotacions deia....cito textualment:
......A pie nos llevan al apeadero de Gracia. Esperamos el tren. Se rumorea que salimos en dirección a Tarragona. En efecto, en un tren de mercancias salimos en esa dirección. En el treyecto voy recordando los tiempos en que a menudo paseaba por estos lugares: Zaragoza, Barcelona, Vallcarca, Sitges. Aparecen en mi memoria con todo lo bueno y lo malo que ocurrió en los años que pasé por aquí. El sueño me
rinde. A la una de la madrugada llegamos a Valls. Nos meten en un cuartel donde no hay nadie. Nos alojamos en el suelo. Estoy muy cansado y duermo bien. Me siento solo y una lágrima cae por mis mejillas.
(tot allò ho va escriure el meu pare el dia 3 de juliol, quan la seva divisió, al càrrec de la qual estava el tinent coronel, Valentín González, el Campesino, es dirigia cap a Tortosa a la Batalla de l'Ebre. Poc desprès, el Campesino seria destituit.)

Al mes de febrer de 1939 el meu pare, valencià d'orígen i aleshores amb l'edat de 34 anys, amb una multitud de soldats de l'exercit popular creuaven la frontera, vençuts i esgotats. El meu pare arribaria a les platges d'Argelés-sur-mer per a començar el seu periplo francès. Als anys 50 va marxar cap a Xile des de França per fer una nova vida.
23 anys més tard, hauria de viure amb gran dolor el cop militar a Xilè i l'enderrocament de Salvador Allende així com la desaparició i posterior empresonament del seu fill.
Al juliol de 1980 i a l'edat de 75 anys, el meu pare va tornar a Espanya des de l'exili xilè. Estava malalt, però la seva única il·lusió era tornar a la seva terra. També al febrer, però un any més tard, viuria amb terror el 23-F.
6 anys més tard moriria a la seva estimada Sarragossa, en silenci i oblidat, com tants d'altres. No va arribar a sentir parlar mai de la Recuperació de la Memòria Històrica.
A 70 anys de l'acabament de la guerra civil, el meu pare tindria ...104 anys. Massa tard per a ell i per a molts que, com ell, van lluitar pels grans valors de la democràcia i la llibertat, tant a Espanya com a França.

El que el meu pare no es podia imaginar, és que la seva filla, també vindria a parar a Valls i que una tarda d'hivern de 2008, llegint els seus diaris, descobriria que el seu pare també havia passat per Valls molts anys enrere.

Robert Capa i Només en fa setanta...a Tarragona

2009-02-01T10:55:00.000-08:00

Ahir feia un dia de pluja a Tarragona. Feia goig passejar per la Rambla a les 5 de la tarda d'un dissabte. Gairabé no hi havía ningú pel carrer. Vaig entrar a veure l'exposició de dibuixos del Gustav Klimt a la Caixa Fòrum, que em va agradar molt, per cert. Va ser molt valent al plantejar aquells nus femenins plens d'erotisme i llibertat al començament del sègle passat. No es d'estranyar que aquests dibuixos hagin causat tantes crítiques a la societat vienesa de l'època.

Seguidament vaig entrar a la Llibreria de la Rambla a comprar el proper llibre de lectura del meu grup d'amics de l'Uned de Cervera, Contra el fanatismo, de l'Amos Os, i no hi era, però vaig trobar el de l'Oscar Soto, El último dia de Salvador Allende. El vaig comprar. Ja havia parlat del llibre en aquest blog però encara no l'havia llegit. Ja diré alguna cosa quan els hagi llegit. Se m'acumula la feina.
Al final, vaig arribar al Palau Firal i de Congressos de Tarragona on feian l'exposició del Robert Capa, Robert Capa, aquí. Aquesta exposició s'enmarca dins dels actes commemoratius dels setantè aniversari de l'acabament de la Guerra Civil, Només en fa setanta...Hi ha tot un seguit d'activitats fins el mes de març. Va inaugurar la sèrie de conferències, el nostre amic, Josep Sànchez Cervelló, professor d'Història Contemporània de la URV amb La Batalla de l'Ebre.

L'exposició de Capa mostra, a través de 30 fotografies realitzades el 15 de gener de 1939 a les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès, l'Alt penedès i el Garraf, a milers de refugiats civils i militars quan es retiraven davant l'avenç de les tropes franquistes que es disposaven a ocupar Tarragona.
Llegiu aquí la inauguració de l'exposició per part d'en Carles Querol, Comissari de l'exposició
Notícia a Tinet
Notícia a Diari de Tarragona

Més sobre fotògrafs xilens: Juan Carlos Cáceres Valenzuela

2009-01-27T13:57:00.000-08:00

He trobat una interessant mostra fotogràfica de Juan Carlos Cáceres Valenzuela, fotògraf xilè que va presentar una exposició de la seva obra a l'Arxiu Nacional de Santiago de Xile el passat mes de desembre.
La mostra Imágenes de la resistencia, són fotografías principalment del període 1983 – 1989 , una mirada històrica al Xile que va resistir i es va aixecar per enderrocar la dicatdura. Es pot veure el seu arxiu fotogràfic aquí.

Tren Popular de la Cultura a Casa de Amèrica Catalunya

2009-01-27T13:22:00.000-08:00

Foto pàgina web de Casa Amèrica Catalunya

Tren Popular De La Cultura Chile 1971: Raíces y Contexto

Dijous 29 de Gener. 19h.
Taula col·loqui amb:

Virginia Vidal, escritora i periodista . Llegiu el seu document
Pedro Villagra, actor *
Enrique San Martín, Dpto de Cultura, Ministerio de Educación (Chile,1971)
Pierre Kalfon, corresponsal de Le Monde en Chile, 1970 - 1973
Eulogio Dávalos, compositor i concertista en guitarra *
Nano Acevedo, cantautor *
Edmundo Herrera, escriptor *
(*integrantes del tren popular de la cultura)

20:30h.
Documental ‘Las Misiones Pedagógicas’ España, 2006, de Gonzalo Tapia (cultura popular de la II República española)

Divendres 30 de gener
19.30h. Tren Popular de la Cultura: Experiencias artísticas. Integrants del tren popular de la cultura evoquen la seva participació al projecte.

Casa Amèrica Catalunya c/ Còrsega, 299 - Barcelona

Documentals de Xile a DOCSBARCELONA

2009-01-27T11:24:00.000-08:00

2 documentals de Xile es presentaran al Festival de cine documental de Barcelona , DocBarelona, que comença avui. Podeu veure la programació aquí.
Els documentals obre Xile són:
1973 revoluciones por minuto. Últimas horas de Salvador Allende, de Fernando Valenzuela. 2008, 65'
Dimecres 28 a les 19h. Cines Verdi Park
Dijous 29 a les 22h. a la Filmoteca de Catalunya.
A Xile es va estrenar al juny del 2008 i n'hi ha opinions de tota mena.Jo no he vist el documental i no puc dir res.
Trailer a YouTube
La funa de Víctor Jara, de Nèlida D. Ruiz de los Paños i Cristian Villablanca. 2007, 28'
Divendres 30 a les 21.30h. al Palau Robert.
Aquest documental el van passar al programa 30 minuts de TV3 i es pot seguir a YouTube.
A Xile, una funa és un acte de denúncia pública que es realitza a diferents persones que van violar els drets humans durant el govern de Pinochet i que no han estat jutjades per la Justícia.
Web de funachile